Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat. Són molts els àmbits que gestiona, però comencem parlant d’aquest últim, de transport, perquè ja fa un any que s’està implantant la nova xarxa ortogonal d’autobusos. Quina valoració en fa?
No és tant la valoració que en fem nosaltres sinó la valoració que en fan els ciutadans. El transport públic a la ciutat de Barcelona ja estava molt ben valorat, però les noves línies ortogonals que es van posar en marxa el mes d’octubre de l’any passat són les que tenen una millor valoració. Per tant, estem satisfets d’aquesta primera fase de la nova xarxa de busos. Ara haurem d’impulsar la segona i creiem que anirà en la mateixa direcció que la primera. Fins ara hem assolit puntuacions de vuit sobre deu, uns resultats molt bons.
Una proposta que no sembla gaudir de gaire acceptació és la d’implantar màquines expenedores de llaminadures als autobusos, com tampoc el patrocini de les estacions de metro. On està el límit del finançament del transport públic?
Primer de tot cal deixar clar que el tema de les llaminadures és una prova pilot. Tenim més de mil autobusos a la ciutat i n’hi ha un que circula amb aquesta màquina expenedora. Dit això, crec que no ens podem tancar a res, que hem d’estar oberts a tot. Simplement volem fer una valoració de com funciona, de si té sortida o no, i quan tinguem dades objectives haurem de prendre decisions. És clar que el finançament del transport públic té límits, com tot. Però en el cas del patrocini de les estacions de metro la qüestió encara resulta més evident. Hi ha moltíssimes ciutats al món que ho utilitzen i és una font d’ingressos important.
Tot i que el patrocini està en hores baixes…
Sabem que aquest no és el millor moment per recaptar a través de la publicitat, però creiem que no tindria cap sentit tancar-nos una porta que s’ha demostrat molt positiva en altres ciutats importants del món, com Nova York o Londres. I Barcelona ha d’estar al seu nivell.
A l’última Enquesta de Serveis Municipals de l’Ajuntament la inseguretat continua apareixent com un dels problemes més greus a nivell de ciutat i, quan es pregunta pels barris en concret, en la majoria dels casos se situa com la principal problemàtica. Com valora la tasca municipal en aquest àmbit?
Jo estic molt satisfet d’aquests resultats, perquè tot i que la seguretat continua sent una demanda, hem assolit la millor nota dels últims deu anys pel que fa a la valoració del servei de seguretat. I no només en aquesta enquesta, sinó que n’hi ha d’altres que també mostren que la seguretat ha millorat a la ciutat. És cert que cal seguir treballant en aquesta línia perquè així ens ho demanen els ciutadans. Però les polítiques en aquest àmbit no donen fruits d’un dia per l’altre. Això sí, les estadístiques de delictes comesos a Barcelona, que han disminuït any rere any, ens avalen.
Però la percepció d’inseguretat continua…
La seguretat és un tema molt ampli que va més enllà del barri o la ciutat. Hi ha elements externs que de vegades hi influeixen, com les notícies de robatoris que apareixen diàriament als mitjans. Però si mires l’evolució de les valoracions dels ciutadans en els últims deu anys estem assolint les màximes notes.
Una altra qüestió que preocupa els ciutadans, sobretot els comerciants, és la venda ambulant de llaunes. S’aconseguirà acabar amb aquesta pràctica il·legal?
Com passa amb la seguretat, no ho farem d’un dia per l’altre. Quan nosaltres vam començar el mandat hi havia un altre fenomen, si bé més reduït, que ens deien que era impossible d’eradicar: els trilers. Doncs en aquests moments, de vint grups que actuaven a la Rambla ja només en queda un. És cert que en el cas de la venda ambulant hi convergeixen molts factors, però creiem que l’única manera de combatre aquesta pràctica és ser perseverant i no facilitar-los les coses. De fet, aquest estiu hem rebut felicitacions d’associacions de comerciants per la feina que s’està fent. Estem intentant anar als centres de distribució i crec que tot plegat està donant bons resultats. Però també hem d’aconseguir sensibilitzar els consumidors d’aquestes llaunes, perquè la seva responsabilitat també és clau per assolir l’objectiu.
Relacionat amb la venda ambulant, aquest estiu s’han disparat un 30% les sancions per consumir alcohol al carrer i també han augmentat les sancions per orinar a la via pública. És la multa el millor remei contra l’incivisme?
La sanció econòmica és una bona opció. Lògicament ens agradaria que els ciutadans responguessin més a les campanyes de sensibilització que també duem a terme, però quan la pedagogia no és suficient l’única solució que té l’administració és la sanció. I en alguns casos, com aquell que orina en el portal d’una casa, no es tracta d’una qüestió de pedagogia, sinó de mala educació que s’ha de combatre amb tot el pes de la llei.
Una altra xifra que es desprèn de l’Enquesta de Serveis Municipals és que el 40% de les persones consultades considera que es gestionen malament o molt malament els diners municipals. Com ho interpreta?
En primer lloc, crec que això es deu a un grau d’exigència de la gent que és absolutament natural. Des de la primera vegada que es va fer l’enquesta fins ara sempre ha sortit aquesta xifra. Els ciutadans creuen que paguen més del què reben. En segon lloc, crec que és molt important que nosaltres continuem explicant què es fa amb els diners dels ciutadans. L’única manera de combatre aquesta crítica és detallant molt bé als barcelonins on van a parar els impostos que paguen a l’Ajuntament.
Ara tenen una nova oportunitat de fer-ho amb el nou pressupost municipal, que incorpora un programa d’inversions de 425 milions d’euros…
Globalment es tracta d’un pressupost de 2.500 milions d’euros, dels quals uns 950 milions estan destinats a polítiques socials. I tot això amb un programa d’inversions que, com apuntes, és molt important, i sense que l’endeutament creixi. Nosaltres som de les poques administracions que ho podem dir. I això molta gent encara no ho sap.
En què es traduiran aquestes xifres a peu de carrer?
En primer lloc, i com hem anat fent des que governem la ciutat, el nou pressupost no contempla cap retallada en l’àmbit social. Però no només això, sinó que a més augmenten d’una manera molt important les partides socials, concretament un 8% més respecte a l’any passat, que a la vegada ja havien augmentat un 6,5%. Per tant, any rere any estem incrementant el pressupost social. I això ho fem perquè hi ha una demanda més gran d’aquests serveis i perquè ens hem compromès que a la ciutat de Barcelona no hi haurà cap retallada en l’àmbit social. Per exemple, hem deixat de rebre determinats ingressos pel que fa a les escoles bressol i l’Ajuntament se n’ha fet càrrec perquè no hagin de recaure sobre les famílies. I això també forma part de la gestió dels diners municipals.
Canviant de tema, el cap de setmana del 12 d’octubre es presentava una jornada que es preveia conflictiva, sobretot per la manifestació de l’extrema dreta espanyola a Montjuïc, però finalment no hi van haver incidents destacats. Tenien por que pogués passar alguna cosa greu?
Por no, però sempre has d’estar preparat a la vida. Aquest tipus de manifestació fa molts anys que es produeix, sabíem perfectament el nombre de persones que podien venir, però arran del que va succeir l’onze de setembre a la llibreria Blanquerna de Madrid i tenint en compte que els mateixos grups que van dur a terme l’assalt convocaven la manifestació d’aquí, calia estar preparats. Però són quatre gats, com va quedar demostrat una vegada més, i la bona tasca de la policia va permetre aïllar els violents i separar les manifestacions de diferent signe.
Parlant de manifestacions, vostè va participar amb l’alcalde Trias i altres regidors de l’Ajuntament en el tram de la Via Catalana al seu pas per la plaça Sant Jaume. Quin paper ha de jugar Barcelona en el procés sobiranista?
Barcelona és la capital de Catalunya i no es pot desentendre d’una de les reivindicacions més importants que hi ha hagut en els darrers anys de la història del nostre país. Nosaltres hem d’estar al capdavant, al costat de la gent, d’aquesta majoria. A Barcelona hi ha una pluralitat de pensaments, no tothom pensa de la mateixa manera, però sí que hi ha una majoria a l’Ajuntament que ens ha permès adherir-nos al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i estar al capdavant de les reivindicacions nacionals.
Per acabar, i amb l’equador del mandat superat, els ciutadans aproven amb una mitjana d’un 6 la gestió municipal. Com valora aquest resultat i quines són les seves prioritats de futur?
Estem molt contents d’aquesta nota, perquè és el millor resultat que assoleix un govern del consistori des de l’any 2004, com també ho és el grau de satisfacció dels barcelonins de viure a la ciutat. I això, en un context tan complicat com l’actual, és una molt bona notícia. Ara bé, com sempre no ens conformem i seguirem treballant per millorar la nostra acció de govern, prioritzant les polítiques socials, la creació de llocs de treball, l’atracció d’inversió estrangera i el fet que la ciutat funcioni dia rere dia. Cap aquí és on seguirem dirigint tots els nostres esforços.
