Domingo Rodríguez García amb els seus llibres sobre la història del bàsquet colomenc. Foto: Toni Delgado
Quan llegeixi aquest titular, Domingo Rodríguez García (Santa Coloma de Gramenet, 1963) pensarà: “El Toni és un exagerat… Però si jo no soc historiador… Bé, amb això d’autodidacte potser sí que té una mica de raó”. I somriurà amb els ulls.
Els fets són els que són. De moment, Rodríguez ha escrit quatre llibres d’història. Tres de les seves obres són sobre l’esport de la cistella —Draft Gramenet: 20 anys de bàsquet femení (2005), Bàsquet Femení a Santa Coloma de Gramenet. 100 imatges (2009) i Resum d’història del bàsquet colomenc (2024), i té maquetada, i gairebé enllestida, la segona part de la història del bàsquet femení colomenc— i també ha publicat un llibre genealògic: Cinco siglos de historia de la familia Crespo.
Ningú diria que fa poc més d’una hora que l’entrevistat ha acabat el seu torn com a conserge d’un edifici d’empreses al barri de Gràcia, que ha començat a dos quarts de sis del matí. Em rep amb una enèrgica encaixada de mans al seu pis de Nou Barris. És una persona vitamina, un etern aprenent —amb al·lèrgia a les excuses— que persegueix les oportunitats. Un lletraferit a qui les circumstàncies no han deixat estudiar tant com hagués volgut.
El Domingo tenia 12 anys quan va perdre la mare, la María, i va anar a viure amb la seva germana —la Pilar— i el marit, el Jesús. Amb 16 anys, i amb un pare delicat de salut —en Francisco moriria tres anys més tard—, va haver de deixar els estudis i posar-se a treballar.
Parlar català
Cops que no li han impedit ser el primer de la família que parla català amb desimboltura, després d’haver-ne fet cursos per a adults al CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística). Fa anys que va començar a estudiar portuguès al Centre Cultural del Brasil a Barcelona, al costat de la Casa Batlló. “El portuguès és un idioma que m’encanta parlar i escriure, i m’ha permès conèixer grans persones, com el meu amic Chuá Marcos. Al seu web de bàsquet hi he publicat articles sobre el Draft Gramenet o entrevistes a jugadores brasileres com Erika de Souza”, comenta el colomenc.
Rodríguez va aterrar al Draft el 2001 com a pare de María Rodríguez, en aquell moment una nova jugadora del club. Temporades després, en la seva època com a vocal, en Domingo ja va publicar un llibre sobre el 20è aniversari de l’entitat. També hi ha estat delegat del primer equip, fotògraf, gestor de comunitats i, juntament amb Jordi Sáez, l’impulsor d’El Nou Estruç, una revista digital del club. “En Jordi s’encarregava de la maquetació i jo, dels continguts. Hi van escriure el periodista Jordi Robirosa, el seleccionador Sergio Scariolo, l’escriptora Rosa Regàs, quan era directora de la Biblioteca Nacional de España, Dolores Villarino, primera presidenta dona del Parlament gallec…”, recorda.
“El portuguès és un idioma que m’encanta parlar i escriure”
Queda clar que l’entrevistat, que entre 2018 i 2024 va presidir el conjunt colomenc, té un bon poder de convocatòria. “Del Draft Gramenet m’ho apunto tot i hi tinc dades de cada temporada”, exposa. És metòdic i endreçat, i el 2034 li encantaria publicar un llibre sobre el centenari del bàsquet a Santa Coloma, en aquest cas sobre el masculí. Potser va ser Mari Carmen Alcalde, la seva professora de primer i segon d’EGB, qui li va transmetre la passió per la història.
Cursos de genealogia
Ha fet cursos de genealogia i s’ha passat bona part de la vida indagant en arxius personals i públics de mig Estat, com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al districte de Sant Martí de Barcelona. Hi anava cada dia a l’hora de dinar, quan treballava a la zona. Gràcies a la seva tasca investigadora i al seu tarannà humà, va ser nomenat fill adoptiu de Tocón, una pedania del municipi d’Íllora, a Granada.
A l’Arxiu de la Fundació del Bàsquet Català (FBC) va fer una bona amistat amb l’historiador Lluís Puyalto. “Fins no fa gaire, treballava els caps de setmana i tenia festa entre setmana i, com tothom estava treballant, desconnectava investigant a l’Arxiu de Santa Coloma”, reconeix l’exporter de la UDA Gramenet.
“Del Draft Gramenet m’ho apunto tot, i hi tinc dades de cada curs”
Fa temps, al web Todo colección hi va trobar un carnet de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) de José Riera Segú, amb data 19 de setembre de 1945. S’hi sol·licitava la llicència per a la temporada 1945-1946 com a jugador de bàsquet de la UDA Gramenet i la federació la va aprovar. “Després, a l’arxiu de la Fundació del Bàsquet Català, vaig descobrir que el club havia tingut una secció de bàsquet efímera, perquè va estar donada d’alta uns mesos. El primer i el segon equip van jugar a la festa major i cap, o almenys no n’hi ha constància documental, va arribar a competir. De fet, mesos després, el 12 de març de 1946, l’entitat es va donar de baixa a la federació”, comparteix Rodríguez.
Més de 50 anys després, el 8 de juny de 1999, la UDA Gramenet va tornar a tenir secció de bàsquet, quan va absorbir el CB Gramenet. El juliol de 2007 la secció es va desvincular del futbol i va passar a denominar-se Gramenet BC.
L’Esbard Magda
El bàsquet va arribar a Santa Coloma de la mà de l’Esbart Magda, una societat recreativa fundada el 1931 per estiuejants i, curiosament, presidida per un altre Domingo, Domingo Caralt. El 19 de setembre de 1934 l’Esbart Magda va sol·licitar permís per jugar uns matxs al seu camp i es va comprometre a federar-se.
En Domingo no s’avorreix mai. Sempre té idees i projectes al cap, i necessita aprendre coses noves i compartir. “Em mou que se sàpiguen dades, detalls i relats de la història del bàsquet a Santa Coloma. Jo no soc periodista ni jutjo ni faig interpretacions, simplement consulto les fonts escrites i parlo amb testimonis”, afegeix. Té una col·lecció de més de 100 samarretes de bàsquet colomenc.
La conversa podria durar dies perquè Rodríguez és una contínua capsa de sorpreses i un pou de saviesa. “La meva petita aportació a la societat és haver unit el bàsquet i la història, dues de les meves grans passions. I aquest 2025 al Draft fem 40 anys i m’han proposat participar en la comissió organitzadora…”, celebra Rodríguez. Segur que traurà temps d’on sigui per participar-hi. D’idees no li’n falten. Tampoc d’energia. “Diuen que amb l’edat dorms menys. Jo continuo dormint molt, eh”, confessa, divertit, aquest historiador autodidacte.
