Berta Sellarès i Mariona Teixidó, després de l’All Star 2025 de la Super Copa, a Cerdanyola. Foto: Toni Delgado
Fa temps que penso que l’amistat és una coreografia, i, després de retratar les dues protagonistes d’aquest reportatge, n’estic encara més convençut. “Berta, què et sembla si t’agafo a collibè?”, li pregunta Mariona Teixidó (Manresa, 1995), jugadora amb passat al Bàsquet Femení Sant Adrià o al Club Joventut Badalona, i ara al Manresa CBF. “Genial! I si obrim els braços com si voléssim?”, li proposa Berta Sellarès (Igualada, 1995), capitana del CB Roser.
Al Parc Esportiu Municipal Guiera, de Cerdanyola del Vallès, per fi han tornat a coincidir en un equip, durant l’All Star 2025 de la Super Copa. Ho han fet al conjunt blau, que ha superat 139-128 el vermell en un matx amb sis quarts. Cada equip ha estat format per vuit jugadors i vuit jugadores, i homes i dones han jugat tres quarts. El 2 de març de 2025 ja és inoblidable per a Sellarès (11 punts i 6 rebots) i Teixidó, que, com a capitana de l’equip, ha sumat 4 punts i 6 assistències.
Molts cops havien comentat que tornar a compartir vestidor seria la cirereta a les seves carreres. “Amb les vides que tenim ara n’és bastant inviable i haver-ho pogut viure una estona ha estat un regal preciós”, celebra Teixidó, tutora de Primer de Primària a l’Escola Paidos, de Sant Fruitós de Bages.
“Ha estat emocionant i emotiu, i també una gran sort que no fóssim rivals… Quan juga de base i la tinc en contra és una tortura…”, reconeix Sellarès, responsable del servei de Gestió de Projectes de l’Institut Metròpoli, al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctoranda en Sociologia de l’Educació, al Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET), ubicat també a la UAB.
“M’encanta la lectura i la direcció de joc de la Berta. Sempre s’implica al màxim i pensa en l’equip. Dins i a fora de la pista saps que mai et fallarà”, destaca Teixidó. Recorda, per exemple, el suport de l’amiga quan es va trencar la clavícula o va morir l’àvia, la Cristina.
Ara la retratista és Sellarès. “A la pista la Mariona controla el joc i detecta què cal fer a cada moment. És una persona sincera i assertiva que cuida molt la seva gent. Va ser clau perquè, durant la meva etapa al CB Grup Barna, continués creient en mi com a jugadora i busqués altres opcions”, agraeix la base. De fet, van elaborar una llista de pros i contres dels equips que li havien fet una oferta: el CB Roser en va ser el guanyador.
Carlota Carner, Mariona Teixidó i Berta Sellarès, excompanyes al CB Igualada, van tornar a jugar juntes. Foto: Toni Delgado
Campus d’estiu
Es van conèixer al campus d’estiu del Cadí la Seu, quan eren petites. “La Mariona em va semblar una estrella perquè allà tothom la coneixia. Ja hi havia anat abans amb la seva germana Clara i també havia participat en els campus de la Federació Catalana de Basquetbol. Jo desconeixia aquell món…”, recorda, divertida, la igualadina. “A la Berta la vaig veure una persona misteriosa, algú que et crea curiositat i interès, i amb qui no t’avorreixes”, rememora la manresana.
Totes dues són molt inquietes i no han deixat de formar-se. Teixidó és graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) per INEFC Barcelona (UB) i en Educació Primària per la Universidad Camilo José Cela, i té un Màster en Formació del Professorat en Educació Física per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Mentre que Sellarès és graduada en Humanitats per la Pompeu Fabra (UPF) —amb especialització en Estudis Moderns i Contemporanis— i té un Màster en Antropologia de l’Educació i Globalització per la Universitat d’Aarhus (Dinamarca).
Aquelles amigues d’estiu que només parlaven quan es retrobaven a la Seu d’Urgell no s’imaginaven que, temps després, el curs 2015-2016, compartirien vestidor en un CB Igualada ja capitanejat per Carlota Carner. Totes tres han tornat a ser companyes a l’equip blau de l’All Star 2025 de la Super Copa, a Cerdanyola.
Convivència
A Igualada, Teixidó i Sellarès es van entendre molt bé a la pista, i a fora tenien una bona relació. Un cop finalitzada la temporada, es van unir més i, amb el temps, van acabar vivint juntes a l’Eixample barceloní: primer al carrer Marina, amb Belén Armengol, amb qui també havien coincidit a Igualada i que ara juga al Basket Almeda, i després amb el Dani, la parella de Sellarès, en un pis del carrer Aragó amb Nàpols.
A dalt, i d’esquerra a dreta, Carles González, Marta Urbano, Berta Sellarès, Alba Estrada i Christian Sainz-Rozas, i a sota, Noa Montero i Maria Pilán, del CB Roser. Foto: Toni Delgado
Algun dia podrien escriure un llibre amb les anècdotes compartides. “Tranquil·les, de la tenda de campanya ja me n’ocupo jo”, els va assegurar la Mariona a la Belén i a la Berta, en una sortida a la muntanya. “Vaig calcular o decidir que la tenda que havia comprat era per a quatre persones… I vam descobrir que només n’hi cabia una!”, confessa, entre riures, Teixidó.
“Ja t’ensenyaré una foto de la Mariona tombada al seu cotxe, que era molt petitó. No sé com va poder dormir allà. Ens va assegurar que ho havia fet abans i estava contenta, com sempre. Normalment, té les coses molt controlades i, quan perd aquest control, ens regala moments molt divertits”, descriu Sellarès.
Una branca
Quan vivien al pis del carrer Aragó amb Nàpols, durant un temps van conviure amb una branca de l’arbre d’uns veïns que no els permetia prendre el sol. Així que van decidir posar-hi remei. Teixidó va saltar al pati, que estava abandonat, i va assolir l’objectiu com va poder. “Vam llegir que la llei et permet tallar la part d’un arbre que ocupi la teva parcel·la d’habitatge. Per arribar a l’inici de la branca, però, havíem de saltar al pati… En aquell moment ens va semblar lògic fer-ho…”, se sincera Sellarès.
Malgrat que ara viuen lluny i es veuen menys, sempre saben molt l’una de l’altra. “La Berta potencia la teva alegria i t’acompanya sempre”, agraeix Teixidó. “El seu estat de WhatsApp, ‘Ara i aquí’, és un bon retrat d’una Mariona que gaudeix el present”, assegura Sellarès. Les deixo fruint dels seus últims minuts com a companyes d’equip. Sempre ho seran de vida. Sens dubte, l’amistat és una coreografia.
