Sants-Montjuïc i Núria Feliu o bé Núria Feliu i Sants-Montjuïc. En aquest cas l’ordre dels factors no altera el producte. I és que la cantant barcelonina i veïna del barri sempre ha mantingut un contacte ferm i etern amb el Districte.
Tant és així que la cantant santsenca ha decidit cedir la seva geganta, construïda encara no fa un any, perquè s’exhibeixi de forma permanent a la seu del districte. Amb aquesta finalitat
s’ha fet efectiva amb la signatura d’un conveni de cessió entre la cantant i el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i amb el trasllat efectiu de la figura a la seu del districte.
QUÈ DIU EL CONVENI
En aquest conveni s’especifica que mentre sigui al districte, l’Ajuntament de Barcelona es farà càrrec del manteniment de la geganta. Per altra banda, també es concreta que quan aquesta figura s’utilitzi en actes i activitats que es desenvolupin a la ciutat de Barcelona en dates assenyalades i convingudes, serà la colla gegantera Gegants de Sants l’encarregada de portar-la i fer-la ballar.
EL NAIXEMENT DE LA GEGANTA
La Núria Feliu, la geganta, va néixer ara fa un any. La construcció respon a la petició de la cantant de construir-ne una coincidint amb el seu 70è aniversari també amb els 50 anys que fa que l’artista trepitja escenaris.
La geganta Núria Feliu, de tres metres i mig d’alçada es fruit del constructor Toni Mujals seguint els patrons que havia dibuixat Cecília Vidal. La gran Núria Feliu porta una faldilla llarga de color morat i una americana cenyida dels mateixos tons. Com a complements porta un collaret i unes arracades vistoses, que guarneixen els seus cabells curts i rossos pentinats a la seva manera tan característica i inconfusible. El 21 de setembre de 2011 es va presentar al públic i es va celebrar el seu bateig per a poder treure-la a ballar.
FILLA DE SANTS
Una de les artistes amb més renom del panorama musical català des de fa anys. Porta Sants allà on sigui. Hi ha nascut, hi ha viscut i en té uns “records inolbidables”. Tal i com afirma la cantant “sóc filla de Sants, però no duc les males sangs” fent-se ressò del cuplet.
La plaça d’Osca va ser testimoni de com poc a poc aquella nena s’aficionava pel teatre, la música, el ball… els escenaris la cridaven i l’èxit ha estat palpable.
