La pobresa també és la causa de situacions d’exclusió social. Foto: Cristian López

“La crisi s’ha quedat, no s’ha acabat”. Són paraules d’Anna Roig, la responsable de comunicació de Càritas. Les va pronunciar el passat 18 d’octubre, un dia després de la commemoració del Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa, durant la presentació de la Memòria Anual 2016 d’aquesta entitat de l’Església. Durant la mateixa presentació, el president de Càritas, Francesc Roig, va alertar del risc que la pobresa a Catalunya, i per tant a Barcelona, es converteixi en “crònica”.

El crit d’alerta de Càritas arriba després que a la seva memòria anual de l’any passat l’entitat hagi detectat un augment del 4,7% de les persones que ha atès -un total de 360.604- arreu de Catalunya. En el cas de Barcelona i la seva rodalia la xifra és de 98.000 persones (un 27% del total). Aquestes dades es coneixen després que el passat mes de gener l’Ajuntament presentés l’informe sobre la distribució de la renda familiar disponible per càpita a la ciutat, corresponent al 2015. Una de les conclusions de l’informe és que sis dels 10 barris més pobres de la ciutat (Ciutat Meridiana, la Marina del Prat Vermell, les Roquetes, la Trinitat Vella, Vallbona i el Turó de la Peira) ho eren més que l’any anterior.

Aquesta realitat ha provocat que des de Pobresa Zero-Justícia Global hagin demanat recentment, a través d’un manifest, que es garanteixin una sèrie de drets fonamentals a tota la ciutadania, com són “el dret a l’alimentació, a la salut, a l’educació, a l’habitatge, al treball, a uns ingressos mínims, a la mobilitat i a la participació”. Des d’aquesta plataforma consideren que fan falta “canvis estructurals i un compromís ferm dels poders públics per lluitar contra les causes de la pobresa i les desigualtats”. Uns canvis que haurien de passar, segons aquesta entitat, per implementar “un sistema fiscal progressiu, just i solidari, construït sobre els principis de la redistribució i l’equitat”.

MANCA DE RECURSOS
En aquest sentit, l’economista i activista per la justícia social, Arcadi Oliveres, defensa que cal vetllar perquè les entitats que presten serveis socials esdevinguin més reivindicatives que simplement assistencials. “Les ajudes del tercer sector són útils però la beneficència evidencia que l’estat del benestar no funciona”, diu Oliveres. L’economista considera que l’arrel del problema és la manca de recursos dels ajuntaments i la manca de voluntat política. “La capacitat financera de l’Estat i la Generalitat ve determinada per qüestions com el frau fiscal. Si no n’hi hagués, es podrien doblar prestacions com les pensions, les ajudes a aturats o a famílies monoparentals”, assegura.

Oliveres, a més, critica les veus que pregonen el final de la crisi econòmica. I és que, per a l’economista, hi ha un problema d’enfocament de la realitat econòmica. “Ens fixem només en el creixement quan el realment important és veure si l’economia cobreix les necessitats de la gent”, argumenta. Per això Oliveres celebra que el Parlament aprovés al juliol la Renda garantida de ciutadania.

POBRESA ENERGÈTICA
En el marc de la lluita contra la pobresa, en aquest cas la pobresa energètica, l’Ajuntament va anunciar el passat 23 d’agost que durant aquest 2017 ha atès unes 10.800 llars de la ciutat afectades per aquest problema. El consistori destaca que ha evitat gairebé 4.000 talls de subministraments bàsics en defensa de la Llei 24/2015 contra la pobresa energètica. Les xifres es van presentar durant la primera reunió del Consell d’Habitatge de Barcelona, on hi ha entitats socials, associacions de veïns i companyies de subministrament.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram