Catalunya vol ser un pol d’infraestructures digitals de referència al sud d’Europa. Foto: Freepik
Tan important com facilitar l’accés digital és garantir el bon funcionament de la xarxa, i això implica una aposta ferma pels centres de dades, unes instal·lacions que allotgen, gestionen i protegeixen grans quantitats de dades i sistemes informàtics.
A més d’una necessitat, però, també es tracta d’una oportunitat, perquè Catalunya compta amb tots els ingredients necessaris per liderar aquest sector. Per una banda, més del 80% de l’amplada de banda de l’Àfrica del Nord ja passa pel territori català. Per l’altra, l’arribada de diversos sistemes de connectivitat internacional basats en cables submarins a l’estació d’aterratge de Sant Adrià de Besòs ha aconseguit connectar Catalunya amb diferents continents de manera directa. És per això que el Govern ha impulsat una estratègia per promoure la implantació de centres de dades al país amb l’objectiu que Catalunya esdevingui el port digital de la Mediterrània i un pol d’infraestructures digitals de referència al sud d’Europa.
Governs intel·ligents
De la mateixa manera que el sector públic impulsa els centres de dades, també ha assumit l’estímul de la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia, més enllà dels usos lúdics i comercials tan presents als mitjans de comunicació, pot contribuir a un millor funcionament de les administracions i, fins i tot, pot servir per millorar la sostenibilitat. Per explorar totes aquestes opcions i alhora garantir l’ètica en l’aplicació de les tecnologies, a mitjans de març, durant el Congrés Govern Digital, es va anunciar un acord institucional que, entre altres, servirà per activar una Xarxa de Governs Locals Intel·ligents, una iniciativa totalment singular.
Un dels ajuntaments més implicats en aquesta àrea és el de Barcelona. En l’última edició del Mobile World Congress, l’alcalde Jaume Collboni ja va anunciar una estratègia municipal sobre intel·ligència artificial que inclourà formació tant per a la plantilla municipal com per a la ciutadania en general. El consistori barceloní ja treballa amb la companyia internacional Microsoft per tirar endavant aquest projecte pioner.
Ciberseguretat
El creixement de l’activitat digital ens exposa a una sèrie de riscos, com hem anat veient en els últims temps. Per aquesta raó, l’anomenada ciberseguretat ha de créixer, en paral·lel, a l’ús intensiu de les tecnologies digitals. El sector públic també assumeix la seva responsabilitat en aquest àmbit i ha desenvolupat l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, dirigida per Laura Caballero. El seu objectiu és desplegar un servei públic que protegeixi digitalment la ciutadania i les empreses i que garanteixi la ciberseguretat, especialment en àmbits tan sensibles com la salut, l’educació, les universitats i el món local. No cal dir que els joves i els adolescents són el principal públic objectiu de la tasca de l’Agència.
Talent local
Si bé queda molta feina per fer, els reptes de la digitalització a Catalunya són els propis d’un país capdavanter. Així s’ha pogut veure en l’última edició del Mobile World Congress, on Catalunya ha mostrat el seu múscul digital. Amb 46 empreses i centres tecnològics i 52 companyies emergents, el país es va presentar a l’esdeveniment com “el cor digital d’Europa”.
Però no es tracta només d’un lema afortunat. Segons l’última edició de l’informe Tech Hubs Overview, del 2024 i impulsat per Mobile World Capital Barcelona, Catalunya acull 140 hubs tecnològics internacionals, una xifra que s’ha quadruplicat en els últims set anys. Aquests centres generen 26.400 llocs de treball i un impacte econòmic de 2.500 milions d’euros anuals, però la previsió és que, de cara al 2026, el sector compti amb més de 36.500 professionals i superi els 3.600 milions d’euros de facturació gràcies al desenvolupament de noves tecnologies que tenen un alt valor de mercat.
En la mateixa línia, la Fundació Cotec per a la innovació situa Catalunya com una de les regions de l’Estat on el pes del treball tecnològic supera la mitjana, i Barcelona és la ciutat amb un percentatge més alt de treballadors d’aquest perfil. Això sí, tot plegat també exigeix la promoció del lideratge femení, perquè només el 35% de les 2.200 startups tenen almenys una dona en el seu equip fundador i únicament el 3% dels fons d’inversió es destinen a projectes liderats per elles. Sens dubte, aquest és un altre repte que cal superar.
La Generalitat impulsa la digitalització de Catalunya La digitalització de la justícia, clau per a la cohesió
