La presidenta més jove de la història de la Federació viu amb una barreja de sensacions els dies previs a l’inici de la Festa Major. Assegura que li inquieta el moment de parlar en públic el dia del pregó, però el seu discurs és clar i entenedor. Parlem de la Festa d’enguany, però sense descuidar les que vindran.
Vostè és la presidenta més jove de la història de la Federació. Com se sent pocs dies abans de l’inici de la Festa?
Personalment em sento molt més còmoda en el dia a dia, treballant a la Federació que no pas a l’hora de fer discursos, però sé que aquest any em toca. Els nervis que tinc van més relacionats amb això que no pas amb cap altra cosa. Tenim un equip fantàstic que em dóna suport, perquè si no això no funciona.
Què la va portar a assumir un repte tan gran com aquest?
El fet de pensar que la Festa es pot organitzar d’una altra forma, d’alguna manera és un canvi generacional amb el qual es poden aprofitar moltes més eines com les noves tecnologies, tenir una manera d’organitzar grups de treball… Tot i això, ha estat un canvi lleu perquè a la junta seguim sent els mateixos. Potser això funciona o d’aquí a dos anys veiem que hi ha d’haver un altre canvi, ja veurem.
Pren el relleu de Jeroni Melgar, que ha estat un any al capdavant de la Federació. Què li ha aconsellat?
Ell ha tornat a la comissió d’Alcolea de Dalt, tot i que hi ha gent del seu carrer a la junta. M’ha animat a estar a sobre de la gent perquè s’impliquin, perquè el volum de feina que hi ha durant tot l’any és molt gran.
L’any passat Melgar ens deia que havia tingut poc temps per conèixer el regidor perquè feia poc que hi era. Com ha estat el primer contacte amb Laura Pérez?
El treball del dia a dia continua fent-se amb els tècnics, tot i que ja em vaig trobar amb ella quan va prendre possessió, perquè coincidia amb Firentitats, i també hem coincidit altres cops. Haurà d’aprendre a treballar amb nosaltres, però em consta que s’està empapant del barri perquè la dinàmica i el dia a dia d’on ve (les Corts) no té res a veure amb el nostre. Hi ha un canvi respecte del que passava amb Jaume Asens i ens consta que la regidora vol tirar endavant la festa en les millors condicions possibles.
En què es notarà el canvi de president? En què posarà l’accent vostè?
En aquest primer any han sorgit moltes idees, però no totes es podran dur a terme. Nosaltres vam prendre possessió el dia 16 de febrer i encara que sembli que falta temps, moltes coses ja les tens molt a sobre. Han quedat cosetes pendents, però per exemple ja hem estrenat el nou web, que permet filtrar els actes per dies, per tipus d’activitat, per carrer… Els carrers hi podran penjar tot el que fan durant l’any. També hem passat a formar part de l’app del districte.
Parlem dels carrers. Enguany es mantenen els mateixos que l’any passat amb l’excepció de Gayarre. L’objectiu ha de ser créixer?
Sí, però que hi hagi prou gent a tot arreu. A Gayarre hi havia poca gent i això cansa perquè la feina és la mateixa. No importa tant el nombre de carrers, que també, sinó la quantitat de gent que s’hi implica. Si hi ha prou gent, la Festa creixerà, però si no és així, la Festa anirà morint perquè arriba un moment que als més grans se’ls acaben les forces, els més joves potser tenen nens o feina i no poden assumir-ho…
Un dels objectius de presidents anteriors era atraure gent d’altres districtes i també turistes. Hi està d’acord? S’ha de créixer així?
Cal trobar l’equilibri perquè els veïns puguem seguir sentint la festa com a nostra i que vingui gent de la resta de la ciutat o turistes. No volem arribar a un punt on els veïns no participin perquè tot s’ha massificat. Evidentment, com més gent vingui molt millor, que hi hagi gent que es vulgui fer seva la festa i que sigui inclusiva, però sempre dins del civisme.
A més, vostè forma part de la comissió del carrer Guadiana. Com es treballa per la Festa? Tenen prou recursos?
Cada carrer és un món. En el cas de Guadiana comencem a treballar mesos abans, de mica en mica, tot i que sé que hi ha d’altres que arriba juny i s’han de posar les piles. També és cert que la part més important es fa cap al final. Pel que fa als recursos, gairebé tot es fa amb materials reciclats i tirem molt de contactes per temes com samarretes, imprimir qualsevol cosa… i aquests es comparteixen entre tots, cosa que genera companyonia i dóna gust que sigui així. A l’hora de l’entrega de premis tots volem guanyar, però és una rivalitat molt sana.
Una de les grans notícies és l’acord amb San Miguel perquè sigui el patrocinador. En què repercutirà?
Permetrà mantenir preus populars. No volem lucrar-nos però evidentment els diners de les barres són vitals per poder seguir fent-la. Ens han ofert servei de manteniment, de producte i ens facilita molt la feina i hi va haver consens a l’hora de decidir-nos.
