Jordi Martí, regidor de Sants-Montjuïc, ens rep al seu despatx de l’Ajuntament, a la plaça Sant Jaume, quan falta mig any per a les eleccions municipals. Repassem l’actualitat més recent i també els temes centrals que han marcat una legislatura que, diu, ja s’esperava complicada. Conversa curta, però intensa.
Entrem a la recta final del mandat. Se l’esperava tan complicat aquest últim any?
M’esperava complicat el mandat sencer, no només aquest últim any. Evidentment, i sigui quina sigui la conjuntura, l’últim és un any electoral i sempre hi ha més pressió i més oposició, tant dels que estan a dins de l’Ajuntament com dels que estan a fora. Ara bé, en qualsevol cas està sent un mandat dur però també molt intens i molt interessant des del punt de vista de la gestió de govern.
Si pogués tornar enrere, què faria diferent?
[Pensa] Sempre hi ha coses que faries diferent, perquè errare humanum est. Per tant, ho hem d’assumir. Però jo estic satisfet de la feina que globalment hem fet l’equip de govern de Sants-Montjuïc durant aquest mandat. En general, estic content i crec que la majoria de les coses, el 99%, les hauria fet igual.
Quin és l’1%, Can Vies? Amb la perspectiva que dóna el temps, s’ha gestionat bé aquest conflicte?
Jo crec que s’ha gestionat bé en termes generals i que hi ha hagut alguna errada puntual, evidentment, però que obeeix a uns elements que eren impredictibles. Però no només vam errar l’Ajuntament, sinó també gent de la societat civil que estava involucrada en la gestió del conflicte i que tampoc va preveure segons quin tipus de conseqüències. Es pot dir que potser no vam calcular prou bé la magnitud de la resposta de segons quins sectors socials, no de Sants-Montjuïc ni tan sols de la ciutat. Va ser una problemàtica que es va expandir per tot el país i més enllà de les nostres fronteres.
A nivell personal, com ho ha viscut regidor?
Jo ho he viscut i ho visc, perquè és un tema de present, amb molta intensitat i a primera línia de trinxera. No tothom ho ha viscut així. És un tema que està a mitges i, per tant, l’hem de continuar gestionant fins al final de tot. Jo estic molt compromès amb què aquesta situació acabi el millor possible. Personalment, la part negativa ha tingut a veure amb les amenaces, fins i tot de mort, que he rebut, i el fet d’anar parcialment protegit per la força pública. Aquesta és la part negativa, la que més impacta, però la part de la gestió política i social és una responsabilitat que tinc i hem d’aconseguir que això acabi bé. Parlaré amb tothom fins a l’últim segon perquè així sigui. Amb tothom qui també vulgui parlar, és clar.
Canviant de tema, aquest mandat també serà recordat per l’avenç en les obres del calaix de les vies…
Sí, perquè és una de les inversions més importants i l’impacte territorial que té i tindrà és molt gran: regenera un espai maltractat i castigat durant anys. La transformació serà espectacular i, a més, agrada als veïns. És una gran notícia que, després de tants anys, finalment els ciutadans de la zona, les entitats i el comerç puguin veure que s’ha solucionat una problemàtica urbanística, social i econòmica tan important.
Una altra de les grans obres, la reforma de l’avinguda Paral·lel, ha topat, en part, amb resistència veïnal…
La reforma del Paral·lel és una obra de ciutat, una prioritat de ciutat. Volem tornar a situar el Paral·lel com un dels eixos principals de Barcelona. Dit això, jo valoro aquest projecte molt positivament, entre altres coses perquè el primer que hem fet és una cosa que feia anys que es demanava i que era urgent: el nou col·lector. Per si mateix, això ja justifica la inversió. Un cop fet això, hem ideat un projecte de transformació molt important del Paral·lel. Hi ha hagut resistències i queixes, sempre n’hi ha. Però no és cert que no hàgim discutit el projecte amb els veïns i les entitats. Hi ha hagut participació intensa i enriquidora i n’hi segueix havent.
Un altre dels grans temes ha estat el turisme, sobretot al Poble-sec. Ara es vol debatre quins són els límits a nivell de ciutat. No arriba tard aquest debat?
Jo crec que és bo que hi hagi un debat sobre el turisme a la ciutat. Som els primers interessats en què les coses es facin bé i que els efectes negatius d’algun tipus de turisme es puguin gestionar. El turisme, per si mateix, és bo per a la ciutat. El que és dolent són algunes manifestacions puntuals d’algun tipus de turisme en algun espai concret de la ciutat . I aquestes són les situacions que cal reconduir. Dit això, en el cas de determinats usos intensius d’algunes zones del Poble-sec, nosaltres ja ens hem posat a treballar per corregir-ho. Hi ha gent que diu que arribem tard, però jo els dic: vostè des del 2008 hauria pogut fer un pla d’usos, i ja no dic abans per ser generós, però no ho va fer. En canvi, nosaltres sí, ens hi hem posat. Hem de trobar l’equilibri i en això estem.
A la gent d’Alerta Poble-sec li sembla que ara es vol fer molt ràpid…
Nosaltres no som amos de tots els destins, però tenim uns terminis. Si no ho fem el març o l’abril, s’acabarà el mandat. En aquest sentit, però, entenem que hi ha temps suficient perquè aquest és un tema molt madur. Les posicions estan molt treballades i la problemàtica és molt compartida, així com la voluntat de posar-hi remei. Per tant, qui digui que amb tres mesos no podem fer-ho és que potser no li interessa que s’aprovi el pla d’usos. A mi m’interessa i tenim temps suficient per fer-ho. Tenim capacitat teòrica, tècnica i política per tirar-ho endavant. Ara bé, si hi ha algú que vol paralitzar-ho o obstaculitzar-ho, haurà d’explicar amb quines finalitats.
Parlant de grans projectes, finalment tirarà endavant el complex d’esports d’hivern a la Marina?
Bé, dins d’un dels plans urbanístic de la Marina hi ha, aprovat des de fa un cert temps, una reserva de sòl per implantar-hi un equipament esportiu de ciutat. I una de les opcions és que hi pugui anar un complex d’esports d’hivern. Aquesta és una possibilitat. És veritat que això, en aquests moments, està en stand by. Si té el suport polític i social mínim per tirar endavant, hi ha la inversió privada corresponent i pot anar lligat a una possible candidatura de Barcelona per ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern 2026 i, a més, tot plegat en el context d’un barri que serà un dels millors de la ciutat en el futur, parlem-ne. Perquè tot això portarà riquesa i llocs de treball. Però si no hi ha tot el que he dit abans, no es farà. I la Marina i la ciutat haurem perdut, segurament, una oportunitat de creixement i de donar també resposta a centenars de persones que practiquen esports d’hivern.
Alguns veïns creuen que això no és el que necessita el barri, que hi ha altres prioritats…
I tenen raó: hi ha altres coses que han d’arribar abans. El metro, per exemple. Hi estic totalment d’acord. Però crec que una cosa no és incompatible amb l’altra. Podem afrontar les prioritats més urgents i alhora dir que, si en el futur el complex d’esports d’hivern pot arribar, encara millor. Que sumi, de més a més. No estic dient que això hagi d’anar en detriment de tota la resta d’inversions.
No podem acabar l’entrevista sense parlar del petit comerç, molt dinàmic al districte. Com veu el sector avui en dia?
El comerç pateix, però hi ha situacions que permeten albirar una certa recuperació. Per exemple, els entorns del Mercat de Sants estan en plena recuperació, en part gràcies a l’impuls municipal de remodelació de la zona. Hi ha espais que estan repuntant i altres que els costa més, com els barris de les Marines, per exemple. Però precisament per això, perquè hi hem de portar activitat econòmica. Això estem fent a Sants i això volem seguir fent a la resta de barris.
