365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Va ser el 13 de juny de 2015 quan va prendre possessió del càrrec, després d’haver guanyat unes eleccions municipals que van sacsejar diverses ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
La mateixa Colau va celebrar l’efemèride acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca un aniversari que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
Can Vies, el Paral·lel, l’Arnau,
Blai i la Marina, noms propisEl resum del primer any de BComú al capdavant del Districte implica posar la mirada a Can Vies, al Paral·lel, al Teatre Arnau, al carrer Blai del Poble-sec o, entre altres, a la Marina.
Després dels incidents de fa dos anys durant el mandat de Trias, el nou govern tampoc ha decidit el futur de Can Vies. El Districte defensa el manteniment d’aquest espai i des d’un primer moment va deixar clar que la decisió final l’han de tenir els veïns.
Pel que fa al Paral·lel, la paralització de la reforma dels extrems de l’avinguda es va justificar per part del nou govern per tal d’aconseguir “el màxim consens possible”. Al Paral·lel també hi ha el Teatre Arnau, el futur del qual es decidirà a través d’un procés participatiu. No gaire lluny de l’Arnau hi ha el carrer Blai, on des de fa uns mesos els locals de restauració han de tancar les seves terrasses a les onze de la nit, de diumenge a dijous, i a les dotze de la nit els divendres i dissabtes.
Pel que fa a la mobilitat, finalment la Marina ha vist com ja hi ha partida pressupostària per tal que el metro arribi al barri i a la Zona Franca.
Malauradament, el districte també ha estat notícia pels fets de l’escola Maristes Sants-Les Corts, que es van conèixer el passat mes de febrer quan un exprofessor del centre, Joaquín Benítez, va confessar haver abusat sexualment de diversos alumnes.
