El nombre de turistes que visiten la ciutat segueix creixent. Foto: Arxiu

Hi ha una paraula que en els darrers temps, especialment als estius, sobrevola Barcelona i emergeix en el debat públic i mediàtic que genera la ciutat: turisme. Es tracta d’un fenomen que sembla que continua creixent, tal com es va conèixer fa uns dies amb la xifra rècord de turistes, avançada per El Periódico, que s’han allotjat en hotels de la ciutat entre el juliol i l’agost, la qual s’ha enfilat fins a l’1,7 milions.

L’arribada massiva de turistes a l’estiu té una doble cara. D’una banda és una injecció per a l’economia de Barcelona, però de l’altra també contribueix a tensar aquells ‘punts calents’ de la ciutat on la pressió turística és més elevada. “Ha estat el pitjor estiu. Hi ha hagut creixement turístic, cosa que provoca que les causes negatives, com ara la proliferació de pisos turístics, la saturació de la via pública, una pitjor mobilitat… hagin augmentat”. Aquesta és la valoració de Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Pardo conclou que “un any més, la deriva turística de la ciutat ha crescut”.

La convivència és un altre element que cal tenir en compte quan es parla del turisme. Sol Ruiz, presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, explica que aquest agost ha notat com “ha augmentat la programació d’actes dels hotels a les terrasses”. “A nivell personal puc dir que ha estat un agost horrorós i som diversos els veïns que ens queixem del soroll que es genera en aquestes terrasses”.

PISOS TURÍSTICS
Enmig d’aquest debat obert, una de les qüestions més candents és la relacionada amb els pisos turístics, font de riquesa per a alguns i de maldecaps per a d’altres.

Precisament, l’Ajuntament ha fet recentment un balanç dels resultats obtinguts en els dos primers mesos del pla de xoc d’habitatges d’ús turístics per combatre l’oferta il·legal. El pla, segons han explicat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha permès ordenar el tancament de 615 pisos il·legals al conjunt de la ciutat.

A aquesta xifra cal afegir-hi les 866 ordres de tancament cursades abans de l’estiu. Així doncs, pràcticament n’hi ha 1.500 en total. Això pel que fa als pisos turístics, ja que l’Ajuntament també ha detectat 32 hostals i pensions que tenen obert sense permís i dues residències d’estudiants que a la pràctica funcionen com hotels. En relació als pisos turístics, l’actuació municipal ha estat possible, en part, pels veïns que van denunciar per carta la possible presència de pisos il·legals al seu bloc, tal com havia demanat l’Ajuntament.

Ha estat precisament aquesta manera de procedir del consistori que ha provocat que l’associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona (ViAbcn), formada per més de 500 associats que lloguen habitacions en els seus domicilis, hagi criticat l’estratègia municipal per reduir el nombre de places il·legals a la ciutat. El col·lectiu recorda que les habitacions que lloguen són “sempre de l’habitatge on vivim i estem empadronats, cosa que ha fet que molts puguem mantenir casa nostra en moments de grans dificultats”.

PLA ESTRATÈGIC
Enmig d’aquest debat, l’Ajuntament ha presentat un avançament del Pla Estratègic de Turisme 2020. Durant la presentació, el regidor de Turisme, Agustí Colom, va dir que un dels reptes més importants de la ciutat és l’equilibri entre residents i turistes. “Sabem que Barcelona és una ciutat turística, però ha de ser compatible amb la població resident”. En la mateixa línia es va moure Albert Arias, director del Pla Estratègic, que va insistir en la necessitat de “deixar de pensar en clau turística i pensar realment en quina ciutat volem”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram