Juan Hereza, entrenador del CB Roser, durant un matx. Foto: David Grau
“Buscant més” és la senzilla descripció que Juan Hereza (Barcelona, 1990) té a Twitter. “Fa molts anys que la vaig escriure i no la canvio perquè retrata la meva essència. No m’agrada conformar-me amb res i sí reinventar-me”, explica l’entrenador del CB Roser.
És inconformista, metòdic, empàtic i, sobretot, sincer. “A vegades estic massa a sobre dels jugadors i normalment me n’adono hores més tard. Si actues així, l’equip està molt pendent de tu i potser no tant del que ha de fer”, enraona l’entrevistat, que sap que els esportistes necessiten oxigen. Mai, assegura, ha tingut cap problema en reconèixer i demanar disculpes si creu que s’ha excedit “donant canya”. “I ells em poden dir sempre el que pensin. El respecte i la confiança són sagrats”, afegeix.
Ser enginyer civil l’ajuda molt a l’hora d’entrenar. Després d’una derrota contra el CB Granollers i d’un balanç d’un triomf i quatre derrotes a la Lliga EBA, i amb cap victòria a pretemporada, Hereza va voler fer un pla d’actuació comunitari. “La competitivitat és la nostra essència i en aquell moment no competíem. Havíem d’analitzar quins eren els problemes i les seves causes, i detectar les accions que estaven en les nostres mans per revertir la situació”, recorda.
Manca de confiança
Hi havia jugadors en un mal moment de confiança i al grup li faltava més concentració i gestionar bé les emocions. “Havíem de millorar la intensitat i el nivell en les pràctiques, i canviar la manera d’entrenar-nos per assolir millors llançaments i després tenir més punteria. Els nostres percentatges de tir eren molt baixos i no disposàvem de llançaments còmodes. El pla que vam fer junts va sortir molt bé”, celebra Hereza.
El CB Roser va encaixar tres derrotes consecutives, amb sensacions i prestacions molt diferents, i va guanyar els nou primers partits de 2023, sis per 10 o més punts. Van ser poc més de dos mesos “brillants” en què no van patir gaires lesions, el dia a dia era “brutal” i jugaven amb la confiança de poder guanyar qualsevol rival. Inclús el Barça B. Així va ser.
La ratxa s’acabaria a casa contra el CB Tarragona i l’equip només guanyaria un matx dels últims sis. Un balanç que els ha impedit classificar-se per a la fase d’ascens a la Lliga LEB Plata. La igualtat del grup C2 ha estat tan gran que el CB Esparreguera ha perdut la categoria amb 10 victòries.
El barceloní, que ja treballa en el CB Roser del curs 2023-2024, un grup que serà continuista i tindrà algunes novetats, conserva intacta la il·lusió dels seus inicis a l’Escola Pia. “Aquell nen jugava força bé. No sé en quin moment en vaig fer més dolent”, descriu, divertit, Hereza, que a La Salle Gràcia debutaria a les banquetes. A cadet o júnior va jugar “contra equips que competien millor” i va voler anar a un club “més competiu” per créixer més com a jugador. A júnior va fer les proves al CB Roser i s’hi va quedar.
Curiosament, no va ser al conjunt del Fort Pienc on va penjar les botes. Ho va fer a l’FC Martinenc Bàsquet: “Al CB Roser ja em valoraven molt com a entrenador, però ja no tant com a jugador… [Riem]. I a l’FC Martinenc Bàsquet vaig descobrir que volia dedicar més hores a dirigir grups i que no volia perdre’m un partit com a tècnic perquè tingués un de jugador. Així que em vaig retirar”.
Li encanta passejar o fer una cerveseta acompanyat dels seus pel barri de Sants, on viu. “Un dels meus espais favorits és la rambla de Brasil”, comparteix l’entrevistat, que té dues experiències en bàsquet femení. La primera va ser en un cadet del CB Roser i la segona en el júnior A del SESE, “un grup molt maco amb què vam fer una excel·lent temporada i amb qui conservo una molt bona relació”. Per a Hereza la competitivitat, els vincles humans i gaudir són els seus tres elements que més valora del seu estimat bàsquet.
