Marc Subirón

Marc Subirón, jugador del BUC i advocat. Foto: CEDDD

“Sempre dic que vaig a entrenar-me i m’entreno amb la mentalitat d’un novell. Intento gaudir al màxim perquè mai sé quan serà l’última competició ni l’última pràctica”, confessa Marc Subirón (Barcelona, 1992), jugador del Barcelona Universitari Club (BUC), en una conversa amb Marta Escubós per al diari L’Esportiu.

L’esport, sobretot el bàsquet, sempre ha estat el fil conductor del barceloní, que ara practica el rugbi en cadira de rodes i gairebé sempre aplica la seva frase de capçalera: “Treballa fort i frueix de la vida sense límits”.

Subirón es pren la vida com una oportunitat per créixer, passar-ho bé i aprendre a cada moment. Pateix la síndrome de Kniest, una “discapacitat minoritària” que afecta totes les articulacions del cos i limita el moviment, i també l’afecta a l’oïda o la visió: “Amb el material adequat [cadira de rodes, audiòfons, ulleres…] es pot portar una vida quotidiana”.

Fil conductor

En la seva infància i gairebé tota l’adolescència l’oferta esportiva no encaixava amb la seva realitat. No va ser fins que va complir els 18 anys que no va trobar equips de bàsquet en cadira de rodes. “Per l’afectació òssia i articular vaig començar a patir les conseqüències de tants anys amb el bàsquet”, recorda Subirón, que va descobrir el rugbi en cadira de rodes gràcies al preparador físic que tenia en aquell moment. Va veure que era un esport que “s’ajustava molt bé” a ell perquè “està pensat per a discapacitats força severes amb, com a mínim, tres de quatre extremitats afectades” i li permetia “tenir un ritme competitiu alt i poder continuar gaudint” i entrenant-se “fort”.

Camaleònic, persistent i enèrgic, el barceloní parla amb passió d’un esport que li va encantar des del primer moment i exposa amb orgull que el BUC ha aixecat les cinc primeres edicions de la Lliga espanyola. Una hegemonia que veu fruit del treball i de l’aposta dels primers jugadors, que “van anar a França a aprendre, i després van compartir els seus coneixements amb els nous jugadors que arribàvem”. “És sacrifici col·lectiu, no només econòmic, i també personal pel que fa a temps i feina”, afegeix. El BUC també juga a la Segona Divisió francesa.
El barceloní defensa que l’esport beneficia físicament i emocional les persones amb discapacitat: “Amb el bàsquet i després amb el rugbi, se’m van anar obrint reptes i vaig agafar una mica més d’embranzida”.

És advocat i assessor jurídic d’empreses i del Consejo Español para la Defensa de la Discapacidad y Dependencia (CEDDD). Subirón lamenta que en l’esport adaptat la majoria d’esportistes no puguin ser professionals, tot i que “moltes vegades ens entrenem i juguem a uns nivells que sembla que ho siguem”. Se sent “un equilibrista” perquè compagina feina i passió: “Mentre hi hagi ganes i il·lusió es podrà fer”. Té un esperit de novell.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram