El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una exposició per denunciar l’estat que presenta la plaça
Imatge de l’edifici del carrer Magatzems, 1
La plaça dels Països Catalans, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Vilaplana, va ser inaugurada l’any 1983. En aquell moment va esdevenir una de les obres més emblemàtiques del moment, i un referent del renaixament urbanístic que va protagonitzar la ciutat de Barcelona en els anys previs a l’arribada dels Jocs Olímpics del 1992. Aquell mateix any, la nova plaça va rebre el premi FAD, un guardó lliurat per l’entitat Foment de les Arts Decoratives per tal de premiar projectes d’avanguarda de diferents corrents artístics.
UNA VELLESA DIFÍCIL
El pas dels anys, però, no entèn de guardons ni de reconeixements, i la plaça dels Països Catalans mostra avui un aspecte que l’allunyen cada dia més de ser un referent de res que no sigui degradació, brutícia o desperfectes. Aquesta situació de deixadesa és la que ha volgut denunciar el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb la seva exposició La destrucció de la plaça dels Països Catalans, que estarà vigent fins el proper dia 1 d’octubre a la seu de l’entitat (plaça Nova, número 5). Segons denuncien els organitzadors de l’exposició, la imatge actual de la plaça s’interpreta com “una derrota, volguda o buscada, per unes institucions que permeten que el nostre patrimoni es perdi en mans de l’especulació i la deixadesa”.
A més d’imatges i fotografies, la mostra conté un recull d’articles de revistes especialitzades que parlen sobre la plaça i curiositats com el discurs que les autoritats de la ciutat van realitzar en la inauguració de la plaça en què es van disculpar pel disseny de l’espai ja que era una de les primeres places on es va primar la presència de formigó i elements metàl·lics per sobre dels arbres i la vegetació.
POSTURA DEL DISTRICTE
Fonts de l’Ajuntament han declarat que no està prevista cap reforma de la plaça dels Països Catalans i aparquen qualsevol millora a l’inici de les obres d’ampliació de l’Estació de Sants que s’haurien de fer en el futur però que encara no tenen cap mena de calendari establert.
