Foto: ACN
“Hem desencallat, després de 10 anys, dos grans deutes històrics de l’Estat amb la Generalitat: hem iniciat el trajecte cap al traspàs integral i definitiu de Rodalies i hem arrencat el compromís de pagament dels 3.500 milions d’euros que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut en matèria d’infraestructures”. Així s’expressava a finals de novembre el vicepresident de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, després de la reunió de la Comissió Bilateral d’Infraestructures Estat-Generalitat que va tenir lloc a Madrid.
Puigneró ja havia deixat clar a principis d’octubre que faria del traspàs de Rodalies el “cavall de batalla” del seu departament aquesta legislatura. En aquest sentit, dos mesos després el vicepresident encapçalava la delegació del Govern a la reunió de la Comissió Bilateral d’Infraestructures Estat-Generalitat que desbloquejava el dèficit d’explotació pel servei de Rodalies pendent de traspassar a la Generalitat –entre 270 i 320 milions d’euros, si bé l’import definitiu es determinarà a la pròxima Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF) que es reunirà abans de finals d’any–.
“Amb això encara no donem compliment integral al traspàs. Per fer-ho cal traspassar també personal, material mòbil i tot el que fa referència a infraestructures”, argumentava aleshores Puigneró. En aquest sentit, el mateix grup de treball que definirà el cost del dèficit d’explotació també calcularà els imports del que significaria aquest traspàs integral abans de l’estiu que ve.
Jordi Puigneró: “La Generalitat millora les seves línies”
Foto: Generalitat
El tren, element clau
Sigui com sigui, indubtablement és una bona notícia, perquè tothom coincideix que la millora del servei de Rodalies és imprescindible per a la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. I és que el bon funcionament de la xarxa ferroviària “afecta els drets bàsics de moltes persones –dels estudiants, dels treballadors…– i també és un instrument fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, per tenir menys cotxes i un aire més pur”, resumeix Puigneró.
“Si algú vol comparar la feina de la Generalitat i la de l’Estat en un mateix servei, només ha de pujar a un tren d’FGC i a un de Rodalies i veurà la diferència”, apunta posant d’exemple la línia R3 de Rodalies i la línia de Martorell d’FGC. “El 1980, les dues línies tenien 5 milions de passatgers. Avui, l’R3 de Vic en continua tenint 5, mentre que la línia d’FGC fins a Martorell en té 24”, detalla Puigneró. “La Generalitat desdobla i millora les seves línies, hi fa inversions, mentre que l’Estat, a Rodalies ni hi és ni se l’hi espera”, conclou.
El metro, també
Que el tren és un element clau és una evidència que va més enllà de Rodalies. El metro també hi juga un paper important. En aquesta línia, a principis de novembre la Generalitat posava en funcionament tres noves estacions de l’L10 Sud a la Zona Franca: Port Comercial/La Factoria, Ecoparc i ZAL/Riu Vell, al barri de la Marina del Prat Vermell de Barcelona, que juntament amb la ja existent de Zona Franca donen cobertura de metro a una gran àrea d’activitat econòmica, tot ampliant l’oferta de transport públic en aquest entorn.
D’aquesta manera, el Govern referma el seu compromís per un país cada cop més descarbonitzat, ja que aquesta actuació s’emmarca en l’aposta pel transport col·lectiu i per la generació i l’ús d’energies netes.
La Generalitat preveu, en aquesta legislatura, treballar per a la finalització del tram central de l’L9, iniciar el perllongament de l’L8 d’FGC entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia i posar en marxa la línia gestionada per FGC per connectar amb l’aeroport de Barcelona i les noves Rodalies de Lleida.
El Govern aposta pel transport col·lectiu i l’ús d’energies netes
Foto: Generalitat
Més de la meitat del pressupost per una mobilitat més verda
El departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori destinarà prop del 57% del seu pressupost per al 2022, és a dir, 2.693,7 milions d’euros, a la descarbonització de la mobilitat. La segona prioritat seran les actuacions de connexió física i digital del territori, amb el 24% del pressupost (1.135,8 milions), i la tercera els programes destinats a digitalitzar el país, amb el 19,4% (915,8 milions). Són els tres eixos principals del departament, els pressupostos consolidats del qual per a l’any vinent sumen 4.914 milions i els va presentar a mitjans de novembre el vicepresident Jordi Puigneró al Parlament de Catalunya.
La descarbonització de la mobilitat és, doncs, el primer gran eix de les actuacions del departament que lidera Puigneró, i consisteix, segons el vicepresident, a “avançar en la mobilitat de les 5 C”, com ell l’anomena: “compartida, col·lectiva, connectada, desCarbonitzada i gestionada des de Catalunya”. Per aconseguir-ho, doncs, es compta amb un pressupost de 2.693,7 milions, el 56,7% del total del departament.
Dins d’aquest eix s’inclou, en primer lloc, el finançament del sistema de transport públic a tot Catalunya (1.019,8 milions): transferències a les ATM de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, així com subvencions a empreses concessionàries de transport públic per a la millora del transport regular. També hi figura la millora d’estacions d’autobusos interurbans i la implantació de busos ràpids i de carrils bus.
En segon lloc, hi ha la millora de la xarxa ferroviària (194,5 milions): compra dels quatre nous trens per al servei ferroviari que oferirà FGC entre Lleida i Manresa el pròxim 2024, la unificació dels tramvies metropolitans i la millora de l’accessibilitat en estacions de metro i d’FGC.
Per últim, també té una importància destacada el desplegament de la T-Mobilitat i de l’Estratègia catalana de la bicicleta (104,3 milions).
Més enllà de la descarbonització, a l’apartat de connectivitat del territori amb infraestructures físiques i digitals també hi ha grans partides reservades per a la mobilitat. Per exemple, a la millora de la seguretat de la xarxa de carreteres s’hi volen destinar 212,4 milions.
EL VIANANT, AL CENTRE
Sigui com sigui, Puigneró considera que “el cotxe, el gran emissor de contaminació atmosfèrica a les ciutats, ha estat massa temps al centre dels plans de mobilitat”, i per això remarca que “el futur, més verd, passa per l’aposta de situar el vianant al centre de la mobilitat, de procurar la seva seguretat i de fer créixer la quota modal de persones que es desplacen de manera activa i saludable”.De fet, a finals de setembre Puigneró va presentar l’Estratègia del Vianant, un instrument que dibuixa la mobilitat a peu amb l’objectiu de garantir que l’espai públic prioritzi les persones que es desplacen d’aquesta manera. El pla és un recull de polítiques a implementar, amb més de 90 accions classificades en 10 eixos estratègics, amb l’objectiu d’incrementar la mobilitat a peu, activa i saludable i reduir la sinistralitat un 40%. Les accions proposades al document no recauen només en la Generalitat, sinó que han d’implicar el compromís d’altres administracions, institucions, empreses i organismes per ajudar a fer possible aquesta transformació tan necessària de la mobilitat.
