“El perfil del ciclista de Barcelona no és, ni de bon tros, el d’un ciclista incívic”. Qui fa aquesta afirmació no és cap membre d’alguna plataforma de ciclistes, sinó Joan Estedeordal, el president de Barcelona Camina, una entitat que defensa els drets dels vianants a la ciutat.
L’accident patit per la diputada Muriel Casals amb un ciclista –tot i que pels detalls que n’han donat testimonis en diferents mitjans el ciclista implicat no en tindria la culpa– ha revifat el debat al voltant de la convivència entre vianants i ciclistes. El problema, però, és que aquest debat sovint es genera a través de percepcions i queixes d’afectats que no es poden prendre com una realitat representativa. A més, quan parlem de topades entre bicicletes i vianants, les úniques estadístiques existents són les dels accidents que acaben en ingrés hospitalari, que assenyalen que el 2015 només hi va haver un accident greu per atropellament d’un vianant per part d’un ciclista i que el 2014 aquesta xifra va ser de quatre. És a dir, avui dia no hi ha dades que quantifiquin els accidents lleus i això és un problema.
Què cal fer, doncs, si no tenim dades? Per saber per on van els trets cal parlar amb alguns caps visibles dels representants de les plataformes de ciclistes i de vianants. Estedeordal té més coses a dir. “El principal problema per als vianants són els cotxes, que provoquen 600 atropellaments a l’any”, afirma convençut el president de Barcelona Camina, que col·loca les bicicletes molt avall en l’escala de problemes dels vianants. “Un altre problema dels vianants és la pèrdua d’espai que hem patit els darrers anys. Les terrasses i el mobiliari urbà cada vegada omplen més les voreres”, afegeix. Quan se li pregunta per les bicis, Estedeordal afirma que “més aviat estem davant d’un ciclista que no va per la calçada perquè té por”. Una situació que s’ha de combatre, diu, amb una aposta per “reduir la velocitat a la ciutat i crear ‘Espais 30’ –zones on la velocitat dels cotxes està limitada a 30 km/h–, però això és un procés que tardarà una mica”.
Qui també hi diu la seva en tot plegat és Albert Garcia, membre d’Amics de la Bici. Quan Garcia parla, de seguida transmet una defensa enèrgica dels ciclistes. “S’ha criminalitzat la bicicleta de forma infundada, hi ha una alarma social falsa”, assegura. Segons aquest representant d’Amics de la Bici, “a la gent li fa por tot el que desconeix. Amb la bici hi ha molta desinformació i és molt fàcil induir a l’opinió pública. La majoria d’atropellaments a la vorera els causen els cotxes i ningú protesta”. Garcia, que lamenta que “vas en bici i estàs assenyalat”, insisteix en la necessitat que “a les escoles es faci educació viària en clau europea, activa i que ensenyi a ser responsable i a fer-se cura dels vianants”.
ELS VIANANTS, L’EIX CENTRAL
Segons el departament de Mobilitat de l’Ajuntament, a Barcelona cada dia es fan 2,5 milions de desplaçaments a peu. Aquesta realitat fa que Ole Thorson, president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit i enginyer de camins especialitzat en trànsit, remarqui que “el més important és que la ciutat estigui preparada per als vianants”.
Thorson considera que la relació entre vianants i ciclistes “és una mica tensa” i ho atribueix, principalment, al fet que “l’espai que té el vianant ha quedat reduït”. “No estem acostumats que la vorera sigui un espai tranquil, i avançar en els ‘Espais 30’ evitaria que el ciclista vagi per la vorera”, afegeix Thorson. Nascut a Dinamarca, aquest expert té clar que “aquí el ciclista no és com el nòrdic i a alguns els falta responsabilitat, però aquesta és de tothom i la clau és una bona convivència entre totes les parts”. Queda clar que ciclistes i vianants no tenen més remei que entendre’s.
