Estem al primer terç del segle XXI, i hem sumat dues grans crisis mundials a totes les que ja vam heretar del segle XX. El Canvi Climàtic i la Covid-19, amb les seves amenaces, lliçons i imposicions, se sumen a les crisis mundials que des de fa dècades provoquen que només el 20% de la població mundial pugui viure en una situació de seguretat humana i dignitat vitals. La teoria del progrés no s’està complint, sinó tot el contrari, anem enrere.

En aquest context toca reaccionar urgentment per la supervivència, i toca canviar marcs mentals, prioritats, plantejaments i accions. En tots els àmbits, si volem resultats diferents cal fer coses diferents. I això afecta també l’urbanisme i al concepte de progrés, aquesta paraula enverinada, equívoca, que es llença contra qui dissenteix, quan la dissidència que està al servei de la vida fa nosa als mercats i als interessos del poder.

Avui l’actualitat metropolitana exigeix parlar seriosament del PDU de les 3 Xemeneies, que marcarà per molts anys el futur paisatgístic, mediambiental, social i econòmic d’aquesta part del litoral al costat de la gran Barcelona, a la desembocadura del riu Besòs, entre Badalona i Sant Adrià del Besòs, la porta de darrere de la capital catalana. Com a indicador de la gran deixadesa de les administracions públiques cap al Besòs, la zona concentra un gran descontentament veïnal a banda i banda, i un gran desig perquè s’hi actuï urgentment, atenent demandes històriques, com ara l’allargament del tramvia, el trasllat del col·lector, la protecció i la descontaminació de platges i sols, una solució per a les vies tren, la dignificació d’espais… La zona també és un gran motor d’expectatives per al negoci immobiliari. Malgrat el procés participatiu inicial que va donar altres directrius, finalment el PDU ha seguit els models de progrés antics, caducs, especialment pel que fa a planificar d’acord amb les plusvàlues posant els interessos de la propietat al centre. Per això cal aturar-lo i modificar-lo substancialment, posant-lo al servei del progrés segons les noves perspectives, i pensant més en un gran parc equipat i amb activitat econòmica i científica. Toca mirar i escoltar el Besòs, la zona més pobra de l’Àrea Metropolitana, per posar aquesta gran actuació al servei de la vida de la gent, al servei de la cohesió i del progrés de les persones, al servei del rescat de les economies vulnerables, no pas de les grans fortunes!

L’actualitat metropolitana exigeix parlar seriosament del PDU de les 3 Xemeneies, que marcarà per molts anys el futur d’aquesta part del litoral

Les tres xemeneies han marcat la identitat de la zona, la tèrmica és un element patrimonial simbòlic, reconeixible i potenciament emblemàtic i per això era prioritari que els seus nous usos es definissin, però el PDU no ho fa malgrat que es donen les circumstàncies adients perquè els nous usos, en lloc de densificar el territori amb més habitatge, dinamitzin econòmicament i social la zona amb criteris de sostenibilitat econòmica i mediambiental. Hi ha propostes com el “Hub internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” que busca incorporar una oferta potent de Formació i Qualificació Professionals per respondre a les necessitats socials, especialment de l’àmbit local. Però a l’actual PDU els interessos dels privats i del sector immobiliari marquen una operació especulativa, els beneficis de la qual aniran a mans d’Endesa, el Banc de Santander i Metrovacesa, que no revertiran en el territori.

D’aquest nou barri previst preocupa, a més, que està segregat de la trama urbana i que no donarà resposta a les necessitats de reallotjament per reduir densitats locals, sinó que suposarà augmentar-la. Des d’un punt de vista mediambiental crida l’atenció que es pretengui situar aquest “nou barri” en “zona inundable” i “zona potencialment inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. No es té en compte la fragilitat de l’entorn des del punt de vista mediambiental, una zona de desembocadura, un connector biològic entre el mar i la Serralada de Marina, que hauria d’estar convenientment protegida i sobretot que els habitatges que proposa (alguns d’ells en edificis de fins a 20 plantes) estarien situats a 400 metres de les xemeneies dels cicles combinats i a 1.000 metres de la incineradora TERSA.

És per tot això i més que hi ha mobilitzacions de protesta reclamant aturar l’aprovació inicial d’aquest PDU. Cal aturar-se i fer un nou plantejament, i fer-lo precisament en nom del progrés. Per acabar, un recordatori. Els moviments populars han millorat el paisatge una vegada i una altra arreu del territori, al llarg de la història. Des de les lluites veïnals que aturaven construccions de blocs de pisos per guanyar un parc en els barris del ‘desarrollisme’ franquista, fins a la preservació de zones destinades a ser devorades per l’especulació immobiliària, ara convertides en Parcs Naturals, com és el cas de Gallecs o els Aiguamolls de l’Empordà. Un cas ben recent és la preservació del Turó de l’Enric a la Serralada de Marina. La lluita ciutadana, ecologista, feminista, popular, és un motor al servei de la vida que no s’ha d’aturar mai.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram