En els darrers anys qualsevol barceloní que trepitgi el carrer haurà detectat que per la ciutat volta una nova ‘espècie urbana’: és el runner o, com se n’ha dit sempre, el corredor. La febre per aquest esport s’ha estès de manera espectacular i ara mateix a Barcelona es viu com una autèntica moda.
La dimensió que està agafant la pràctica d’aquest esport no para de créixer i es pot veure fàcilment. La gent que es calça les vambes i surt a entrenar per diferents zones de la ciutat també té l’oportunitat de gaudir durant els caps de setmana d’un altre fenomen a l’alça lligat a aquesta pràctica esportiva: les curses populars. El calendari d’aquestes proves, en algunes ocasions no tan populars pel creixent nivell dels participants, també ha experimentat una crescuda notable. Quan aquest 2014 finalitzi, només a Barcelona s’hauran celebrat més d’una cinquantena de curses de diferents distàncies.
L’OPINIÓ D’UN REFERENT
Per tenir un diagnòstic precís de l’expansió d’aquest esport, una de les veus més autoritzades és la del veterà atleta Domingo Catalán. Aquest barceloní d’origen aragonès, guanyador de la primera Cursa d’El Corte Inglés, campió del món de 100 quilòmetres i integrant a finals dels 70 del primer equip català que va córrer la primera marató de Nova York, atribueix el boom d’anar a córrer al fet que “la gent hi veu una forma de fer salut més barata que anar al gimnàs”. Catalán creu que no estem davant d’una moda passatgera, ja que “es tracta d’una pràctica molt saludable. Això ja no para, es consolidarà”, apunta.
Sobre les curses que durant molts caps de setmana es programen, el veterà atleta troba “molt bé” que se’n facin, però també avisa que molts dels seus clients –Catalán té una botiga a Sants– li diuen que són cares. “Defenso els organitzadors perquè organitzar curses és car, però també cal vigilar que no morin d’èxit”, adverteix. Per últim, insisteix a remarcar la importància de les revisions mèdiques que, a parer seu, “se n’hauria de passar una a l’any”.
Els cardiòlegs, preocupats per alguns comportaments
La cardiòloga Marta Sitges, coordinadora del Grup de treball de Cardiologia Esportiva de l’Hospital Clínic, format per 17 metges, explica que “els cardiòlegs estem preocupats perquè som els primers interessats en què es faci activitat física però ara, en alguns casos, hem passat a l’altre extrem. De vegades sembla que, si no fas una ultramarató, no ets ningú”.
Tot i que Sitges remarca que és molt diferent una prova d’ultraresistència que una cursa popular de 10 quilòmetres, explica que “de vegades quedem esgarrifats perquè la gent va a la brava i no pren precaucions”. “Hem notat un augment considerable de problemes cardíacs i cal ser conscients que un dels efectes que produeix l’exercici continuat de resistència és el dels canvis en el cor, que en algunes persones acaben essent una malaltia”, afegeix.
Aquesta especialista en cardiologia esportiva insisteix que el més important, més que establir l’obligatorietat d’una revisió mèdica perquè “és un tema que es pot debatre molt”, és que “la gent disposi d’informació sobre els riscos perquè ara la desinformació és absoluta”.
