Jaume Asens, el nou regidor de Sants-Montjuïc, ens rep quan ja ha superat amb escreix els 100 primers dies de gràcia. Durant l’extensa conversa amb Línia Sants, Asens parla de Can Vies –el tema estrella del districte– però també de moltes altres qüestions calentes que té sobre la taula. Diu que l’Ajuntament podria plantejar-se avançar la inversió per fer arribar el metro a la Marina i admet que fer molts processos participatius té el risc d’esgotar la gent. I, com a curiositat, explica que l’han sorprès els comerciants de Creu Coberta. “M’han trencat alguns prejudicis que tenia del sector”, assegura.
Com valora aquests primers mesos de feina al capdavant del Districte?
Han estat uns mesos intensos, d’aterratge i de conèixer moltes persones i associacions. Hem començat fent-nos un mapa mental de l’entramat del districte i ja hem posat fil a l’agulla a les nostres prioritats, que no són altres que curar les ferides provocades per la crisi econòmica. Dit això, liderar un districte com aquest és un orgull. Sants-Montjuïc té un teixit social molt ric i dinàmic i un passat obrer envejable. Per tant, per a mi és una satisfacció ser-ne ara el regidor.
Vostè s’estrena en la política institucional i, com bé diu, ha estat l’escollit per liderar un dels districtes tradicionalment més reivindicatius. Més enllà d’aquesta satisfacció que cita, com ho afronta?
Amb molt sentit de la responsabilitat. Quan un està en un projecte que s’ha marcat uns objectius tan ambiciosos i que ha generat una gran expectativa de canvi, cal una interpel·lació permanent molt forta amb un mateix i amb la resta de ciutadans. Es tracta d’un compromís molt exigent. L’afrontem amb il·lusió però sent conscients que també implica una sèrie de sacrificis. El cost personal és alt perquè el llistó també ho és i volem estar a l’altura.
Coneix bé la realitat de Sants-Montjuïc?
Encara no m’atreveixo a dir que la conec bé. L’estic coneixent. Fa només quatre mesos que sóc aquí i em semblaria un acte d’arrogància parlar amb aquests termes. Conec l’esperit i el tarannà del districte, l’impuls de la seva gent i les seves aspiracions. Però encara em falta molt per conèixer, sobretot els carrers i les places d’arreu del districte sobre el terreny. Sants-Montjuïc és molt extens i, en aquest sentit, conèixer-lo realment en profunditat és molt difícil.
Durant l’anterior mandat vostè es va mostrar crític amb l’exregidor Martí, sobretot respecte a Can Vies. Què poden notar de diferent els veïns amb vostè de regidor?
No estic aquí per comparar-me amb l’exregidor Martí ni per criticar-lo, sinó per centrar-me en el present i el futur. Tenim molta feina per davant i molts reptes damunt la taula, començant pel que vostè cita: Can Vies. No podem perdre temps parlant del passat.
Parlem de Can Vies, doncs.
Can Vies no són només quatre parets. Qui pensi això s’equivoca. Can Vies és un referent cultural, polític i d’oci important del barri, i a més és intergeneracional. És cert que en un determinat moment va causar una sèrie de conflictes i molèsties, però ara hem de celebrar que això ja no és així.
Hi ha qui no ho veu com vostè i, en tot cas, el conflicte està en stand by. Alguna cosa s’haurà de fer.
Nosaltres volem afrontar la qüestió sense apriorismes, sense arrogància, amb molta prudència i cautela i des d’un diàleg que, en comptes de posar per davant una excavadora, plantegi els diferents escenaris de futur sense descartar-ne cap d’entrada. El que tenim molt clar és que hi ha un element comú que comparteix tothom, tant els que volen que Can Vies continuï al barri com els que volen que s’enderroqui: que no es tornin a produir els aldarulls del passat.
D’acord, però més enllà d’això sembla que hi ha pocs consensos més.
Per això estem iniciant una ronda de contactes amb tots els actors implicats per sondejar els ànims i, a partir d’aquí, poder treballar. Som conscients que hi ha dues posicions molt marcades: els que volen que Can Vies s’enderroqui i es compleixi amb el pla que estava aprovat i els que volen que es modifiqui el pla per fer compatible el projecte de les vies amb l’existència de Can Vies. Però crec que sí que hi ha més consensos.
Quins?
Amb el que també crec que tothom està d’acord és que, si Can Vies es manté, ha de ser un equipament públic on no es produeixin les molèsties del passat. Ara bé, sigui el que sigui que passi amb Can Vies, seran els veïns els que ho decidiran.
A través d’un procés participatiu?
Sí, però encara no ho tenim definit. Ara bé, tinc clar que hi haurà algun procés de participació ciutadana al voltant de Can Vies. De fet, als consells de barri ja s’està produint un debat sobre el centre, però volem formalitzar un espai específic per abordar la problemàtica i afavorir que els dos sectors dels quals parlava abans puguin escoltar-se mútuament i arribar a una solució.
Quina preferiria vostè? Recordo que es va posicionar a favor de la continuïtat del centre durant el desallotjament i les protestes del maig del 2014.
No, no em vaig posicionar a favor de la continuïtat del centre. Em vaig posicionar en contra de l’enderroc, perquè pensava que les vies de diàleg no s’havien exhaurit i fer aquell pas em semblava precipitat. I ho segueixo mantenint. Per això les màquines no han tornat a Can Vies. Ara bé, si el centre ha de continuar o no, repeteixo, ho decidiran els veïns.
Vostè ja ha avançat, però, que el seu govern no descarta modificar el Pla General Metropolità per salvar el centre.
Sí, no ho descartem. És una possibilitat que, com he dit abans, planteja un dels sectors i, per tant, és legítima com qualsevol altra. El que hem de fer és posar-les totes a debat i, entre tots, escollir la millor.
Hi haurà novetats al respecte abans d’acabar l’any?
És el meu desig. M’agradaria que almenys les diferents propostes de futur estiguessin definides, si més no a grans trets, abans d’acabar l’any. Perquè cal que, quan puguem convocar el procés participatiu, els termes del debat estiguin clars.
Suposo que té certa pressa perquè tot plegat pot acabar endarrerint l’execució de la tercera fase de les obres de cobriment de les vies.
No, això no em preocupa, perquè en principi tenim temps suficient. No crec que una cosa afecti l’altra. No hi interferirà. Tenim marge.
Deixant de banda Can Vies, i parlant d’urbanisme, què tenen pensat fer en el cas de l’ambiciosa reforma projectada per l’anterior govern a la zona del Morrot?
Per a nosaltres, en aquesta zona la prioritat és millorar les condicions de seguretat de la Ronda, però no ampliar la seva capacitat de trànsit. Això és el que tenim a l’agenda ara.
I en el cas de convertir Montjuïc en un gran nucli museístic?
El problema de Montjuïc és que és un espai públic que acull moltes activitats i que està força saturat. I això genera problemàtiques en els barris de l’entorn: de trànsit, de soroll… El que estem intentant és reduir aquest ús intensiu que es fa de la muntanya.
Es pot posar tot en el mateix sac?
El tema dels museus és un cas a part, és cert. Són un tipus d’equipaments culturals que creiem que també se’n beneficien els barris i que no generen les molèsties d’altres usos de la muntanya. Però nosaltres no farem projectes faraònics, sinó que la nostra aposta és consolidar allò que ja existeix. En el cas del MNAC farem una excepció, perquè l’ampliació prevista té un cost assumible i la tirarem endavant. Però en el cas de la resta el que farem és mantenir-los i conservar-los, perquè ara mateix estan en unes condicions molt precàries.
Seguint amb Montjuïc, un tema que va aixecar polèmica en l’anterior mandat va ser la regulació de l’accés al Castell. Es planteja canviar-ho?
Ara mateix no. Potser més endavant ho estudiarem, però per ara no ho tenim previst. En aquest cas, a diferència del Park Güell, no sóc conscient que al districte hi hagi una demanda ciutadana en aquest sentit. De fet, crec que la majoria de visitants del Castell de Montjuïc són turistes i, per tant, ja està bé que paguin perquè això ajuda a finançar, per exemple, la gran programació cultural que s’hi realitza, que és molt àmplia i ambiciosa.
I a la Marina, finalment veuran arribar el metro? Els veïns ja van dir fa poc que veuen “insuficient” la proposta d’obrir una estació. Volen el pa sencer.
Aquesta proposta la va fer Esquerra. Nosaltres no hem parlat mai en aquests termes. La reivindicació del pa sencer dels veïns és la que nosaltres intentarem aconseguir. L’hem assumit com a pròpia i l’hem traslladat tant a la Generalitat com a l’Estat. Això no vol dir que, en el futur, si fracassen aquestes vies, puguem plantejar-nos la possibilitat d’avançar la inversió nosaltres, sempre que la Generalitat ens reconegués el deute.
Vostè vol obrir totes les estacions, per tant.
La voluntat és aquesta. Després la realitat molts cops t’obliga a adequar els desitjos a les possibilitats. Dit això, es tracta d’un tema molt sensible i crec que hem d’actuar amb molta responsabilitat i molta prudència per no generar falses expectatives. Per tant, no vull ni puc dir que ho farem, perquè estaria cometent un acte d’irresponsabilitat envers uns veïns que estan molt molestos amb aquest tema. Fins ara hi ha hagut massa promeses incomplertes.
Una altra reivindicació veïnal és la recuperació del Teatre Arnau. Vostès també ho portaven al programa.
Per a nosaltres és una inversió prioritària, sí. I, per tant, volem poder-la incloure en el futur Pla d’Inversió Municipal. Tenim un estudi de rehabilitació de l’espai que situa el cost de l’actuació en uns 10 milions d’euros. Ara tot plegat ho volem posar a disposició dels veïns i dels diversos actors implicats perquè ho puguin examinar i fer-hi esmenes o comentaris. Per tant, la idea és obrir un procés participatiu per decidir si tirem endavant la rehabilitació i quin ús donem a l’espai.
Canviant de tema, el turisme es presenta com un dels principals reptes del mandat, sobretot al Poble-sec. Quin és el seu full de ruta al respecte?
El turisme és el principal motor d’aquesta ciutat. Ara bé, creiem que fins ara hi havia un cert desgavell i desgovern al respecte i nosaltres volem posar ordre. No tots els barris es poden tractar igual, això està clar. En el cas del Poble-sec, que és una de les zones que més ha patit la saturació turística, i més concretament el carrer Blai, ens hi hem posat a treballar des del principi. Hem propiciat que veïns i restauradors s’hagin escoltat mútuament i crec que hem pogut arribar a un cert consens que ens ha de permetre que la situació millori.
Veu possible, com demanen els veïns, un o dos dies al mes sense terrasses al carrer Blai?
Ho estudiarem. No sé si és viable o no, però em sembla que pot ser interessant que hi hagi un dia amb una temporalitat determinada en el qual els veïns puguin recuperar l’espai públic. Però coses com aquesta són les que hem de decidir entre tots.
Fins ara ha parlat molt de participació. Ja podran fer tants processos participatius?
[Somriu] És una bona pregunta. És clar que tot plegat planteja una problemàtica: el risc d’esgotar la gent. És veritat que hem posat un llistó molt alt en aquest sentit. En tot cas, si veiem sobre la marxa que hi ha una saturació i un cansament de la ciutadania a l’hora de participar, revisarem els processos. Però ara no és el moment de rebaixar aspiracions, i menys en un districte amb un teixit social tan ric. Sense anar més lluny, una mostra de la vitalitat de Sants-Montjuïc és els seus mitjans de comunicació locals, com Línia Sants, que cohesionen els barris i creen sentiment d’identitat.
Qui també cohesiona els barris és el petit comerç, molt dinàmic aquí al districte.
Sí, som un dels districtes que tenim un comerç més dinàmic. Per exemple, l’Associació de Comerciants de Creu Coberta té una sèrie de projectes molt interessants i amb un contingut molt ètic. Tot plegat m’ha sorprès i m’ha trencat alguns prejudicis que tenia del sector. Més enllà de la seva vocació empresarial, aquests botiguers es preocupen pel benestar del seu barri i això segur que farà que ens entenguem millor.
Acabo preguntant-li pel procés sobiranista. Vostè és independentista declarat i va votar a favor d’una declaració institucional al plenari del Districte de suport a la República Catalana. Li agradaria tenir un Ajuntament més implicat en el procés?
Home, jo crec que hi està força implicat… Però bé, potser sí! [somriu]. El que vull dir és que no tots hi estem igual d’implicats. És veritat que, en aquest tema, els diferents regidors tenim diversitat d’opinions. Però hi ha un punt de consens, que és el dret a decidir.
Vostè és el regidor més independentista del govern?
No ho sé… [somriu]. Un dels que més el preocupa la qüestió nacional sí, però no sé si el que més. Ara bé, el compromís democràtic de tots és molt clar. I en això no fallarem cap.
