“Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat?”. Aquesta és la pregunta que un dia s’hauran de fer els catalans i les catalanes. Cada cop són més les veus que s’alcen a favor d’exercir el dret a decidir, des de la societat civil fins als partits polítics, passant per empresaris i sindicats. Fins i tot membres de l’església catalana, com l’abat de Montserrat, s’han mostrat partidaris que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.

Tot apunta al 2014. Aquest serà l’any del tricentenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques i la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Els programes electorals amb els que van concórrer a les darreres eleccions la majoria de partits, el pacte de governabilitat entre CiU i ERC i les dues declaracions del Parlament marquen un punt de no retorn.

A principis del passat mes de març, el 77% del Parlament va votar a favor de dialogar amb l’Estat per acordar la celebració d’una consulta legal sobre el futur de Catalunya. Ara bé, si l’acord no prospera, aquesta s’haurà de fer igualment.

De fet, una de les tasques més importants que té encarregades l’arc parlamentari català és la d’aprovar la llei de consultes. Aquesta norma ha de definir les regles de joc d’una de les vies possibles per fer la consulta, en aquest cas emparada en una norma que pot aprovar el Parlament.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consultes populars, un recurs que s’haurà d’utilitzar si, com fins ara, les institucions espanyoles són contràries a la celebració de la consulta.

UN DRET DEMOCRÀTIC INALIENABLE

El dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. Es tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural”. I aquest és un supòsit àmpliament compartit per la societat catalana.

Fa poc més d’un any va néixer l’Assemblea Nacional Catalana, una organització transversal que reclama el dret dels catalans i les catalanes a decidir el seu futur polític. Els sindicats també hi donen suport, si bé no explícitament, i bona part de l’empresariat petit i mitjà també. Així ho demostren les enquestes de Cecot, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona.

Amb tot, queda per veure si serà amb l’acord de l’Estat espanyol o sense, però tot sembla indicar que la celebració de la consulta sobiranista no es farà esperar. És qüestió de temps.

Un col·loqui amb Jordi Pujol

PUTGET I FARRÓ L’expresident Jordi Pujol participarà en una xerrada-col·loqui el 23 de maig a l’espai fòrum Escola Súnion. La conferència, organitzada per Sarrià-Sant Gervasi per la Independència i titulada Ètica i política cap a la independència, comptarà també amb la participació de Francesc Torralba, filòsof i teòleg de la Universitat Ramon Llull.

L’acte tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre i serà presentat per l’actor Jaume Comas, que introduirà el col·loqui entre Pujol, Torralba i Manel Palencia, coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana de Sarrià-Sant Gervasi.

Unes setmanes després, a principis de juny, tindrà lloc al Districte un nou acte de l’ANC, en aquest cas un Dóna la cara que pretén recollir signatures gràfiques a favor de l’Estat propi.

ELS 10 DUBTES DE L’ESTAT PROPI

ESTRUCTURES

QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?

Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.

IMPOSTOS

COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?

Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYA

QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?

El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEA

EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?

La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.

EMPRESES

QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?

Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada la sisena ciutat europea més atractiva per als negocis.

PENSIONS

LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?

Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta el 19,2% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17,3% de les prestacions.

IMMIGRACIÓ

QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?

Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.

LLENGUA

EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?

En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.

DOCUMENTS

EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?

Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.

BARÇA

EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?

Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.