Paula Prats

Paula Prats, jugadora del CE Mediterrani, amb l’or europeu. Foto: LEN

“Si et soc sincera, no m’esperava jugar tant en el meu primer campionat amb la selecció absoluta. Em veia a la banqueta i sortint un parell de minuts. Miki Oca i la resta del cos tècnic van confiar en mi i em vaig sentir molt a gust”, confessa Paula Prats (2003), jugadora del CE Mediterrani i flamant or europeu a Split el passat setembre, al programa Districte Esportiu, de Sants 3 Ràdio.

De fet, Prats no comptava a jugar l’Europeu: “Em van cridar per entrenar-me amb el grup i quan em van comunicar que estava entre les convocades… No m’ho podia creure! Va ser una gran sorpresa”. La barcelonina, que estudia Comunicació Audiovisual, havia estat campiona d’Europa juvenil (2019) i del món i d’Europa júnior (2021 i 2022).

El seu vincle amb el CE Mediterrari és molt poderós, difícil d’igualar perquè és on va aprendre a nedar. S’hi va apuntar amb tres anys perquè el seu germà hi feia cursets, i després va provar amb el waterpolo per continuar el camí del seu familiar.

“Guanyar la Lliga seria la gran aspiració, la fita més gran, però ho tenim ben complicat”

“Guanyar la Lliga seria la gran aspiració, la fita més gran, però ho tenim ben complicat perquè hi ha equips amb molt bones jugadores, i més aquest any, com el CN Sabadell, amb moltes integrants de la selecció, o el CN Mataró. Som capaces d’arribar a la final i lluitarem per poder aconseguir-ho”, promet amb els peus a terra.

Feia anys que Prats somiava a jugar un temps als Estats Units i ho fa fer durant un any a Hawai. “Allà es juga d’una altra manera i amb un altre estil. No m’hi sentia còmoda perquè no hi estic acostumada”, reconeix. Malgrat que s’ho va passar “molt bé” coneixent molta gent i millorant una barbaritat el seu anglès, va ser determinant que no gaudís del que estava fent a la piscina al 100%.

“Als Estats Units es juga d’una altra manera i realment no m’hi sentia còmoda”

“Quan passa això, és millor tornar. Bé, en realitat vaig prendre la decisió de no continuar a Hawai i quedar-me a casa quan havia tornat. El joc i la mentalitat als Estats Units són molt diferents”, confessa la barcelonina, que lamenta la poca presència del waterpolo als mitjans de comunicació: “És una llàstima perquè tenim nivell i hem assolit prou resultats perquè ens donin més minuts i molt més espai en general”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram