Narcolocal

Interior del narcolocal del carrer Piquer. Foto: Twitter (@PoliBalcon)

Tres narcolocals desallotjats en menys de dues setmanes al barri del Poble-sec. Aquesta és la realitat que ha fet saltar les alarmes entre el veïnat. El president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, Sergi Gàzquez, explica que el poc temps amb el qual s’han produït els tres desallotjaments ha fet que el veïnat vulgui reunir-se en les pròximes setmanes amb l’Ajuntament.

La idea, afegeix, és assabentar-se si el Poble-sec viu “el problema de narcoactivitat” que fa pocs anys colpejava amb força al barri del Raval. “Si ens diuen que tenim molts punts, s’hauran de fer actuacions en global contra el problema i no de manera individual com en aquests tres casos. També haurem de valorar si fa falta demanar més recursos o parlar amb la Generalitat”, diu. “De moment no hem detectat que hi hagi cap xarxa de narcotraficants, però posem-nos les piles abans que el problema se’ns en vagi de les mans”, alerta.

“Si ens diuen que hi ha un problema de narcotràfic, s’haurà d’actuar”, diu un veí

Per part seva, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec també està al corrent de les últimes actuacions policials. El president de l’agrupació d’entitats, Antoni Reig, recorda que la venda de drogues no és res nou al barri. Hi és present des de “fa molts anys”. Malgrat això, els darrers nacolocals podrien tenir una cosa en comú important a tenir en compte. Tal com apunta Reig, les persones que els van fer possible podrien haver fugit de Ciutat Vella, on lluites veïnals i operacions policials han fet caure la presència dels narcopisos. “Quan desapareixen en un punt de la ciutat, els traficants s’escampen arreu de Barcelona”, reflexiona.

Problemes de convivència

El número 61 del carrer d’Elkano, el 10 del de Blesa i el 26 del de Piquer són els punts del Poble-sec on es trobaven els tres narcolocals.

L’últim, que segons Gàzquez es va obrir el passat abril, va provocar una sèrie de problemes que reflecteixen el difícil dia a dia que pot suposar viure a prop d’un espai d’aquesta mena. “Feia molt mala olor perquè es fabricaven drogues. També se’n consumien i hi havia baralles constants, crits o cops que generaven inseguretat”, assenyala Gàzquez recordant una realitat que tant de bo no hagués d’aguantar mai ningú a l’hora de tornar a casa seva. Però encara hi va haver més conseqüències. Una d’elles, subratlla Reig, va ser l’espurna que va mobilitzar amb força al veïnat contra el narcolocal: el robatori del mòbil d’un veí. “Els veïns van sortir als balcons i es van concentrar davant de l’espai amb cassoles durant quatre dies continuats cridant: ‘Fora del barri!’”, afirma. Després, agrega, el cas va arribar als mitjans de comunicació i l’administració i les forces de seguretat es van començar a moure. A partir d’aquí, ja només van fer falta pocs dies perquè la pressió dongués els seus fruits i s’acabés un malson que feia massa que durava.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram