Més enllà dels Jocs Olímpics de l’any 1992, la relació de la ciutat de Barcelona amb l’olimpisme ve de lluny. Diumenge passat centenars de persones van participar en la setena edició de la Cursa i Caminada Lluís Companys a Montjuïc, una competició de 8 quilòmetres de distància en memòria del president català i de l’Olimpíada Popular de Barcelona que, finalment, no es va poder acabar celebrant a causa de la guerra.
Després de l’èxit internacional que va suposar l’Exposició Universal de 1929, Barcelona va presentar la seva candidatura a seu olímpica per als jocs de 1936. La principal ciutat rival era Berlín, i el Comitè Olímpic es va decantar per la capital alemanya a causa dels canvis polítics que es vivien a l’Estat espanyol l’any 1931 –any en què es decidia la seu olímpica del 36 i que va coincidir amb la proclamació de la II República–.
Però amb l’arribada del nazisme al poder l’any 1933, els Jocs Olímpics van derivar cap a un espectacle d’apologia de la ideologia del partit d’Adolf Hitler. Va ser per aquest motiu que, sobretot a partir de l’any 1935, diversos països del món van plantejar fer un boicot a la cita Olímpica berlinesa. Fins i tot els Estats Units, que aleshores liderava el rànquing de medalles i aportava més atletes, van estar a punt de no participar en els Jocs del 1936.
Per aquesta raó es va organitzar, en protesta, un esdeveniment esportiu paral·lel: l’Olimpíada Popular a Barcelona, l’altra capital que optava als Jocs del 36. Delegacions d’esportistes dels EUA, França, Itàlia, Anglaterra o Suïssa, entre altres, van viatjar cap a la capital catalana per competir-hi. A més, aquests Jocs s’entenien com quelcom més que una competició entre Estats i, per aquesta raó, es va permetre la participació de delegacions que representaven territoris sense Estat com Alsàcia, el Marroc Francès, Euskadi o Galícia.
El cop d’estat feixista de juliol del 1936 –poc abans de l’inici de l’Olimpíada Popular–, va provocar la cancel·lació de manera precipitada d’aquests Jocs paral·lels.
La cursa celebrada diumenge va deixar com a guanyador a Juan Manuel Álvarez, que va completar els 8 quilòmetres de la Cursa Lluís Companys en un temps de 25 minuts i 3 segons, mentre que Carmen Auñón va ser la vencedora en categoria femenina. Aquesta prova va estar organitzada per la Fundació l’Alternativa, vinculada a EUiA.
