Laura Pérez, la nova regidora del Districte, ens rep quan fa dos mesos que ha agafat el relleu de Jaume Asens. Després del seu pas per les Corts, reconeix que l’aterratge a Sants-Montjuïc ha estat intens i que no governarà igual aquí que al districte veí. Té una llarga llista de temes per resoldre. Can Vies, el més mediàtic.
Qui ens ho havia de dir que avui ens trobaríem aquí quan fa un any em van entrevistar al Línia Les Corts, eh?! [Somriu].
Sí, en poc més d’un any, regidora de dos districtes diferents. A banda de vostè, només Agustí Colom ho pot dir.
Exactament.
Com ho porta?
Potser som uns privilegiats, d’alguna manera. És cert que és una situació molt anòmala, però jo estic molt contenta. Primer, perquè he tingut l’oportunitat de treballar a les Corts i, segon, perquè ara podré viure intensament el districte de Sants-Montjuïc.
Li ha costat assumir el canvi?
Vaig passar uns dies una mica de dol, sí. Tenia la sensació que les Corts ja formava part de mi i vaig sentir que deixava una cosa que m’havia fet il·lusió. Jo havia escollit aquell districte i no ha estat fàcil el canvi. Ara bé, l’aterratge a Sants-Montjuïc ha estat impressionant. Ara mateix estic molt il·lusionada amb aquest nou repte.
Ha passat d’un dels districtes tradicionalment més tranquils a un dels més reivindicatius. Ho afronta de manera diferent?
Sí. Només per extensió i volum d’habitants, un i altre ja no es poden comparar. Per tant, la capacitat que tens d’anar al detall varia. Dit això, potser a les Corts tenies més la sensació d’estar proposant, mentre que aquí et sents acompanyada constantment, perquè hi ha un teixit associatiu molt fort. I això fa que adaptis la teva gestió. I també cal destacar la gran diversitat que hi ha dins de Sants-Montjuïc. És com una Barcelona en format districte.
Coneix bé la realitat del districte?
Crec que, tenint en compte que només fa dos mesos que sóc aquí, tinc força coneixement del districte. Sants-Montjuïc era, després de les Corts, potser el que millor coneixia. És un districte que també l’he viscut sempre molt de prop. De fet, hi viu la meva família. I repeteixo, he fet un aterratge molt intens i jo estic en un moment en el qual podré dedicar al districte la quantitat d’hores que necessita. Estic trepitjant molt el carrer, que és el que demanen els veïns.
Parlem del tema estrella: Can Vies. Estan treballant en la definició d’un projecte que faci compatible el desenvolupament del projecte del calaix de les vies amb la preservació d’aquest edifici. És viable?
Resumint, el que Can Vies no permet és una mobilitat tal com estava establerta en el planejament inicial. Per tant, com a Districte el que ens toca fer ara és assegurar aquesta mobilitat, mantenint Can Vies, que és un referent del barri, amb un pas alternatiu que permeti als veïns poder gaudir del calaix sense haver de fer voltes per accedir-hi. Crec que hi ha molts veïns que aposten per aquesta via.
“Si el centre ha de continuar o no ho decidiran els veïns a través d’algun procés de participació ciutadana”. Són paraules de l’anterior regidor del Districte, Jaume Asens. Han canviat de criteri?
Jo crec que el Jaume no es referia tant a un procés de participació ciutadana que hem d’iniciar ara, sinó al fet que s’ha d’entendre la solució a través de la participació veïnal. I això no suposa dir: “Avui iniciem un procés on tothom tindrà veu i on començarem…”. No, perquè l’objectiu és mantenir Can Vies i facilitar la mobilitat. Els veïns i les entitats han de participar en la solució, això sí. Jo crec que el Jaume es referia a això: al fet que el lideratge ha de ser veïnal, no del Districte. Nosaltres hem d’acompanyar per trobar una solució al més aviat possible.
El que li citava anteriorment són paraules literals de l’entrevista que va concedir el regidor Asens a Línia Sants el mes de desembre.
La postura del Jaume en deixar el càrrec de regidor del Districte era la que li acabo de comentar, i de fet era compartida amb alcaldia. Ja teníem clar cap a on apuntàvem. Probablement, a inicis de mandat tot estava més obert, però ara l’objectiu és clar.
Tot i això, l’ara regidor de govern Daniel Mòdol (PSC) recordava fa poc que el planejament al qual vostè es referia va néixer del consens veïnal i estableix que Can Vies s’ha d’enderrocar. “Si no respectem els consensos, després no ens omplim la boca de participació”, sentenciava Mòdol. Què en pensa?
El senyor Mòdol es caracteritza per tenir opinions pròpies, i això és positiu. Però vaja, en aquest cas són unes declaracions que crec que no són compartides pel seu partit, com tampoc altres que ha fet sobre els carrils bici [en una entrevista a Línia Sarrià], sobre alguns aspectes urbanístics… Dit això, i anant al fons de la qüestió, de planejaments revisats en tenim moltes experiències. De vegades, amb el pas dels anys els consensos inicials es desestabilitzen i necessiten revisar-se. Crec que en aquest cas va quedar demostrat, amb tot el que es va viure arran de l’intent de desallotjament, que aquell consens trontolla. I així ho hem parlat amb el PSC, més enllà del que pugui dir el senyor Mòdol.
No hi ha discrepàncies entre vostès i el PSC, doncs, en aquest tema?
Que a mi m’hagin arribat, no.
Parlant d’okupacions, en el cas de la de l’antiga seu de l’Institut Botànic què tenen pensat fer?
Es tracta d’una okupació de gent molt arrelada al territori que a més té una reivindicació molt clara d’espais de criança compartida i cura. Ja hem tingut diverses converses amb ells i coincidim que aquest hauria de ser un espai per al barri, tot i que actualment no està en bones condicions. No compartim les formes, l’okupació, però sí l’objectiu. Per tant, la idea és començar a treballar amb aquestes entitats per veure quina sortida podem donar a una reivindicació que pensem que és necessària.
Una altra reivindicació al districte és el tancament del CIE. Com ha viscut els últims episodis? Pot arribar a ser un tema frustrant?
No ens ho hem plantejat mai, si pot arribar a ser frustrant o no. És un tema que val la pena. No volem presons d’aquest tipus enlloc, però menys a la nostra ciutat. I des del Districte hem fet tot el que estava a les nostres mans per ajudar l’Ajuntament en aquest sentit. Al final, el tècnic a qui no van permetre entrar al recinte és de Sants-Montjuïc.
Quedant-nos a la Zona Franca, a finals del 2017 hi arribarà el metro, tal com va anunciar Colau?
Esperem que sí. És una de les nostres fites de govern i un dels temes recurrents en la comissió de seguiment Ajuntament-Generalitat. Ja l’havíem parlat amb el president Mas i ara amb el president Puigdemont. L’Ajuntament ha posat a disposició la meitat del finançament necessari per fer-ho possible, però la Generalitat encara està estudiant com fer front a la seva part. Ens preocupa molt que a dia d’avui encara no tinguem una resposta clara de la Generalitat i que pugui perillar un projecte que és tan necessari i tan demanat pels veïns dels barris de la Marina. Si finalment no tirés endavant, seria molt decebedor, i gairebé ens hauríem de mobilitzar conjuntament Ajuntament i veïns perquè la Generalitat afini en les seves prioritats. Això no pot esperar més.
Canviant de tema, un altre dels reptes de mandat el té al Poble-sec amb la massificació turística. La preocupa que es pugui viure escenes de tensió aquest estiu?
Per començar, em preocupava la Festa Major del barri, justament perquè s’està fent molt popular. Aquesta era una primera prova de foc i crec que ens n’hem sortit prou bé. Hi ha hagut alguna agressió sexista, que hem de condemnar, i algun altre incident, però en general ha anat bé. Ara bé, dit això és obvi que al Poble-sec hi comença a haver denúncies per pisos turístics, massificació al carrer, gentrificació… Per això el Pla d’Usos, ordenacions singulars d’alguns espais com Blai i Blesa…
Aquesta en concret serà recorreguda als jutjats per part dels restauradors. Diuen que una ordenació singular no pot regular els horaris de les terrasses.
Des de serveis jurídics de l’Ajuntament van defensar la possibilitat de fer-ho, tot i que estaven expectants que es fes aquesta altra interpretació. Érem conscients que podien arribar demandes d’aquest tipus. Malgrat això, repeteixo, els mateixos serveis jurídics van veure pertinent tirar endavant aquesta regulació que nosaltres defensem. No per atacar cap activitat econòmica, sinó per afavorir el descans veïnal i la convivència.
Més enllà de Blai i Blesa, com l’han rebut els comerciants del districte, alguns d’ells molt actius?
En termes generals m’he sentit molt ben rebuda. És cert que aquí aquest sector és molt actiu. I algunes iniciatives tenen vessants molt interessants, com el Punt d’Informació de l’eix comercial Creu Coberta i la seva part social i de reivindicació contra la violència masclista, per exemple. Amb tot, segur que treballarem conjuntament per dinamitzar el comerç i fer barri, que és el que volem tots i totes.
