El Sindicat de Llogaters reclama des de fa temps la regulació del preu del lloguer. Foto: Línia

“A mi també m’afecta l’augment dels lloguers. Me l’han apujat 300 euros!”. Aquestes paraules les va pronunciar l’alcaldessa Ada Colau l’agost de l’any passat en una entrevista, però podrien formar part d’un munt de converses que molts barcelonins han tingut els últims anys. I és que l’augment del preu dels lloguers s’ha convertit en una de les grans problemàtiques de la ciutat.

Les últimes xifres, publicades fa poc per la Generalitat, mostren com el preu mitjà del lloguer s’ha enfilat fins als 929 euros. Els preus fan referència a l’any 2018 i mostren un augment d’un 6% respecte de l’any anterior. La crescuda dels preus es produeix per cinquè any seguit després que aquests van arribar a baixar el 2013, a causa de la crisi econòmica, fins als 618 euros. És a dir, entre el 2013 i el 2018, l’augment va ser del 36,4%.

REGULAR ELS LLOGUERS?
Aquesta realitat ha provocat que des de fa temps diferents veus apostin per la regulació dels preus del lloguer. Qui defensa amb claredat aquesta opció és l’actual govern municipal de Barcelona En Comú. L’alcaldessa Colau, en un acte electoral celebrat a finals de febrer, va demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que reguli els lloguers abans de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. “Compleixi el seu compromís de regulació dels lloguers abusius que va signar”, va afirmar Colau adreçant-se a Sánchez. Pocs dies més tard, però, l’executiu espanyol va aprovar el nou decret d’habitatge i lloguer, que no contempla la regulació de preus. Això va provocar que Colau acusés Sánchez de “cedir davant els fons immobiliaris”. En la mateixa línia de l’Ajuntament es mou el Sindicat de Llogaters, que considera “imprescindible” que els preus del lloguer es regulin per lluitar contra “una intolerable i injusta realitat que molta gent pateix i que asfíxia el seu present i futur”.

Qui no comparteix gran part del diagnòstic que fan des de l’Ajuntament i des d’entitats com el Sindicat de Llogaters és la Cambra de la Propietat Urbana. El seu gerent, Òscar Gorgues, explicava fa poc en un debat organitzat per Betevé que “una part de l’augment dels preus forma part de la recuperació econòmica, ja que el 2008 el preu mitjà era de 813 euros”. Gorgues també va apuntar que el principal motiu perquè el mercat de lloguer estigui com està és molt clar: “Hi ha molta demanda i poca oferta”. Per fer créixer aquesta oferta és evident que faria falta construir, però Gorgues afegeix que “hi ha molt pocs solars lliures i, de fet, només s’estan fent 1.000 habitatges nous cada any”.

LA MESURA DEL 30%
Per combatre aquesta realitat l’Ajuntament va aprovar fa uns mesos l’obligació de destinar el 30% de les noves promocions que facin més de 600 metres quadrats a habitatge protegit. Mentre que el Sindicat de Llogaters ho va considerar una victòria, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana diu que “serà difícil d’aplicar a llarg termini per l’estructura de la propietat que té Barcelona i encarirà i dificultarà moltíssim, si no impossibilitarà, la rehabilitació”.

Els preus al districte han pujat un 35% els últims sis anys

Any 2013, 596 euros. Any 2018, 803 euros. Aquest és l’augment que ha experimentat el preu del lloguer al districte en els últims sis anys. La crescuda és del 35% entre l’any que els preus van tocar fons a causa de la crisi econòmica i l’any passat, amb els preus immersos en una inèrcia que, tot i haver-se moderat, no s’atura. Les últimes xifres del 2018 les ha publicat recentment la Generalitat.

Si es fa un cop d’ull al resum de la darrera dècada es pot apreciar com el 2018 va ser el primer any que es va trencar la barrera dels 800 euros, ja que l’any anterior, el 2017, el preu mitjà era de 763 euros. Així doncs, el darrer increment anual ­–de 763 euros a 803 euros– ha estat del 5,2%. Aquest percentatge situa Sants-Montjuïc com un dels districtes on en el darrer any l’augment dels preus va ser més moderat. Ciutat Vella i Sant Andreu, amb un 10,3% i un 8,1% respectivament, van ser els districtes on els preus van augmentar més, mentre que Sarrrià-Sant Gervasi i les Corts van ser els llocs on els preus van pujar menys.