Un desnonament d’una mare amb tres fills que es va produir dimecres passat al número 18 del carrer Arizala, al barri de Sants-Badal, va acabar amb una forta polèmica entre l’alcaldessa Ada Colau, d’una banda, i els Mossos d’Esquadra i el Govern, de l’altra.
Tot va començar quan, just després de produir-se el desnonament per part dels funcionaris judicials, que van estar acompanyats per quatre furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, Colau va publicar una sèrie de piulades on va culpar la policia catalana “d’executar” el desnonament. Prèviament havia assegurat que des de l’Ajuntament havien “intentat aturar el desnonament per tots els mitjans”. Al mateix temps, l’alcaldessa va exigir al Govern ue “els Mossos d’Esquadra no tornin a desnonar mai més una família amb criatures”.
Després de les piulades de Colau, els Mossos d’Esquadra, en un gest que no se sol produir, van respondre l’alcaldessa des del seu compte de la mateixa xarxa social per precisar que ells només actuaven “a instàncies de l’autoritat judicial per donar protecció als funcionaris judicials encarregats d’executar el desnonament”. La resposta dels Mossos d’Esquadra, però, no es va quedar aquí, ja que tot seguit van voler afegir que “nosaltres no tenim competències per tirar endavant o aturar un desnonament judicial”, al mateix temps que van lamentar que “Colau ens col·loqui en el punt de mira d’una problemàtica que hauria de ser afrontada des d’àmbits polítics i socials”.
Davant les paraules dels Mossos, Colau va respondre en un altre tuit que “apel·lava al Govern perquè aquest desnonament no s’havia d’haver produït mai”. L’apel·lació al Govern va fer efecte i de seguida va aparèixer, també a Twitter, el conseller de Justícia, Carles Mundó, que va assegurar que “és injust qüestionar la bona feina dels Mossos per una cosa que decideixen els jutges”.
PIS SOL·LICITAT AL JUNY
Veient la volada que estava agafant el cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir, dos dies més tard del desnonament, informar sobre la cronologia del cas. El tribunal va revelar que la dona havia demanat un pis als serveis socials de l’Ajuntament el passat mes de juny.
La revelació d’aquesta informació va provocar les crítiques unànimes de l’oposició a Colau, mentre que el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello, va assegurar que la situació irregular de la dona no havia permès incloure-la a la taula d’emergències fins fa molt poc.
