És el president d’una institució que engloba aproximadament el 25% del territori català i que presta serveis a un 75% de la població catalana. Malgrat això, aquesta sembla ser l’administració més desconeguda a peu de carrer. Molts ciutadans es pregunten: per què serveix la Diputació?

El millor que es pot fer per respondre aquesta qüestió és preguntar-ho als alcaldes de la demarcació. És veritat que la Diputació no té una finestra a la ciutadania, però estic convençut que avui dia, sense l’ajuda de la Diputació, als ajuntaments els seria impossible tirar endavant. Nosaltres servim els ciutadans sempre a través dels seus ajuntaments i estem pendents d’allò que cada consistori decideixi encarregar-nos. Discrepant de la reforma local que s’està debatent ara al Congrés espanyol, que diu que si un ajuntament no fa bé una cosa la Diputació l’hi prendrà, nosaltres creiem que el camí correcte és justament el contrari. Cada consistori, lliurement i en funció de les seves prioritats, ens diu que necessita ajuda per a una cosa o per a una altra i nosaltres, des d’aquí i amb els equips professionals esplèndids que tenim, intentem ajudar-los. Estic convençut que si ho pregunten als alcaldes, tots els diran que tenen sort de la Diputació, sobretot en aquests moments tan complicats.

Vostè va assumir la presidència de la Diputació, com bé diu, en un dels pitjors moments econòmics que es recorden…

Aquesta legislatura ha estat una de les més difícils que ens hem trobat en l’administració local. I els ho dic de primera mà, perquè jo hi estic des del primer dia, des de l’any 1979. Ens hem hagut de passar aquests dos anys i escaig de legislatura redimensionant els ajuntaments. Els consistoris havien passat una sèrie d’anys molt bé econòmicament. Tenien uns ingressos extraordinaris que venien del totxo i els van convertir, a demanda de la gent, en serveis. El que ha passat és que, de sobte, amb la crisi, han deixat d’haver-hi uns ingressos extraordinaris però la despesa hi continua sent. Tots hem hagut de fer una tasca de redimensió dels ajuntaments, la qual hem mirat de fer-la amb els menors costos laborals i socials i de tota mena, però hem hagut de fer-ho.

Parlant de la reforma local espanyola a la qual vostè feia referència, hi ha un front comú del món municipal català i dels experts que s’hi oposa. Des de la Diputació de Barcelona també han mostrat el seu rebuig a aquesta reforma. Creu que el municipalisme està en perill?

Crec que no està en perill perquè la reforma és tan complicada de dur a terme que intueixo que no s’aplicarà. De fet, les primeres esmenes que ha introduït el mateix Partit Popular ja són moratòries –diuen que no es farà fins a l’any 2015–. Per tant, ja ho van tirant enllà perquè veuen que és força irrealitzable.

En lloc d’aquesta llei, la reforma de l’administració local pròpia de Catalunya que vol impulsar la Generalitat i el fet de passar de les diputacions actuals a les vegueries és el camí a seguir?

Nosaltres, com a nacionalistes, sempre hem cregut en l’organització territorial pròpia. I així ho diu l’Estatut amb les vegueries, però aquí hi ha un problema de legalitats. Les vegueries no es poden implantar si no es modifica la Constitució espanyola, que parla de la província com una cosa “sagrada”. Si no hi ha canvis en la Constitució, és impossible substituir les quatre diputacions per set vegueries –o vuit o les que siguin–. Sí que podria haver-hi un canvi de nom, que seria un primer pas, i que en lloc de diputacions es diguessin vegueries. Però és poc probable que ara mateix es canviï la Constitució en aquest sentit.

Alguns mitjans diuen que això és una estratègia de la Generalitat per intentar esquivar la reforma que s’està debatent ara al Congrés. Aquesta qüestió es convertirà en un nou front de xoc amb Madrid?

Això també és complicat perquè sembla que la llei de Madrid és una llei de bases i no exclou les comunitats autònomes. En aquest sentit, encara que tinguem competències pròpies sempre estaran dins de les bases que assenyali aquesta llei. Per tant, i repeteixo, és complicat.

Canviant de tema, fa un parell de setmanes es va presentar el Pla d’Urgència Social de la Diputació per atendre les persones que estan patint més greument els efectes de la crisi. Ja s’ha començat a desplegar? En quin moment ens trobem?

El pla ja s’ha aprovat en una Junta de Govern extraordinària i tot ja està pràcticament enllestit. Cada ajuntament ja sap més o menys què li tocarà. Tot el que fem, i sobretot en el cas dels plans extraordinaris, és fruit de parlar amb els interessats, amb els ajuntaments, per saber què els interessa més i en què els podem ajudar. L’any passat vam fer una aportació per assegurar la liquiditat dels nostres municipis. Érem conscients que molts ajuntaments no podrien tancar els seus exercicis ni començar amb garanties els següents. I aquest any sembla que les peticions van arribar més del cantó social, perquè és evident que en un moment en el qual els ajuntaments reben més demanda social és quan les administracions hem de donar més respostes en aquest sentit. Creiem que amb això fem una bona aportació al món municipal, n’estic convençut.

Durant la presentació de Pla es va dir que el pròxim pas seria impulsar l’ocupació. En quin sentit aniran les accions?

A principis d’any farem tres programes concrets. Un es basa en plans d’ocupació directes dels ajuntaments i un altre en fomentar l’ocupació indirectament, perquè el que farem és posar diners a disposició dels ajuntaments perquè es facin obres, cosa que afavoreix també la contractació. Això es farà amb dos tipus de vies: un pla d’adequació de camins rurals i un altre destinat a edificis singulars de cada població, que poden ser des d’un ateneu fins a una església. Això ho posarem en marxa a principis d’any.

En temps de crisi com l’actual, els recursos de les administracions escassegen. Com poden fer front a aquest tipus de plans de tanta envergadura econòmica? D’on surten tots aquests diners?

Nosaltres, com totes les administracions, hem patit una reducció de pressupostos. El que passa és que hem prioritzat el suport als ajuntaments. De fet, aquesta és la base de la Diputació, és la seva missió fonamental. El que hem hagut de fer és esporgar una mica l’arbre perquè quedés la soca. I en el que portem de legislatura hem aportat als ajuntaments gairebé el doble de diners dels que es van aportar en la legislatura anterior. Ho hem fet racionalitzant i descartant qüestions que ens han semblat que avui no eren prioritàries. Ara creiem que ajudar els ajuntaments en l’aspecte social és el que hem de fer.

Això vol dir que aquests plans van en detriment d’altres actuacions…

A la Diputació de Barcelona tenim institucions pròpies, com l’Institut del Teatre o el Museu Marítim, i participem en el Liceu i en 150 institucions més. El que hem fet és anar reduint una mica aquestes aportacions, tot i que són molt necessàries, però que no eren la nostra prioritat, com sí que ho són ara els ajuntaments. Hem estalviat en aquest sentit i també en relació amb la pròpia estructura, ja que, per exemple, ara les jubilacions no es cobreixen. Tot això ha comportat un estalvi que hem pogut dedicar als ajuntaments.

Enguany se celebra el centenari de la Mancomunitat, que va significar la federació de les quatre diputacions catalanes. Aleshores, el president Enric Prat de la Riba ja parlava d’un cos d’Estat i de formes d’Estat per a Catalunya. Cent anys després, quin paper juga la Diputació de Barcelona en el procés sobiranista?

En primer lloc, estem molt orgullosos de celebrar aquest centenari. Enric Prat de la Riba va començar la seva gran feina i jo, com a president de la Diputació de Barcelona, em sento personalment molt honorat d’ocupar un lloc que va liderar un personatge de la seva vàlua. Ja en el meu discurs de presa de possessió vaig fer referència a Prat de la Riba com un dels lords de la nostra actuació. Crec que la seva figura va ser importantíssima. Pel que fa al paper de la Diputació en el procés sobiranista, en aquests moments les quatre diputacions catalanes estem en una comunió total amb el Govern de Catalunya. Crec que estem en una situació històrica crucial i que és molt important que hi siguem totes les administracions: la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. Crec que, en bona part, tots anirem pel mateix camí per continuar fent aquestes estructures d’Estat que va començar a gestar fa cent anys Enric Prat de la Riba.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram