Per primera vegada una formació de la importància del PSC realitza unes primàries totalment obertes. Quin valor té aquest procés per al PSC i per a la política catalana en el seu conjunt?

Per al PSC és molt important. Nosaltres ho valorem com una palanca de canvi, és a dir, com un procés que ens canvia la cultura, les formes de fer, les estructures i ens obliga a repensar el nostre projecte i la manera amb la qual tornem a connectar amb bona part de la ciutadania. Però aquest procés de primàries és també un missatge que volem llançar a la societat perquè entenem que la política s’ha de fer d’una altra manera. Una de les lliçons que ens deixa la crisi és que la política, almenys des del punt de vista de l’esquerra, no pot ser com era abans.

Com ha de ser?

Aquells partits polítics entesos com a caixes negres propietat només dels seus militants s’haurien d’acabar. Si som coherents i llegim bé les lliçons de la crisi hem de donar pas a partits que retornin el protagonisme als ciutadans i ciutadanes. La gent vol ser més protagonista de totes les seves decisions, també en política. I les primàries obertes són això: retornar als ciutadans aquest protagonisme que ens reclamen i que nosaltres tenim l’obligació de cedir-los com a partit que els vol representar.

Els ciutadans també volen ser protagonistes decidint el futur del seu país, una qüestió que ha sacsejat darrerament el seu partit, sobretot arran d’un Consell Nacional que ha portat cua. La divisió al PSC és profunda?

Hi ha posicions diferents, això està clar. Hi ha pluralitat de veus sobre un tema que és altament complex i sobrevingut a la política catalana. El nostre partit ha hagut d’encaixar-lo, metabolitzar-lo i acabar formant una posició que a dia d’avui és altament majoritària. El que va demostrar el Consell Nacional és que la posició que defensa Pere Navarro i els òrgans de direcció del partit és amplíssimament compartida.

A molts els resulta estrany no veure el PSC al costat dels partits tradicionalment catalanistes, del front catalanista, que diuen alguns…

De les baralles en públic d’alguns i de les estratègies tàctiques d’altres no en diré res, perquè cadascú fa servir les cartes que vol. De totes maneres, el tema del front catalanista per a alguns sempre ha existit quan els ha convingut. Jo sóc dels que l’onze de setembre de 1982 vaig ser insultat, tot i que només tenia 13 o 14 anys, per part d’aquells nacionalistes que ja aleshores consideraven que érem uns botiflers. Això que diuen que sempre hem estat al sector catalanista i que ara en marxem és mentida. A nosaltres sempre se’ns ha tractat de botiflers, d’enemics de Catalunya, i la nostra posició no es forja en funció del que diuen els altres, sinó del que nosaltres creiem.

Ha variat la posició del PSC respecte a l’agenda nacional?

Nosaltres sempre hem defensat la mateixa idea: Catalunya avança en el seu autogovern i la seva prosperitat quan l’esquerra és majoritària a Espanya i té possibilitats d’anar transformant l’estat. I això és el que hem fet i defensat sempre. Els canvis de millora de l’autogovern que ha impulsat el socialisme català de la mà del socialisme espanyol són els que realment han transformat i han fet avançar el país. I aquesta és la via que continuem defensant. El següent pas ha de ser la reforma federal de la Constitució, una alternativa que és realment possible. I és que, com s’està demostrant, sense l’acord amb una gran força política del conjunt d’Espanya no hi haurà cap millora ni cap avenç per a Catalunya.

Actualment, però, a Madrid governa un partit que sembla no tenir gaires ganes, per no dir gens, d’arribar a un acord en aquest sentit…

La dreta espanyola no ha tingut mai ganes de parlar. L’autogovern ha avançat quan l’esquerra ha estat majoritària a Espanya. I aquesta és la via per la qual apostem nosaltres. Perquè hi ha una Espanya diferent o, millor dit, dues maneres de veure-la: la de la dreta i la de l’esquerra. La dreta continua demostrant que està completament tancada, que no permet cap avenç en aquest sentit.

I l’esquerra, que sembla que aquí fa un discurs i a Madrid un altre, sí que ho permetria?

Nosaltres estem convençuts que el compromís de l’Espanya progressista ja està damunt de la taula, i no només parlo del partit socialista. Si fem que guanyi l’esquerra a nivell d’Espanya es podrà produir un altre avenç significatiu en l’autogovern de Catalunya en la línia del que nosaltres aspirem, que no és altra cosa que l’estat federal. I per això la nostra aposta és que l’esquerra sigui majoritària a Espanya.

En tot aquest procés sobiranista, la ciutat de Barcelona està cridada a jugar-hi un paper destacat com a capital del país. Creu que l’Ajuntament s’hi ha d’implicar directament?

Això depèn del que volen els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, per tant, del que expressen els resultats a les urnes. Si la majoria de regidors del consistori són nacionalistes, és normal que Barcelona se sumi a aquest procés. Però nosaltres desitgem que la majoria de regidors del consistori no siguin independentistes sinó federalistes. Si fos així, el paper de Barcelona en tot aquest procés seria diferent.

… En quin sentit?

La nostra estratègia seria posicionar Barcelona, no a remolc d’un procés nacional, sinó amb un lideratge propi, que és com ha anat bé sempre al país. Perquè quan Barcelona fa de locomotora de Catalunya és quan es produeixen els grans canvis i les grans transformacions al país. Per a nosaltres el municipalisme és un pilar molt important.

Parlant clar, si vostès governessin la ciutat actualment, Barcelona hauria fet de contrapès del procés sobiranista?

De contrapès en el sentit volgut de la paraula no. Ara bé, que el nostre model hauria estat completament diferent i que l’hauríem expressat com una alternativa, sí. Nosaltres no volem anar a remolc de la Generalitat com ho fa actualment el govern municipal, que fins i tot li paga les factures, però tampoc contemplem un escenari de confrontació amb la Generalitat. El nostre és un escenari que remarqui l’autonomia i la capacitat de generar un projecte propi de la ciutat de Barcelona, perquè això és el que finalment acaba sent beneficiós per al país.

A l’equador del mandat de l’alcalde Xavier Trias, quina valoració fa de l’acció del govern municipal duta a terme fins ara?

El balanç és molt negatiu. L’alcalde Trias ha acabat configurant un govern molt feble, tant quantitativament com qualitativament. Ha construït un discurs a remolc de la Generalitat i que no aguanta cap pressió. És un govern molt dèbil que no ha sabut generar cap il·lusió per cap projecte. La gestió municipal és correcta però viu molt de l’herència i de la inèrcia. I això és perillós, perquè no pedalar és retrocedir.

Els pressupostos per a l’any que ve tenen un caràcter marcadament social, una bandera que tradicionalment havien aixecat els socialistes…

Sí, es poden fer referències vagues a les polítiques socials, d’acord. Però fins i tot en aquest àmbit no s’ha fet res més que evitar retallades. Amb les finances sanejades que el govern de Jordi Hereu va deixar, només faltaria que s’haguessin fet retallades! Per garantir la cohesió social en moments de crisi tan aguda com l’actual s’ha de fer molt més que no retallar. Els pressupostos són porucs, perquè amb la situació de sanejament de les finances municipals es podria fer molt més. Al govern municipal li falta l’ambició necessària per combatre la crisi. No n’hi ha prou amb cobrir el mínim expedient.

Els ciutadans aproven amb una mitjana d’un 6 la gestió municipal, el millor resultat que assoleix un govern del consistori des de l’any 2004…

Un resultat provinent de l’Enquesta de Serveis Municipals, sí. Jo al govern municipal el suspendria, però als serveis municipals els aprovaria. Perquè aquests són robustos i tenen una estructura molt adaptada a les necessitats de la ciutat que hem construït durant 32 anys. I afortunadament no els han desmantellat, perquè podrien haver-ho fet, i per això continuen donant resultats. Els treballadors municipals són persones molt capacitades i amb vocació. A ells sí que els aprovo.

Per al PSC, recuperar Barcelona és estratègic. Creu que ho podran aconseguir a les pròximes eleccions del 2015?

Ho intentarem amb totes les nostres forces i fins al nostre últim alè. Entenem que una de les idees nuclears del nostre projecte polític és el govern des dels municipis i, en particular, des de la capital del país. I ho dic en un moment en el qual la reforma local del govern espanyol amputa aquesta realitat i tira enrere la carta municipal. Dit això, si aconseguirem o no tornar a governar Barcelona ho decidiran els ciutadans i ciutadanes. Nosaltres creiem que sí, que estem en condicions de fer-ho pel fet de renovar-nos, de canviar, de demostrar que volem fer les coses d’una altra manera. Creiem que hem entès el missatge del carrer.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram