Pròsper Puig: “L’excés de turisme no és bo perquè expulsa el comerç”

Pròsper Puig arriba a l’Espai Línia per fer l’entrevista amb aquell estil del clàssic comerciant català que transmet la sensació que va per feina. En el seu cas, és precisament l’experiència que acumula fent la seva feina, la de carnisser, el que li permet reflexionar en profunditat sobre el sector del comerç local, ara que el lidera com a president de la Fundació Barcelona Comerç.

Fa poc ha estat nomenat president de la Fundació Barcelona Comerç. Deu ser un orgull per una persona de la seva trajectòria en el món del comerç.
Evidentment. I sobretot una responsabilitat, perquè representes una part importantíssima del comerç de Barcelona, 22 eixos comercials. I tinc claríssim que presidim diferents territoris. Ara, per exemple, ho hem vist amb el Pla d’usos de l’Eixample. No podem tenir una visió única de la ciutat, sinó que ens devem a les demandes que fan els territoris.

Se’l pot definir com un comerciant de Barcelona de tota la vida. Què significa, per vostè, això?
El comerç transcendeix l’activitat econòmica, i més el nostre tipus. Jo, que estic molt arrelat a un barri que més que un barri és un poble, Sant Andreu, tinc una relació personal amb la gent que va més enllà que vinguin a comprar. Formem part del paisatge urbà i de la vida de la gent. I durant la pandèmia es va veure moltíssim. Som un actor principal de la comunitat.

En definitiva, un paper social.
Absolutament. A nosaltres, per exemple, ens preocupa molt la renda disponible de les famílies, perquè el comerç no deixa de ser un mirall de la societat on es desenvolupa.

“Els comerciants formem part de la vida de la gent. Hi tenim una relació”

Va estudiar a París i coneix altres ciutats europees. Quines són les particularitats del comerç barceloní?
Tenim un model català de comerç molt interessant i el volem exportar, perquè no està gaire reproduït. A París, per exemple, hi ha una empenta molt important per part de l’administració pública. L’Ajuntament té moltíssims locals comercials, per exemple. I permeten que la gent provi el seu negoci abans d’obrir-lo definitivament.

Li deia això perquè actualment les ciutats s’han homogeneïtzat molt, i amb els comerços es veu. Aquí no ens n’escapem d’aquesta tendència…
Nosaltres no som molt diferents que els altres, però el que sí que tenim de diferent és que Barcelona és una ciutat policèntrica. Tenim 10 districtes i barris amb la seva idiosincràsia. I el que dius és cert, però tenim una gran riquesa als barris, també als del centre. I això dona identitat a la ciutat

Aquest actiu de ser una ciutat policèntrica, quan el turista ens visita, la coneix aquesta realitat o caldria vendre-la més com un fet diferencial nostre?
Si vas més d’un cop a una ciutat, i en el cas de Barcelona això passa amb el turisme, sí que t’endinses més en la vida de la ciutat. Ara bé, hi ha perills. Hi ha llocs que no es vol turisme perquè la seva qualitat de vida depèn del fet que el turisme no es massifiqui. Pels que tenen més tensions turístiques, seria interessant que s’escampés per la ciutat. Barcelona és molt més que el Camp Nou, la Sagrada Família i les Rambles. I hi ha un tipus de turista que sap endinsar-se en la ciutat.

El turisme li fa més bé o més mal al comerç local? Segurament no hi ha una resposta única…
El turisme massificat expulsa el comerç. En canvi, un turisme de qualitat, cultural, gastronòmic preserva una sèrie de negocis. Hi ha coses que s’han de controlar, perquè si no generen més problemes que guanys. L’excés de turisme no és bo, perquè expulsa veïns i comerços i només genera oferta per a la gent que passa cinc hores a la ciutat. Ara bé, si aquest turisme fa que, negocis que podrien ser viables i els hi falta un target de client amb poder adquisitiu, puguin funcionar, doncs és bo.

“A Ciutat Vella hi ha problemes de seguretat molt greus, com ara al Raval”

Deixant el turisme de banda, en els districtes no tan cèntrics, hi ha algunes zones de les quals us preocupi la seva desertització comercial?
Hi ha dues zones molt concretes, una d’elles molt cèntrica, que és Ciutat Vella, on hi ha un problema i el següent consistori s’hi ha de posar. Hi influeix la pressió turística, però hi ha altres detonants. D’altra banda, hi ha una part de Nou Barris que passa el mateix. S’estan fent polítiques, però crec que la política de la subvenció no és suficient. Cal fer polítiques socials més integrals. Intentar integrar la gent, que tinguin sentit de pertinença. Parlem de llocs amb molts nouvinguts, poc arrelament… És complicat.

I zones que vagin a millor?
La Marina i Sant Martí, cap a la zona del carrer Cantàbria. I llavors l’Eix Besòs té una gran potencialitat. A la Marina l’efecte Fira és important. Hi ha empreses noves, es fan pisos… Per aquí i la llera del Besòs és on pot créixer la ciutat. A la frontera amb Sant Adrià s’estan fent molts pisos de lloguer a un preu no molt car i es pot crear, si es fa bé, una nova centralitat. Tot ha d’anar acompanyat d’una inversió pública i donar serveis, si no llavors es fan guetos.

Parlem de Barcelona Comerç. Un dels grans eixos de treball que vol continuar aplicant és el repte de la vostra modernització i de tot el comerç.
Qualsevol entitat que vol sobreviure ha d’evolucionar i abandonar els pensaments anacrònics. El comerç s’ha modernitzat molt i això ha fet canviar moltes mentalitats. I nosaltres hem d’evolucionar tal com ho fa la societat.

Al sector li ha faltat agilitat per adaptar-se als canvis?
Sí. De totes maneres, si parlem individualment, el comerç de proximitat és capaç de detectar qualsevol canvi d’hàbits, perquè tenim el client a casa. Una altra cosa és que l’adaptabilitat es faci. Ara ens hem de dotar d’una sèrie d’eines que hem de saber fer funcionar, i això no és fàcil. Ara, o ets proactiu, o no tens lloc al món del comerç. I l’entitat també ha de caminar en aquesta línia.

I aquí, lògicament, el paper de la digitalització és clau.
Sí, totalment. A la gent, quan parlem de digitalització, li entra al cap un gran marketplace. Doncs no… Hem de començar per on toca. A Barcelona el canvi important va començar amb els Bons Consum. Hi havia molts comerços que no havien tingut mai una tauleta o un ordinador, i ara per primer cop hi ha entrat la tecnologia. No ens posem a córrer perquè ens entrebancarem i caurem. Si a aquesta gent els dius que els posaràs un marketplace et diran: “De què m’estàs parlant?”.

“Tenim una gran riquesa als barris i això dona identitat a la ciutat”

És que, precisament, el marketplace que va impulsar l’Ajuntament està totalment aturat…
Ha passat això pel que et dic. Està aturat i es vol fer un pla de viabilitat. L’Ajuntament el va fer amb bones intencions, però jo conec el comerç i no tenim la maduresa digital per tirar-lo endavant. Cal anar pas a pas. Per exemple, amb el programa Re-connectant, amb l’Ajuntament i Endesa, hem digitalitzat 484 comerços. I la fortalesa que no podem perdre és la presencialitat.

Una de les funcions de Barcelona Comerç és ser garant del model comercial local. Si m’ho permet, són una mica com en Cruyff, quan ja no era entrenador, que vetllava igualment per l’estil de joc del Barça.
Sí, exacte. És allò de canviar perquè no canviï res, preservar l’essència. Mantenir l’esperit, però adaptar-nos als temps, perquè si dones una oferta que no interessa a ningú… Això es veu amb els emblemàtics: n’hi ha que se salvaran i n’hi ha que no hi haurà manera de salvar-los.

És tot un debat el tema dels comerços emblemàtics…
Sempre dic el mateix. Primer de tot, sostenibilitat econòmica, i després empatia amb el que tens, creure’t que ets un emblemàtic i que tens quelcom diferent a defensar. El que no pot ser és no fer res i dir que no et venen a comprar.

Una de les grans prioritats serà aconseguir la Capitalitat Europea del Comerç, que està molt ben encarrilada. Què suposarà?
Pot accelerar moltíssim la transformació del sector, perquè hi haurà recursos i la possibilitat de treballar amb els millors, més les nostres idees que no s’han pogut materialitzar per manca de finançament. Això pot donar una empenta fonamental al comerç de Barcelona. I també és una iniciativa que servirà per a tot Europa. Aquí hem de preservar el model, perquè si no mira què ha passat a França, on tenen un problema social gravíssim per la manca de comerç de proximitat. Hi ha pobles o capitals petites on els serveis socials han de fer les compres per a la gent que no es pot desplaçar, perquè només hi ha grans supermercats als afores.

Per acabar, volíem tractar tres temes que tenen relació amb el comerç. El primer, la seguretat. Creu que la ciutat té algun problema amb la inseguretat?
Moltes vegades va per sensacions, i les xarxes amplifiquen les coses. Dit això, hi ha moltes Barcelones i hi ha llocs que tenen problemes de seguretat molt greus. Bàsicament, el problema el tenim a Ciutat Vella, com ara al Raval. Als altres llocs el nivell d’inseguretat ha pujat lleugerament, però no crec que sigui determinant perquè la gent vagi o no a comprar a algun lloc. Fora del nucli problemàtic que et deia, no estem molt pitjor del que estàvem.

I amb la neteja?
Barcelona està bruta, molt bruta. No sé si la gent tampoc acompanya… No és fàcil, és cert. Jo soc de Sant Andreu i allà tenim el Porta a porta. Els models no són ni bons, ni dolents, sinó que depèn de quan, com i on s’apliquen. En grans blocs de pisos on es generen moltes escombraries segurament hi ha models que no funcionen. Els que fem el Porta a porta hi ha gent que està relativament contenta. A nivell comercial és més complicat, però s’han fet retocs que han millorat el que es va posar en marxa. Però en general Barcelona és una ciutat que es veu bruta, i teòricament mai s’havien destinat tants diners com ara a la neteja. Alguna cosa falla.

Això el preocupa.
És que hi ha una sensació de degradació. Ara parlem de les escombraries, però la imatge que donem amb totes les persianes pintades, grafitis… Aquí hauríem de posar una mica d’ordre. De cara en forma donem una imatge de ciutat degradada. Semblem aquells suburbis de Nova York.

“De cara enfora Barcelona dona una imatge de ciutat degradada”

Per acabar, la mobilitat. Creu que el comerç, amb totes les transformacions urbanístiques que viu la ciutat, se n’acabarà beneficiant o es veurà perjudicat?
Hi ha dos aspectes. El comerç cèntric patirà molt, perquè tenia un gran poder d’atracció sobre gent que venia de fora a comprar. Si els hi poses dificultats, aquesta gent acaba no venint. I els transports públics no són els adequats per arribar el centre. El seu comerç pateix i patirà. I això fa que cada cop hagi de dependre més del turisme. D’altra banda, tot el que no és el centre, anem cap a la ciutat dels 15 minuts. Cada vegada hi haurà més impediments perquè la gent es mogui en transport privat i ens haurem d’acostumar a la nova mobilitat. Això d’anar al centre d’una forma regular cada cop serà més complicat, sobretot per a la gent que ve de l’àrea metropolitana.

Es vol combatre la contaminació.
Exacte. Però s’ha fet alguna política poc pensada. Hi ha transformacions molt bèsties que s’haurien d’haver consensuat. S’han fet les coses molt de pressa i poc consensuades. El que és cert és que els únics que han aplicat el seu programa electoral són els comuns. A l’Ajuntament no hi ha hagut una coalició, sinó una bicefàlia pura i dura.