Un moment de la protesta d’aquesta tarda. Foto: Twitter (@SindicatLloguer)

Centenars de persones han omplert els carrers de Sants aquesta tarda per protestar contra els desnonaments i la mort del Segundo, l’home de 58 anys que es va suïcidar ahir quan una comitiva judicial anava a desnonar-lo del pis de lloguer que no podia pagar. La concentració, organitzada pel Grup d’Habitatge de Sants (GHAS), s’ha dirigit cap a la Delegació del Govern Espanyol, on hi havia una altra manifestació convocada.

Sota el crit ‘Tenim dret a aigua, llum i sostre’, la protesta ha començat a les 18.30 h a la plaça de Sants i ha arribat fins al carrer de Bacardi, el lloc on el Segundo va perdre la vida, i on se li ha fet un homenatge. “S’inventen lleis per fer-nos fora de casa nostra a qualsevol preu”, denuncien en un comunicat els col·lectius en defensa de l’habitatge.

El GHAS culpabilitza al govern espanyol i català, als jutges i a l’Ajuntament de la situació actual. “Al moviment per l’habitatge ens veiem, dia a dia, desbordades per la situació que la inoperància de les administracions genera. Ens deixen soles gestionant la misèria que elles creen i, a sobre, ens ataquen amb la repressió dels seus cossos policials”, asseguren.

L’AJUNTAMENT DEMANA CANVIS A LA JUSTÍCIA
L’alcaldessa Colau va exigir ahir a la justícia que “revisi” els seus criteris per aplicar la moratòria anti desnonaments. També va exigir al govern central que “desbloquegi ja la proposta d’una nova llei d’habitatge que freni l’especulació, impulsi més habitatge públic i ofereixi alternatives als desnonaments en els casos de vulnerabilitat acreditada”.

Pel seu cantó, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha explicat aquest dimarts que l’Ajuntament desconeix els motius pels quals el jutjat ha entès que les circumstàncies recollides en l’informe dels serveis socials per acreditar la vulnerabilitat de l’home no són les que regula el reial decret.

Segons Martín, l’informe és “molt clar”. Per això, critica que l’actuació del jutjat no ha estat “acurada” i demana una aplicació “garantista” de la norma per protegir les persones vulnerables. Per a Martín, cal una “reflexió profunda a nivell judicial” perquè el que ha passat és “injustificable”.