Foto: Barcelona Comerç

El 2019 Barcelona Comerç va celebrar el seu 15è aniversari. La celebració va coincidir amb un moment important de transformació de l’entitat, que treballa per acompanyar i dinamitzar el comerç de Barcelona en clau del segle XXI. De tot plegant en parlem amb el president de l’entitat, Salva Vendrell.

Com ha treballat Barcelona Comerç durant aquests 15 anys pel comerç de la ciutat?
La nostra feina vers al comerç de la ciutat ha estat en constant evolució des del primer moment. Vam començar focalitzats en la dinamització comercial de la ciutat en general, però no vam trigar a adonar-nos que cada territori té les seves peculiaritats i que, per tant, calia “personalitzar” la dinamització en funció de cada eix, promocionant, per aquest objectiu, les figures dels dinamitzadors/es com a coneixedors de cada territori. Avui, cal fer un pas endavant cap a la professionalització i estructuració d’aquesta dinamització i des de Barcelona Comerç estem treballant en diferents eines, adaptables a les característiques de cada eix comercial, que posarem a disposició dels seus responsables per ajudar-los i acompanyar-los en la seva tasca. En tots els casos, cal que esdevinguin personal format i qualificat d’acord amb les noves realitats i a les que vindran. Per afrontar aquest repte, el primer que hem fet ha estat desenvolupar un pla estratègic, acabar de professionalitzar el nostre equip tècnic i assegurar-nos la col·laboració d’experts que han assumit la funció d’assessors de Barcelona Comerç.

Sense desmerèixer cap de les fites aconseguides per Barcelona Comerç durant aquest temps, quines tres destacaria com a referents per a la conservació del model de comerç de la nostra ciutat?
La primera gran fita, sens dubte, va ser la mateixa fundació de Barcelona Comerç i la nostra capacitat d’unir diferents models de territori amb un mateix objectiu. L’Any del Comerç, el 2006, va ser un altre gran punt d’inflexió, a partir del qual les administracions van començar a parlar de comerç i aquest tema va entrar a l’agenda dels polítics. I si només puc destacar tres èxits, el tercer, per a mi, serien les XIV Jornades Europees de Comerç i Turisme que vam celebrar el novembre del 2018 i en les que vam aconseguir reunir experts mundials de tots els àmbits del comerç –investigadors, tècnics, consultors, emprenedors, gestors, assessors..– per debatre plegats sobre comerç, els seus nous models, el seu paper i impacte a les ciutats d’avui i del futur, la relació del comerç amb la cultura i el turisme i en les que vam dibuixar, fins i tot, la botiga perfecta, aquella que el consumidor reconeix, recorda, prefereix i en parla.

Quines tendències els preocupen?
Està clar que ens hem de posar al dia. I potser el que més ens preocupa és no aconseguir canviar les dinàmiques que s’han fet servir fins ara, a tots els nivells. El nostre pitjor enemic no és Amazon, sinó la por a fer canvis. No podem continuar funcionant com fa 30 anys, obrir la botiga i esperar que vinguin els clients o fer una xocolatada i pensar que això serà suficient per atreure gent al nostre eix comercial. Hem de treballar en noves fórmules i aconseguir que l’experiència a les nostres botigues, als nostres eixos, sigui sensacional. I amb això no em refereixo només a una experiència a nivell visual, virtual… sinó sobretot de servei, tracte humà, proximitat…

I de quines tendències creuen que el comerç de proximitat pot treure més avantatges?
Crec que no m’equivoco si dic que els nostres eixos, el nostre comerç, és el que té més capacitats de sobreviure a tot el que ve. Al cap i a la fi, el comerç de proximitat, el del dia a dia, aquell que pot ajudar el client, assessorant-lo, oferint-li un tracte professional, personalitzat… És el comerç que dona seguretat al comprador i això un gran o altres models de comerç no ho poden oferir. Això és un valor afegit únic del comerç de proximitat.

“El nostre pitjor enemic no és Amazon, sinó la por a fer canvis. Ens hem de posar al dia”

El comerç de Barcelona representa un 15% del PIB de la ciutat. Rep aquest sector prou suport de les administracions?
No. Quan arriben eleccions som el focus d’atenció perquè la gran majoria de campanyes es fan trepitjant territori, anant de comerç en comerç o de mercat en mercat. Però tret d’això, quan l’administració penalitza l’activitat econòmica i és incapaç de transformar aquesta activitat en oportunitats, falla i ens menysté. Cal que s’adonin que el comerç i les empreses són fonamentals per a la mateixa administració, ja que una ciutat sense aquest tipus d’activitat és una ciutat morta, amb menys treballadors i per tant, amb menys aportació de tributs per a uns pressupostos necessaris per tirar endavant la seva gestió.

Des de fa anys Barcelona Comerç reclama l’adopció dels BID’s com a models de gestió públic-privada dels eixos comercials. Tot sembla que a principis del 2020 la normativa que permetria aquest tipus de gestió estarà enllestida. Com afectarà això als eixos de Barcelona Comerç?
El primer que cal aclarir és que no és cap obligació esdevenir un BID. Aquesta és una decisió que cal que prengui cada territori i només es podran tirar endavant si una àmplia majoria del seu sector comercial-empresarial està d’acord. Els BID’s representaran un salt qualitatiu a nivell professional importantíssim per a un eix comercial i per tant cal que estiguin preparats. Si no ho estan o esdevenen BID’s amb la preparació actual estaran avesats al fracàs. Per això és tan important la professionalització i estructuració de la qual parlàvem abans. Ara per ara, per les seves característiques, territoris petits com Gran de Gràcia, Fabra i Puig, Gran de Sarrià, Sant Andreu és més fàcil que esdevinguin BID’s que no grans eixos comercials on, això sí, existeix la possibilitat de treballar aquest model de gestió publico-privada a dues velocitats, començant per zones concretes, a les que a poc a poc, es poden sumar la resta de l’eix. Els BID’s permetran al nostre comerç gestionar tot el que tingui a veure amb la promoció econòmica del seu territori amb independència de l’administració, decidint plans a quatre o cinc anys vista que contemplaran accions dirigides al benefici directe del comerç integrat dins del BID.

Per on passa el futur de Barcelona Comerç? I el del comerç de Barcelona?
El nostre futur passa per seguir caminant en la professionalització de l’entitat i la col·laboració amb grans experts que ens permetin definir les millors eines per acompanyar als gerents i dinamitzadors dels nostres eixos en la transformació dels seus territoris. Hem de ser capaços de llegir amb antelació el que ve, posar en alerta als nostres associats i donar-los eines perquè es puguin afrontar sense problemes, aprofitant per això, tots els avantatges que ja té el comerç de proximitat. I pel que fa al futur del comerç de Barcelona, pensem que aquest passa per un treball conjunt de l’administració i els que representem territorialment el comerç de la ciutat.

Contingut elaborat amb la col·laboració de Barcelona Comerç

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram