Les pròximes setmanes portaran per nom “el desconfinament”. No voldrà dir que li hem guanyat la batalla a la malaltia, ni tan sols que estiguem lliures del risc de la recaiguda. Voldrà dir que cal reprendre l’activitat quotidiana amb noves normes i de manera esglaonada.

Tornar a treballar, anar a comprar, sortir a ballar, prendre una cervesa o sopar a un restaurant semblen somnis d’una realitat fictícia. Cada dia ens preguntem quan podrem tornar a fer totes aquestes activitats com si fossin experiències idealitzades.

Podrem fer-ho ben aviat perquè les dades així ho permetran, però també ho farem per evitar una pandèmia igual de greu com és l’atur, el conflicte domèstic, la incertesa i la pobresa.

Les pròximes setmanes haurem d’aprendre a conviure amb el virus i haurem de fer-ho ràpid i bé per aconseguir que els mesos que vindran, fins que no aparegui la vacuna definitiva, siguin de recuperació i de normalitat.

En aquesta etapa de les nostres vides haurem d’afrontar tres grans reptes. El primer suposarà conèixer i complir totes les normes de seguretat, higiene i convivència requerides. No serà fàcil perquè algunes d’elles posaran a prova les contradiccions de la naturalesa humana i els conflictes de convivència entre les persones. La guanyarem, és clar, però ens caldrà seny i disciplina.

El segon repte demanarà dur al límit el nostre compromís amb el barri i la ciutat, comprant a les botigues properes, perdent la por d’anar al cinema o al teatre, sopant als restaurants. És a dir, deixant una mica de banda la comoditat de l’oci televisiu i del consum d’Internet. Seguirem trencant motlles, però ara toca ajudar de valent l’economia local.

El tercer objectiu no és pas nou. És el de l’agenda ambiental, el de la sostenibilitat, el de la convivència amb el planeta i ara, el de la consciència de la pròpia vulnerabilitat.

En els pròxims mesos haurem de convertir les coses petites en grans heroïcitats. Tots i totes ens farem falta per evitar que ningú quedi exclòs. I no és retòrica. Caldrà donar suport al botiguer, escalf a l’artista, acollir les persones immigrades, ànims als infants i caliu als més grans. Som una gran ciutat, recordem-ho!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram