Foto: Ajuntament de Barcelona

El mandat passat es va elaborar el nou Reglament de participació ciutadana fruit d’un procés participatiu, la tasca de nombroses entitats barcelonines, la col·laboració de persones expertes en la matèria i amb la participació activa d’ERC. Gràcies al gran consens aconseguit, es va aprovar al Ple de l’Ajuntament l’octubre de 2017.

Des d’ERC, creiem que la participació ciutadana és una pota molt important de la cultura democràtica pel que fa a la governança de la ciutat. La implicació amb veu i vot dels veïns i veïnes dels districtes són fonamentals per implementar polítiques públiques que tinguin en compte les demandes de la gent.

El Reglament de participació ciutadana que va ser aprovat era una eina necessària de la ciutadania organitzada i no organitzada per poder incidir i participar de forma més àmplia i democràtica de les polítiques públiques. És també el reglament que ha servit per guiar tots els òrgans de participació de la ciutat fins ara, i el que regulava l’exercici de les consultes ciutadanes a Barcelona.

Però la paraula “consulta” genera urticària a part de la societat i ben aviat el Reglament va ser impugnat per un sector organitzat de la dreta espanyola que s’amaga rere el nom d’Advocats Catalans per la Constitució, al·legant dues causes: una de forma (no haver obert un segon període d’informació pública del text modificat a partir de les esmenes introduïdes) i una de fons, que qüestionava la competència municipal per celebrar consultes ciutadanes.

Quan la justícia espanyola fa política
El procés judicial ha estat molt llarg i, en resum, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el reglament, convertint una qüestió de forma en quelcom inesmenable i impedint així qualsevol consulta d’àmbit municipal sense l’autorització del govern espanyol, emparant-se en l’article 71 de la Llei de Bases de Règim Local (LBRL), que és la llei que regula el funcionament local. Tot i que, sigui dit de passada, mai s’ha requerit aquesta autorització en cap altra consulta d’àmbit municipal.

Barcelona, a més, compta amb la Carta Municipal, la llei pròpia de la ciutat, perquè, per la seva singularitat, grandària, densitat i capitalitat, té unes majors competències i prerrogatives que requereixen una regulació específica.

Fins ara, mai no hi havia hagut cap conflicte legal entre l’LBRL i la Carta Municipal, però tot indica que la justícia espanyola necessitava collar la independència reglamentària de Barcelona, no fos cas que tornessin a muntar un 9-N o un 1-O.

Poden estar tranquils: el govern Comuns-PSC no és amant dels referèndums sobre la independència, i aquesta hipotètica consulta no està prevista a la seva agenda.

Ara bé, consultar la ciutadania és un dret del govern municipal, i ser consultats sobre aspectes de la ciutat és un dret dels seus habitants. Així doncs, havent crescut els darrers anys en maduresa democràtica i participativa, ara no ens podem quedar de braços plegats mirant com una sentència espanyola menysté aquesta autonomia de Barcelona i retalla drets ciutadans.

El govern de la ciutat elaborarà un nou reglament i s’autoesmenarà per tal de no ser impugnat. Què és el que pretenen els Advocats Catalans per la Constitució, l’estat espanyol i la justícia del Regne d’Espanya? Que els catalans deixin de reivindicar-se, d’autopreguntar-se què volen o què volen ser, i acatin la jurisdicció espanyola. D’aquesta manera no ho hauran de fer ells. L’autocensura sempre ha estat l’arma més eficaç, neta i ràpida.

Modificació de l’LBRL
Si ens considerem demòcrates i creiem en la participació ciutadana, no podem renunciar a res. Hem d’aprofitar totes les escletxes. L’LBRL és fàcilment modificable, només cal una majoria simple al Congrés dels Diputats que acordi suprimir la referència “amb autorització del govern de la nació” de l’article 71 d’aquesta llei.

Si s’elimina o canvia aquest article, bona part del problema desapareix. Les lleis s’han de poder revisar i actualitzar, no poden ser jous anacrònics que condicionin l’avenç de les societats.

El govern municipal té una oportunitat d’or, pot passar de predicar a practicar, de les paraules als fets, i protagonitzar una important maniobra de canvi pel que fa a l’autonomia municipal. Ara que estan també al govern espanyol –aquest govern “més progressista de la història” que tant clamen– és moment de promoure la modificació d’aquesta llei i animar els seus socis a demostrar que són socialistes i d’esquerres. Si és que ho poden demostrar. ERC hi serà, hi donarà suport, perquè creu en la descentralització i l’autonomia dels municipis.

Els municipis catalans tenen el dret i el deure de preguntar als seus veïns i veïnes, han de poder organitzar les consultes ciutadanes necessàries per permetre l’exercici d’aquest dret. Us imagineu tots els pobles i ciutats de Catalunya preguntant als seus habitants sobre una mateixa qüestió?

Els debats, les deliberacions, les consultes i les votacions sempre seran aliades d’una bona salut democràtica, i la participació ciutadana, un exercici necessari i mostra de la seva bona qualitat.

per Marina Gassol, regidora d’ERC