Dia 3-7-2019, quarts de vuit de la tarda. Decideixo prendre un cafè amb llet i el local més proper és la cafeteria Plaza, carrer de la Creu Coberta núm. 6 (observació: el número del carrer l’he hagut d’esbrinar a internet, doncs a la façana de l’edifici no n’hi consta cap). Entro, vaig al mostrador i es produeix el següent diàleg:

Jo: “Un cafè amb llet, si us plau”.

La dependenta: “¿Que quééé?”.

Jo: “Un cafè amb llet, si us plau” .

La dependenta: “¡Si no me habla en español, no la entiendo!” (en to agressiu).

Jo – a poc a poc – : “Un ca-fè amb llet, si us plau” .

La dependenta: “¡Si no habla en español no la sirvo porqué aquí no entendemos el catalán!” (continua el to desaprensiu i les maneres mal educades).

Jo: “Doncs m’agradaria omplir un full de reclamacions, si us plau”.

La dependenta: “No sé dónde está y no lo encontraré” (curiós, ha entès perfectament la meva petició formulada en català, però ni es molesta a buscar el full de reclamacions).

Jo: “Voldria parlar amb el responsable del local, si us plau”.

La dependenta: “No está, venga usted mañana por la mañana”.

Jo: “Tornaré, no ho dubti; passi-ho bé”.

Surto. Prenc la beguda a l’Hotel Plaza del costat, on m’aclareixen que la cafeteria Plaza no té res a veure amb ells. Tot seguit faig una foto de l’establiment on s’han negat a servir-me pel sol fet de parlar en català i truco a la Guàrdia Urbana, que ve al cap d’uns deu minuts. M’identifico, descric l’incident i em preguen que esperi asseguda en un banc al carrer (vaig amb bastó). Els agents entren a la cafeteria Plaza i al cap d’un quart d’hora aproximadament en surten i m’expliquen que al local no els han pogut mostrar cap full de reclamacions. Els han comunicat que l’endemà al matí hi tornaran i, si no apareixen els fulls en qüestió, es prendran mesures administratives. M’informen que puc cursar reclamació per internet al web de l’Ajuntament, cosa que he fet.

LA LLEI: Llei 22/2010, del 20 de juliol del Codi de Consum de Catalunya, Capítol VIII. Drets Lingüístics, article 128-1, Drets lingüístics de les persones consumidores. 1. Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.