Ara que ja s’ha fet oficial que enguany seré jo qui realitzarà el pregó de la Festa Major de Sants, vull deixar per finiquitada una història que ja fa anys que dura, i ho vull fer públicament, per tancar llagues i hèrnies enquistades.
En primer lloc, vull dir que, per a una persona com jo, que no he viscut enlloc més que a Sants, i que he intentat donar a conèixer el barri allà on he estat, fer el pregó del meu propi poble és un fet importantíssim, que m’apropa l’escalf i l’estima dels meus conciutadans, i que agraeixo i agrairé, perquè representa la culminació de la meva estima cap a les arrels, als pares, la família, els veïns, la història d’aquest Sants que ha acompanyat la meva família des de fa segles.
És cert que ja vaig realitzar els pregons dels barris d’Hostafrancs i de la Bordeta. Però el de Sants té un regust especial, ja que sóc filla de la Plaça d’Osca, i perquè de petita vaig gaudir-ne i participar-ne, gràcies a l’empenta del meu pare, president de la Comissió de Festes de la Plaça.
Vull fer amb el meu pregó una defensa de la Festa Major, una festa que es remunta al segle XIII, quan Sant Bartomeu ja era patró de la Vila de Sants. Vuit-cents anys d’història que reafirmem cada any durant el mes d’agost per recordar-nos qui som i d’on venim. I per això vull tenir un record especial per als meus pares, fills de Sants i d’Hostafrancs, que m’ensenyaren l’estima pel barri.
Vull agraïr la deferència doncs, enguany, de la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, per triar-me de pregonera. Em diuen que no s’havia fet mai una votació per a l’elecció del pregoner.
I de la mateixa manera que em dol que no hi hagués unanimitat en el moment en el qual va sortir el meu nom, celebro que aquest fet hagi servit per reforçar la qualitat democràtica d’aquesta institució. Agraeixo doncs, els que em vàren votar, i també els que no, així com els que es van abstenir.
De pregons de Festa Major n’he fet molts, però aquest, a més de ser el que més valoro, coincidirà amb els meus cinquanta anys sobre l’escenari, i els setanta de vida. Res no em fa més feliç que poder compartir-ho amb els meus veïns, el proper 20 d’agost, al Parc de l’Espanya Industrial.
Us hi espero a tots.
Núria Feliu, cantant santsenca (carta publicada a el3.org)
