L’informe anual ‘La Salut a Barcelona’, que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), és el millor indicador per conèixer quin és l’estat de salut de tots els barcelonins. I què diu el darrer, que fa referència al 2016, publicat recentment? Moltes coses. N’hi ha de positives i de negatives.
Cal anar a pams i fragmentar la informació, ja que és abundant. Una de conclusions més importants de l’estudi, en aquest cas positiva, és la que diu que es mantenen estables o s’han reduït les principals causes de mortalitat prematura tant en els homes com en les dones. Hi ha, però, excepcions, com són el suïcidi i les lesions de trànsit en els homes i el càncer de pulmó i d’ovari en les dones.
Precisament és l’augment del càncer de pulmó en les dones una de les qüestions més preocupants que constata l’estudi. I és que aquesta malaltia ja és la primera causa de mort entre les barcelonines de menys de 70 anys i passa per davant dels tumors de mama, que d’altra banda s’ha aconseguit millorar-ne la prevenció precoç. Això és conseqüència directa del tabac, ja que moltes dones van començar a fumar de forma generalitzada fa dues dècades i ara la seva salut ho paga.
Tot plegat ho va explicar durant la presentació de l’estudi la gerent de l’ASP, Carme Borrell, que va dir que “el consum de tabac repercuteix al llarg de molts anys. Així que, encara que s’hagi reduït el consum, estem detectant els problemes entre les dones que van començar a fumar fa 20 anys”.
CONTAMINACIÓ
A la mala notícia sobre el càncer de pulmó femení cal afegir-hi, tal com va remarcar durant la presentació la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, la contaminació, un dels orígens de les malalties respiratòries.
L’estudi constata que el 2016 es van superar els valors de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pels contaminants NO2, material particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo(a)pirè. Respecte a la normativa de la Unió Europea, el 2016 es van complir els corresponents valors límit o els objectius establerts per a 11 contaminants, però es va superar el valor límit anual de diòxid de nitrogen (NO2).
Això provoca, segons l’estudi, que el 68% de la població barcelonina està exposada a nivells superiors als establerts per a òxids de nitrogen (NO2), tant en els valors de la UE com els de l’OMS. En el cas de les partícules, el 97% de la població està exposada a nivells superiors dels que marca l’OMS. Segons l’ASP, el fet de superar els límits que marca l’OMS provoca 250 morts i 1.500 ingressos anuals.
La problemàtica de la contaminació, però, no s’atura aquí. De fet, hi ha un altre tipus de contaminació, l’acústica, que els autors de l’informe consideren “un dels problemes més greus que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen a les ciutats”. Afegeixen que és considerada “el tercer factor ambiental més important de càrrega de malaltia, després de la pol·lució ambiental i el fum ambiental del tabac”.
En aquesta línia, Ciutat Vella és el districte més sorollós, amb més d’un 70% de veïns que afirmen que al seu barri hi ha molt soroll. En segon lloc hi ha l’Eixample. Per tot plegat, l’Ajuntament ha decidit crear un grup de treball sobre soroll i salut amb l’objectiu de debatre l’impacte del soroll en la salut dels ciutadans.
ESPERANÇA DE VIDA
Un altre dels indicadors sobre salut que cada any l’informe analitza és el de l’esperança de vida. Es constata que la de l’any 2015 (les dades del 2016 encara no estan disponibles) va ser de 80,8 anys entre els homes i de 86,6 anys entre les dones. Són unes xifres pràcticament idèntiques a les de l’any 2014.
Pel que fa a les desigualtats en l’esperança de vida entre els barris de la ciutat, l’informe mostra una reducció lleu. Segons un nou indicador que aglutina els barris en funció de la seva renda familiar disponible, la diferència entre les zones més riques i més pobres de la ciutat se situa actualment en els 3,6 anys.
Tot i les bones dades globals, però, existeixen desigualtats entre els districtes i els barris. En homes, l’any 2015 hi havia una diferència de 6,4 anys en l’esperança de vida entre el districte amb una xifra més baixa (Ciutat Vella: 77,3 anys) i una més alta (Les Corts: 83,3 anys). En el cas de les dones aquestes diferències van ser menors (1,6 anys).
