Xavier Marcé Turisme Línia

Foto: Joanna Chichelnitzky

Xavier Marcé ens rep a la seu de Barcelona Activa, al [email protected] Però avui no parlarem de desenvolupament econòmic, o almenys no en sentit ampli. Avui ho farem només de turisme. Amb la Torre Agbar –que precisament havia de ser un hotel, però les traves de l’anterior govern municipal van fer-lo tirar enrere– vigilant-nos per la finestra, el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona desgrana la seva recepta per aconseguir rellançar un sector molt tocat per la pandèmia sense tornar a la conflictivitat del 2019. Allargar la durada de l’estada i no el volum de turistes és un dels ingredients principals.

“Tots necessitem que el turisme torni, però de manera responsable i còmplice amb la ciutadania”. Això ho deia vostè al juny. Creu que està passant?
Bé, estem retornant a una certa normalitat i aquest és el compromís que tenim molt assumit, també amb el sector. Per tant, sí, aquest és el camí ineludible. Però encara hem d’analitzar el que està passant tenint en compte la situació conjuntural. El turisme que ens està arribant en aquests moments és el de proximitat, que sovint té una capacitat de despesa més baixa i uns interessos culturals més indefinits. Encara hi ha molts grans països que no han obert les fronteres. Jo crec que en els pròxims 6 mesos anirem veient com evoluciona la situació. En un panorama normalitzat, tot això hauria d’anar pel camí que havíem dit, sí.

A barris com la Barceloneta o el Gòtic diuen que tenen la sensació que el turisme que ens està arribant és de perfil low cost.
Low cost és una paraula que s’ha convertit en un mantra… El que sí que és cert és que el turisme de proximitat en general és de menys despesa que el de llarga distància, com els deia anteriorment. Si d’això li volen dir low cost… Jo en tot cas li diria de baixa despesa, o de més baixa despesa que el que teníem.

Xavier Marcé Turisme Línia

Foto: Joanna Chichelnitzky

El veïnat i les associacions d’aquests barris es refereixen a un turisme de baixa qualitat. A un turisme jove que ve a fer botellots. Al turisme de borratxera.
Els botellots essencialment els fan joves locals. Que s’hi pugui apuntar o no un turista pot passar, però aquest concepte del turisme de borratxera, jo crec…

… Que no el patim, aquí?
Que no existeix, o que és molt minoritari. Fa 6 mesos hi havia botellots a Barcelona i hi havia gent que deia: “Veieu els turistes què fan!”. Però en realitat no hi havia ni un sol turista. De vegades fem unes associacions que tenen a veure amb com extremem la percepció de les externalitats negatives del turisme, que les té. Però jo crec que el fenomen dels botellots o el de certs comportaments incívics no és en absolut una característica del turisme barceloní.

“Jo no puc renunciar a omplir tots els llits turístics que ja tenim”

No hi ha perill d’anar pel camí de Salou o Lloret, doncs? Li diem perquè en aquests barris se’n parla.
El turisme que tenim a Barcelona no té res a veure amb el que hi ha a Lloret, que és vacacional. El d’aquí és un turisme urbà. La mitjana d’estada d’un turista a Barcelona són 2,3 dies. A Lloret és sempre una setmana com a mínim. El turisme vacacional genera una estructura hotelera, de restauració, d’oci… pensada estrictament per al turista. Barcelona no està pensada per al turista. Barcelona està pensada per al barceloní. Una altra cosa és que això convisqui amb algú que ens visita. Els nostres indicadors ens diuen clarament que la cultura i la gastronomia són els principals interessos dels turistes de Barcelona.

Sembla que entre els joves, però, Barcelona té a fora, en bona part, una imatge de ciutat d’esbarjo.
Barcelona té unes característiques de ciutat molt friendly, això és així. Una ciutat amable, que econòmicament és molt accessible en els estàndards internacionals. Té platja, el patrimoni d’interès està molt concentrat en un espai central i té algunes zones molt cosmopolites. Això agrada a tothom, no només als joves. I la combinació d’aquests tres elements produeix una hiperconcentració turística al centre, que és el que bàsicament ens genera aquesta sensació que la ciutat està molt massificada. Per tant, els objectius han de passar per descentralitzar aquest turisme, per desconcentrar-lo. Hem de buscar activitats que siguin sostenibles i que permetin descongestionar el centre.

“El turisme de borratxera aquí no existeix, o és molt minoritari”

Xavier Marcé Turisme Línia

Foto: Joanna Chichelnitzky

El 2019 la ciutat va rebre 12 milions de turistes. L’objectiu és tornar a aquella xifra?
No. El meu objectiu és de sentit comú. Si a Barcelona tenim un nombre determinat de llits, que són legals i que ja existeixen, la meva obligació és procurar que estiguin al 100% plens. Exactament com si Barcelona té 40.000 cadires de teatre la meva obligació és procurar que estiguin plenes. Perquè, si no, el que hauria de fer és reduir l’oferta. La política és que no creixi, però hem d’omplir la que tenim. I això es pot fer de dues maneres: incrementant el nombre de persones que ens visiten, que jo crec que no és la millor estratègia, o procurant que la gent que ens visita s’estigui un dia més a la ciutat. És a dir, el que jo voldria aconseguir és que allarguessin l’estada a Barcelona una mica. Només que l’allarguessin 0,5 dies, tindríem diversos avantatges: ens trauríem la pressió de la quantitat, podríem administrar millor els interessos de la gent que ve i els diversificaríem amb més capacitat de redistribució de la riquesa que generen. Personalment, crec que l’estratègia correcta és aquesta. Jo no puc renunciar a omplir tots els llits que ja tenim, perquè estaria condemnant el sector.

“Barcelona no està pensada per al turista; està pensada per al barceloní”

Un sector que, per cert, ha defensat l’ampliació de l’aeroport com a eina per a l’arribada de turistes.
És obvi que jo estic a favor d’afrontar l’ampliació de l’aeroport. I utilitzo aquesta paraula intencionadament. Perquè una cosa és dir que s’està a favor de l’ampliació i una altra dir que s’està a favor d’afrontar aquest tema i debatre tot el que comporta. Avui dia tots estem a favor de solucions ecològiques, només faltaria. El que passa és que hi ha persones que considerem que això es pot debatre, que s’ha d’afrontar i discutir, i altres que obvien aquest debat perquè consideren que la posició ecologista està per sobre de la capacitat de discutir-ho. Dit això, però, també els diré que, des del meu punt de vista, l’ampliació de l’aeroport no té cap relació especialment directa amb el turisme. És a dir, a mi no m’interessa ampliar l’aeroport per portar més turistes. M’interessa debatre el tema de l’aeroport perquè és un element determinant per veure quin paper vol jugar Barcelona en l’economia del futur. Per saber com volem estar connectats amb el món des del punt de vista de la transformació econòmica. Que això pot comportar més visitants, segurament que sí. Però jo crec que la limitació important per als visitants no ve de si poden venir o no, sinó de si tenim o no allotjament disponible, de les propostes que els podem oferir…

“Hem de buscar activitats sostenibles i que descongestionin el centre”

En el debat de l’aeroport ha quedat clar que socialistes i comuns no estan d’acord. En tot aquest model turístic que ha anat desgranant vostè fins ara tampoc tenen una posició consensuada.
No, no la tenim. Tenim dues posicions que no són coincidents al 100%. Ara bé, hi ha una part coincident molt important: tots volem un turisme de més qualitat, més responsable, més sostenible… I una redistribució més gran de la riquesa que genera el turisme. En això tots estem d’acord. Ara bé, en les estratègies per aconseguir-ho, no. La manera d’afrontar aquesta transformació no és la mateixa. Això és evident. Però bé, tenim un punt de vista comú: quan jo he dit que no ens sembla que la situació del 2019 sigui l’òptima estem dient coses molt similars. Barcelona no és una ciutat turística, és una ciutat amb turisme. Perquè si no ho diem així, voldria dir que jo penso la ciutat per als turistes, i no és així. Jo penso la ciutat per als barcelonins. Una altra cosa és que Barcelona tingui una enorme capacitat per atraure gent, però la convivència amb la vida quotidiana del barceloní és molt important mantenir-la.

Molta gent diu que ja s’ha perdut, aquest equilibri.
No. El que passa és que, com els deia fa una estona, aquesta concentració de certs espais d’interès turístic al centre de la ciutat fa que hi hagi hagut també una sobreexplotació. Però una sobreexplotació en la qual ha caigut tothom. Els posaré un exemple molt clar: se suposa que els museus de la ciutat estan pensats per als barcelonins. Bé, doncs quan va caure el turisme, hi ha museus que van desertitzar-se. Això ens ha de fer pensar sobre les polítiques de direcció d’aquests museus i si anaven ben encaminades o no. Nosaltres també hem caigut en un cert curtterminisme turístic. El que s’ha de fer és evitar-ho. El visitant no és un problema si jo li explico clarament el que pot fer i el que no pot fer. Si li dic clarament que no ha d’anar a un determinat espai perquè estarà ple. El que no podem fer és permetre que a determinades zones es desenvolupi un comerç clonat, estandarditzat, de molt poc valor afegir… Però la meva pregunta és: això és culpa del turista o de les polítiques que s’han fet al voltant del turisme? Tothom està d’acord que és culpa de les polítiques. Doncs canviem les polítiques. El que és cert és que no podem mantenir un model en el qual una part de la indústria turística ha fet de la ciutat una miqueta el que ha considerat per una manca de regulació i de criteri polític públic. Això és el que cal evitar.

“L’ampliació de l’aeroport no té cap relació directa amb el turisme”

Xavier Marcé Turisme Línia

Foto: Joanna Chichelnitzky

El que ha fet també la indústria turística i fa, tal com denuncien les entitats crítiques amb el sector, és fomentar la precarietat laboral. Vostè creu que hauria de pagar sous més alts?
És clar que nosaltres volem que el sector turístic millori la seva estructura salarial, només faltaria! I discutim sovint aquest tema amb els hotelers i els sindicats. Però no podem obligar ningú a estar per sobre del salari mínim interprofessional. I també cal dir que, en general, tots els sectors estacionals tenen problemes de precarietat. Però bé, aquestes entitats tenen raó amb aquesta crítica, per descomptat. I jo soc molt partidari que existeixin aquestes entitats, perquè la seva opinió és molt interessant. La seva visió crítica del turisme aporta elements que enriqueixen el debat. Jo sempre he dit que els primers quatre anys de mandat dels comuns, bastant refractaris del turisme, aquella etapa que es va anomenar d’una certa turismofòbia, ens han deixat unes percepcions més que interessants sobre moltes coses. Ara bé, el que no tenim nosaltres és una posició negativa, sinó transformadora d’un sector que és molt important per a la ciutat en tots els sentits.

“Una part del sector ha fet de la ciutat una miqueta el que ha considerat”

El periodista Ramon Aymerich, al llibre La fàbrica de turistes, defensa que el turisme, a mitjà termini, acaba empobrint els llocs que en depenen molt. Creu que això pot passar a Barcelona?
Comparteixo la reflexió en general, però penso que és una anàlisi que funciona molt bé per a Mallorca, però no per a Barcelona. No matisa bé les particularitats de cada lloc. El turisme no és un fenomen que s’expressi igual a tots els llocs. Per això insisteixo molt que hem de plantejar un debat sobre el turisme urbà i diferenciar-lo del turisme vacacional. Barcelona té turisme de fires i congressos, turisme de creuer, turisme d’estada curta i turisme que només hi passa unes hores o un dia, que és el més problemàtic per les externalitats que genera. Bé, doncs l’arquetip de l’anàlisi que fa Ramon Aymerich, que té a veure amb una ciutat o un lloc que es transforma per al turista, no es correspon amb aquest de Barcelona. Es correspon amb el de Mallorca o amb el de ciutats de costa que em citaven al principi. Aquest és un debat que amb Miquel Puig [ERC] he tingut moltes vegades: “Em fas una anàlisi que està molt bé per a Mallorca, però me’l trasllades automàticament a Barcelona i en això crec que t’equivoques”.

El 2019 eren moltes les veus que alertaven d’una deriva de la ciutat cap a referents com aquest.
Torno a insistir-hi, perquè ho vull deixar molt clar: el model turístic de Barcelona d’avui no és tornar al 2019 linealment. La relació entre el ciutadà i el turista ha de canviar. Tenim clarament marcats els objectius en termes de mobilitat, de transformació, de descentralització, de sostenibilitat i d’ecologisme. L’any vinent confio que tindrem un molt bon acord amb fons europeus per a la transformació turística. I caminarem cap a la recuperació del sector en aquesta direcció.