El preu de lloguer dels pisos a la ciutat ha experimentat un fort creixement des del 2014. Foto: Arxiu

“Volem llançar un missatge d’alarma perquè s’està produint un nou cicle especulatiu. Pugen els lloguers mentre el nivell de renda de la població no ha millorat”. Són paraules d’Ada Colau pronunciades el passat mes de març. L’augment dels preus de lloguer a la ciutat és una evidència. Ara bé, estem davant d’un nou cicle especulatiu, tal com deia l’alcaldessa?

“La situació del mercat de lloguer a Barcelona és preocupant, ja que la demanda i l’oferta no avancen al mateix ritme”. Qui fa el diagnòstic és Montse Pareja, professora d’Economia i investigadora de la Universitat de Barcelona i especialista en el mercat de lloguer. Tot i això, Pareja afegeix que actualment “no podem parlar d’un boom com el d’abans de la crisi perquè el 2001 creixien l’oferta i els preus, però ara no és el cas, ja que el mercat de lloguer no creix”.

Del que sí que no hi ha dubte és de l’augment de preus. El 2015 van créixer al conjunt de la ciutat un 7% segons un informe de l’Agència de l’Habitatge i al llarg d’aquest 2016, tal com recull el departament d’Estadística de l’Ajuntament, els preus han augmentat un 2,4% en comparació als del quart trimestre del 2015.

QUINS SÓN ELS MOTIUS?
“El mercat de lloguer a Barcelona ha estat històricament reduït”, aclareix Pareja. Aquesta experta en el mercat de lloguer també apunta altres causes: “Un dels problemes és que no tenim gaire habitatge social que cobreixi les necessitats de sostre de determinats col·lectius i aquesta funció l’ha assumit el mercat de lloguer. També cal recordar que Barcelona és una ciutat particular perquè no hi ha sòl en abundància”.
Qui també fa un diagnòstic semblant és Josep Ràfols, el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Ràfols, que alerta que el 2017 es podrien superar els preus d’abans de la crisi, apunta la “pràctica inexistència d’un parc públic de lloguer social que fa que les tensions es carreguin al mercat privat” i recorda que “per fer créixer el parc de lloguer s’han de donar garanties als inversors”. Sobre aquesta qüestió, l’Ajuntament ha anunciat que té previst aprovar un pla que ha de permetre que els 200 habitatges a l’any dedicats a lloguer social passin a ser 1.000.

REGULAR EL MERCAT?
Una altra qüestió que hi ha al damunt la taula, plantejada per l’Ajuntament, és la regulació dels preus del lloguer. “Volem imitar iniciatives impulsades a Berlín, i especialment a París, on la regulació del mercat de lloguer és un èxit”, explicava el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, a principis de juliol. L’aplicació de la mesura, però, s’entreveu complicada, ja que l’Estat té les competències en la matèria.

“El control de preus té, històricament, efectes negatius”, recorda la professora Pareja. Tot i això, afegeix que “actualment podria tenir sentit en determinats barris, ja que el mercat no ho pot resoldre tot”. Qui no ho veu gens clar és el president de la Cambra de la Propietat Urbana. “És poc eficient per solucionar els problemes”, considera Ràfols, que afegeix que “la situació de Berlín i París no té res a veure amb Barcelona. La primera és una ciutat subvencionada i amb molt de sòl i la segona té uns preus més alts que no admeten comparació amb Barcelona”.

SINDICAT DE LLOGATERS
En el debat sobre el lloguer dels preus dels pisos ha aparegut una altra derivada: la possibilitat de crear un sindicat de llogaters. Tindria com a objectiu pressionar les administracions per, entre altres coses, demanar topalls al lloguer. La idea la impulsa l’Observatori DESC i la seva directora, Irene Escorihuela, explica que “ha augmentat la gent que s’adreça a nosaltres amb problemàtiques relacionades amb el lloguer”. Afegeix que, si en algun moment té sentit plantejar una cosa així és ara, perquè “hi ha una desprotecció molt forta dels inquilins, abusos dels propietaris amb temes com les fiances o les obres…”. La creació d’aquest sindicat es troba en la seva fase inicial. Els seus impulsors han celebrat tres reunions, una de les quals amb la presència el secretari general del sindicat internacional de llogaters, Magnus Hammar.

PREUS AL DISTRICTE
En el cas de Sants-Montjuïc, l’evolució en els darrers dos anys i mig, segons el departament d’Estadística del consistori, ha estat la següent. El primer trimestre del 2014 el preu mitjà d’un lloguer era de 587 euros, mentre que aquest preu va passar a 597 euros un any més tard. D’aquests 597 del primer trimestre del 2015 es va passar als 622 euros del primer trimestre d’enguany i en el segon trimestre la xifra ha pujat fins als 664 euros. És a dir, en aquest període de temps l’augment del lloguer ha estat d’un 11,6%.