Tito Lossio UE Sants

Tito Lossio, de blanc, dirigint un partit de la UE Sants. Foto: Josep Ponferrada

Mai saps com ni quan t’arribarà l’oportunitat. Només pots controlar la teva persistència. Metòdic i detallista, una formigueta, Henry Tito Lossio entrenava el juvenil A de la UE Sants quan la directiva li va proposar dirigir el primer equip.

La UE Sants havia baixat a Segona Catalana. “El club venia de dues temporades no massa bones i la directiva va fer una renovació total rejovenint el planter. Vaig acceptar portar el timó encantat i nerviós”, recorda. Era començar “gairebé” de zero en una categoria molt complicada. “Per sort, va anar bé”, recorda Tito Lossio.

“Anar bé” són, per exemple, els ascensos a Primera Catalana, a la primera, l’any 2014, i a Tercera, el 2018. La seva novena temporada com a entrenador de la UE Sants va començar diumenge, a l’Energia, amb un treballat triomf per 1-0 contra la UE Figueres. Favio Osorio va rematar amb subtilesa una pilota que queia del cel després d’un refús llarguíssim de Víctor Rodríguez.

“Hem construït un equip gairebé nou amb alguns dels jugadors que volíem renovar i fitxant joves amb molt potencial i molta gana”, descriu Lossio abans de retratar les incorporacions. Adri Prado és un “lateral profund i polivalent de 22 anys amb maduresa de veterà”, mentre que el davanter Xavi Laborde “utiliza molt bé el seu cos, malgrat no ser corpulent”. Nico Martínez és “velocitat i verticalitat, un extrem clàssic” i Alberto Salamanca, un “esquerrà explosiu i tècnic que juga a la dreta”.

El pulmó de l’equip és Carlos Portero, “intensitat i força al migcamp”. Qui “agafa qualsevol pilota aèria” és el japonès Shota Takemoto, “un portent físic, un animal”. Completen les altes Iván Julián, “un lateral molt fort i físic amb recorregut”; Toni Badia, central esquerrà “amb bona sortida de pilota i contundent” i Raul Martínez, “el cervell de l’equip i un gran lladre de pilotes”.

Admiració i orgull

Pel seu to i paraules es nota que Tito Lossio admira el seu equip. “És cert. Estic orgullós d’un planter tan jove i ambiciós que veu la Tercera com una categoria de pas. Al futbol, com a la vida, tens dies molt dolents i altres on no et surt res”, reflexiona el tècnic santsenc.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram