Barcelona va viure fa dos caps de setmana, tal com ho va fer la resta del país, una nova edició del Gran Recapte. La doble jornada de recollida d’aliments va tornar a confirmar que es tracta d’un model de solidaritat amb els més necessitats en el qual la ciutadania es bolca. A l’espera de conèixer les xifres en l’àmbit de ciutat, des del Banc dels Aliments ja han confirmat que al conjunt de Catalunya es van tornar a superar les quatre mil tones d’aliments.
En el cas del Districte, un any més es van poder veure una gran quantitat de voluntaris en els diferents punts de recollida d’aliments. La jornada, a més, també va tenir el seu vessant integrador, ja que gràcies a la coordinació de l’IMPD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat), diferents entitats que formen part del Consell Sectorial de Persones amb Discapacitat del districte van fer de voluntaris. Un exemple va ser el cas del Centre de Dia i la Residència Tres Pins.
Durant els dos dies del Gran Recapte, al conjunt de Barcelona es van mobilitzar 7.000 voluntaris, tot i que inicialment se’n van demanar 8.500, i es van poder fer donacions en 633 punts. Ara, un cop finalitzada l’edició 2016, el Banc dels Aliments necessita voluntaris per classificar els productes. A la seu de la Zona Franca hi arriben aquests dies les 5.300 banyeres amb dos milions de quilos que es van omplir a les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat.
En declaracions a aquesta publicació, la cap de campanya del Gran Recapte, Sabine Hindersin, s’ha mostrat molt satisfeta amb aquesta edició i ha remarcat que “un any més ha tornat a quedar demostrada la solidaritat de la ciutadania”.
UN MODEL CONSOLIDAT
La conjuntura econòmica ha experimentat una millora en els darrers temps. Això, però, no significa, ni de bon tros, que hagin desaparegut problemàtiques socials que ja hi eren abans de la crisi i que, amb l’arribada de la recessió, van créixer de forma preocupant. Una d’aquestes és la pobresa alimentària que pateixen alguns ciutadans barcelonins.
De fet, la importància d’un esdeveniment com el Gran Recapte, que ha acabat provocant la seva consolidació, es demostra amb la següent xifra: dels 484 quilograms d’aliments que una persona consumeix durant un any, en el cas de les que reben ajuda del Banc dels Aliments, l’entitat els proporciona 102 quilograms. És a dir, gairebé una quarta part.
Tot i que no existeixen gaires dades sobre pobresa alimentària, si es fa un cop d’ull a les estadístiques de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, es pot veure com l’entitat ha atès en els darrers anys un nombre important de persones de la ciutat. Per sort, però, la xifra ha patit una reducció notable en els dos darrers anys. Concretament, el 2011 van ser 44.110; el 2012, 45.931; el 2013, 47.080; el 2014, quan va començar el descens, 43.642 i l’any passat 36.528.
Aquesta bona notícia es confirma si es mira la xifra de famílies que Càritas ha ajudat amb aliments en els últims anys, ja que es va passar de les 1.119 ateses el 2011 a les 899 de l’any passat.
VISIÓ CRÍTICA
El model del Gran Recapte també desperta crítiques entre alguns moviments socials. Un exemple és l’informe ‘Ja volem el pa sencer’, al capdavant del qual hi ha l’ambientòleg i activista Guillem Tendero. L’informe considera que es ven a la població un model de solidaritat basat a fer una compra al supermercat un dia a l’any.
