El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesa entre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembla deteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de tot plegat des del segon vessant. Al final, però, el primer acaba apareixent.

Recentment, el seu partit ha votat en contra dels horaris comercials proposats per Trias, que comptaven amb el vistiplau dels comerciants. No hi podien donar suport?

No, perquè nosaltres tenim la nostra pròpia proposta. A diferència de Trias, no volem declarar zona turística tota la ciutat de Barcelona, sinó només les zones turístiques pròpiament dites. A més, creiem que no s’ha de restringir la proposta als mesos de juliol i agost, sinó que ha d’anar de maig a octubre. I, en tercer lloc, no estem d’acord amb els horaris que es volien establir. Pocs turistes compren a Barcelona el mes d’agost de 10h a 14h. És una obvietat. Per tot plegat, nosaltres reclamem un nou acord amb tots els sectors comercials i turístics de la ciutat, no només amb una part.

Sembla que la bona entesa entre el seu partit i CiU expressada reiteradament en acords puntuals s’ha deteriorat. Què ha canviat?

El que ha canviat és el govern de l’Ajuntament, que ha perdut el nord, i l’alcalde Trias, que està més pendent de parlar que de fer coses. S’ha cregut allò que les eleccions no les guanya l’oposició, sinó que les perd el govern, i juga a no cometre errors. I la millor manera de no cometre errors és no prendre decisions, però s’equivoca. El seu rumb ha canviat, en molts aspectes, i no ha complert la seva paraula respecte a algunes demandes nostres. Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de legislatura o hi tornarà a haver entesa entre CiU i PP?

Jo continuaré amb la voluntat de fer oposició contundent quan calgui i de posar Barcelona per sobre dels interessos partidistes quan toqui. La meva posició no ha canviat. Sempre he interpretat així la política municipal. Últimament ens hem distanciat per certs aspectes de gestió, però no podem tancar la porta a futures negociacions.

Darrerament han acordat suspendre temporalment les llicències per a pisos turístics. Quina solució proposen per a aquesta problemàtica?

El que s’està aprovant, que és precisament el full de ruta que vam proposar el PP. Davant la passivitat de l’alcalde Trias respecte a aquesta epidèmia –perquè és això, una epidèmia–, nosaltres volem regulació en tots els sentits. Taxes més altes, per començar, i també un pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptoma que Barcelona s’està entregant en excés al turisme?

No. El que crec és que tenim un govern a la ciutat que no pren decisions. Perquè la regulació que ara comparteixen que cal impulsar arriba tard. Fa temps que des del PP reclamem que es prenguin mesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que defensa el PP?

Un model que desestacionalitzi i descentralitzi el turisme i que reforci els serveis públics per garantir el descans, la qualitat de vida i la seguretat dels veïns, així com la neteja i el transport públic de la nostra ciutat.

Precisament una de les queixes dels veïns és l’augment del preu del transport públic. Vostè demana accés gratuït a la targeta rosa per als majors de 60 anys en situació de pobresa, però que passa amb tota la resta?

També hem fet altres propostes pensant en les persones aturades, per exemple. Hi ha hagut un augment abusiu de les tarifes, és cert. Jo crec que amb una optimització de les inversions i una millor gestió de les empreses es podria haver fet una política tarifària diferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat, les tarifes del transport públic no haurien augmentat?

Tampoc haurien disminuït, no t’enganyaré. Però crec que hi ha marge per a una optimització de la xarxa de transport públic que hauria permès, segurament, una congelació de les tarifes o evitar els increments desproporcionats que hem patit. No faré demagògia dient que reduiria les tarifes, però segur que hauria promogut uns increments tarifaris molts menors que els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisi són els desnonaments, que també s’estan disparant a la ciutat. Què cal fer per fer front a aquest drama?

Per començar, que els pisos socials tinguin l’ús per al qual es van construir i que es respectin els procediments legalment establerts per poder-hi accedir, perquè si no tot plegat es convertirà en la llei de la selva. Cal lluitar contra les ocupacions irregulars per no penalitzar aquells que segueixen la llei. A més, hem de coaccionar els bancs que mantinguin pisos buits, hi estic d’acord, però no hem d’amagar que a la ciutat hi ha centenars d’habitatges públics buits o que s’han venut a fons privats. I això ho fa el partit de l’alcalde Trias en altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasió que Trias està al servei de Mas, també pel que fa al procés sobiranista. Hi haurà algun moviment de Rajoy en aquest sentit? Alguna oferta, com s’ha especulat?

Jo crec que ara hi ha un aspecte que fa dos anys no era possible: la millora del finançament. Quan el PP va començar a governar Espanya, es va trobar un país en fallida i totalment endeutat. Fa dos anys no hi havia res a repartir, però ara, amb la recuperació econòmica que ja es comença a entreveure, crec que hi pot haver una reassignació de recursos. En aquest sentit, la recuperació econòmica i la sortida de la crisi permet també un millor finançament per a Catalunya, el qual defenso clarament, perquè és de justícia. I aquesta és una qüestió que ens ha de permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si finalment arriba, ho farà tard?

No. Jo vull creure que arribarà un moment en el qual tots serem conscients del que ens estem jugant. De vegades, a la vida, més enllà del que voldries aconseguir, que és legítim, has de valorar el que tens. I, sovint, malgrat no ser el que voldries aconseguir, és millor preservar el que tens per no posar-ho en risc. Sincerament, crec que tenim moltes coses guanyades que no estem valorant, com per exemple l’estat del benestar i la convivència social.

Parlant de convivència, diverses veus del seu partit i d’altres formacions asseguren que hi ha crispació per culpa del procés sobiranista. Em pot posar algun exemple d’aquesta crispació a Barcelona?

Al final, els sentiments no deixen de ser dogmes de fe que alimenten qualsevol element de creença. I els sentiments, almenys en part, acostumen a tenir elements d’irracionalitat. I en funció de com s’expressen es radicalitzen les posicions, que sovint acaben en insults, amenaces…

Vostè n’ha patit, personalment?

Ara i abans. Amenaces, agressions… Jo i altres persones. Mira la pobra presidenta de la Diputació de León, assassinada recentment…

Aquest fet no té res a veure amb el procés sobiranista.

No, però és un exemple que un debat de sentiments corre el risc de convertir-se en irracional, i això pot generar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, per exemple, que s’han deixat de celebrar dinars de Nadal per culpa del procés sobiranista?

Tots tenim amics i familiars amb els quals hem deixat de parlar de política perquè sabem que ens acabarem barallant. Això és una evidència. I si no vine un dia amb mi a les nou de la nit a fer una passejada per Gràcia i sabràs el que és ser del Partit Popular.