Marc Serra: “Els fons d’inversió poden ser part en la transformació d’algunes zones”

El regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, ens cita per fer aquesta entrevista a l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona), una de les joies del recinte de Can Batlló. L’edifici d’aquesta escola pública de cinema i d’audiovisuals es va estrenar el 2019 i destaca per la seva modernitat. En una de les seves múltiples sales, i abans de fer una passejada per Can Batlló un cop acabada l’entrevista, Serra repassa les principals qüestions que han marcat aquests quatre anys amb ell liderant el Districte i reflexiona sobre la capacitat de transformació de la política municipal i les seves limitacions.

Viu la recta final del seu primer mandat com a regidor, després d’haver estat també assessor municipal. Ja fa vuit anys de l’arribada dels comuns a l’Ajuntament. L’aventura de la política institucional ha estat i és com esperava?
La valoració és molt positiva. Crec que la ciutat ha tingut dos grans moments de canvi: el primer va ser el projecte al voltant dels Jocs Olímpics de Pasqual Maragall, i ara s’està desenvolupant una segona transformació, que aprofundeix en alguns aspectes ja iniciats per Maragall, però que també respon a noves qüestions, com la crisi climàtica o la lluita pel dret a l’habitatge.

En el cas d’aquests quatre anys al Districte, és amb la política més propera on ha vist que les coses són més difícils de canviar o és precisament aquí on és més fàcil?
Hi ha qui diu que el municipalisme és una escola per fabricar polítics. Que les trajectòries dels polítics han de començar als ajuntaments per després fer el salt a la gran arena, al Congrés o al Parlament. Soc absolutament contrari a aquesta idea. El municipalisme és on realment es fa política amb majúscules, la política quotidiana, de les petites coses, en què coneixes els veïns i les entitats i pots veure com els grans debats polítics afecten la vida de la senyora Maria o del senyor Ramon.

“El mandat vinent caldrà arribar a un acord sobre Can Vies”

Vostè reivindica una obra de govern àmplia a Sants-Montjuïc. Però, si hagués de triar, amb què es quedaria? I què li ha faltat?
Em quedo amb la capacitat d’arribar a grans acords per posar les bases de la transformació del districte en qüestions que estaven encallades des de feia molts anys. Per exemple, l’ampliació de l’estació de Sants o la transformació de la Fira i de les Tres Xemeneies. També és cert que ha estat un mandat complicat, en què la pandèmia ha afectat la previsió d’inversions. En aquest sentit, els diria la tercera fase del calaix de les vies, que haurà d’esperar al següent mandat.

Aquí caldrà concretar el futur de Can Vies…
Si alguna cosa hem après de Can Vies, és que actuar-hi de forma unilateral, enviant-hi una excavadora amb la negativa a parlar amb tot el veïnat, ens va portar a un dels episodis de més confrontació i violència que es recorden a Sants. La solució ha de venir del diàleg, i el nostre grup és el que està més ben posicionat per entomar-lo. El mandat vinent haurem de seure amb el col·lectiu de Can Vies i amb els veïns afectats per arribar a un acord, que és justament el contrari del que es va fer al mandat Trias.

On ja hi ha hagut acord, com deia abans, és amb les Tres Xemeneies. Quina creu que seria la millor opció per renovar la plaça i el parc?
El primer que cal és no criminalitzar els joves, cosa que en aquest debat sovint es fa. En el futur de les Tres Xemeneies els joves hi han de continuar sent, però cal deixar enrere el consum d’alcohol a la nit i determinades activitats incíviques durant el dia. De fet, això és el que preveu el projecte de transformació que ja hem licitat, amb instal·lacions com una pista de bàsquet o un espai de cal·listènia, que convidaran els joves a quedar-se a les Tres Xemeneies, però amb un ús més saludable i respectuós amb el veïnat.

Contemplen tancar l’espai de nit?
En termes d’espai urbà, és més una plaça que un parc, i per tant s’hauria d’estudiar tècnicament si es pot tancar. Si aquesta possibilitat existeix i en termes econòmics és eficient, no la descartem.

Una altra reforma, encara més ambiciosa, és la transformació de la Fira de Montjuïc. El projecte preveu que l’espai firal es redueixi a la meitat i fer-hi habitatge i diferents equipaments. La zona tindrà més aspecte de barri?
Aquest és el repte que ens van posar sobre la taula els veïns: convertir la Fira en barri. Crec que l’acord garanteix que la part que s’urbanitzarà tindrà una fisonomia de barri. Hi haurà 500 habitatges públics de lloguer social, però no ens hem d’imaginar grans blocs de pisos, sinó que tindran unes característiques molt semblants a la resta del barri. Els nous eixos que s’obriran, que travessaran el que ara són els pavellons de la fira, permetran millorar la connexió del Poble-sec amb la Font de la Guatlla, però també amb l’Eixample i amb Montjuïc. Seran eixos verds, dissenyats amb el model de superilla.

El Poble-sec té en marxa un Pla de Barris des de fa un temps. Està satisfet del seu ritme? Històricament, el veïnat ha denunciat una manca crònica d’inversions…
Hem treballat en la fase de projecció del Pla, i les grans obres les veurem al llarg d’aquest 2023 i del 2024. El Pla ens ha permès intervenir en aquella part del barri històricament més oblidada, la de les hortes de Sant Bertran, la que limita amb la franja mar. Per tant, el Pla de Barris ha estat una gran oportunitat, l’hem sabut esprémer al màxim i el 2024 en tindrem una execució del 100%.

“Per la neteja al Poble-sec ara rebem felicitacions i no queixes”

Per acabar amb el Poble-sec, els darrers anys hi ha hagut queixes per la brutícia, per ocupacions relacionades amb el narcotràfic i pel soroll nocturn. Semblen problemes propis de Ciutat Vella…
Són problemes de nucli antic de la ciutat, on hi ha carrers estrets i barris densos. Pel que fa a la neteja, ha calgut paciència, però ha millorat molt amb el nou contracte i ara rebem felicitacions en comptes de queixes. Pel que fa al soroll i al descans veïnal, hem passat moments molt complicats sobretot al carrer Blai, que precisament va ser el primer carrer de la ciutat on es va reduir l’horari de les terrasses, fet que va permetre rebaixar el nivell de conflicte veïnal. I amb el Pla d’Usos hem evitat que tots els carrers del Poble-sec es converteixin en un carrer Blai. Finalment, en matèria de seguretat, aquest mandat hem millorat els indicadors, tot i que encara necessitem més coordinació policial i més recursos.

Canviant de barri, parlem de la Marina. El seu govern hi ha apostat molt. El veu a curt termini com un nou punt de centralitat de la ciutat?
La Marina és un barri històricament oblidat que va ser molt generós amb la ciutat, i ara toca que la ciutat pagui el deute que li deu amb inversions. Jo crec que la Marina no només té molt passat, sinó que té molt present i molt futur. I aquest futur passa perquè ocupi una nova centralitat urbana en una ciutat que ha de ser multicèntrica, millorant la seva connexió amb actuacions que ja hem fet, com l’arribada del metro, però també garantint la connexió amb transport públic, carril bus, carril bici i passeig de vianants entre la Marina del Prat Vermell i el centre de la ciutat en només deu minuts. Un projecte que vam presentar fa poques setmanes per tenir-lo enllestit en tres o quatre anys.

Parlar de la transformació de la Marina és parlar d’habitatge. I en aquesta matèria hi ha una problemàtica palpable al conjunt de Sants-Montjuïc: els desnonaments. Creu que el Districte hi pot fer alguna cosa més?
Una de les primeres coses que vam fer quan vam arribar al govern va ser crear la unitat antidesnonaments, que atén milers de famílies en risc de perdre el seu habitatge i que ho evita en el 90 o 95% dels casos. Hem espremut totes les eines municipals, i ara calia l’esperada llei d’habitatge que s’ha aprovat recentment, que és insuficient però que va en la bona direcció d’impedir increments abusius dels lloguers.

Fa poc li va tocar declarar pel cas del Bloc Llavors, un bloc que van ocupar famílies vulnerables. Quina opinió li mereix el paper dels fons d’inversió en el mercat de l’habitatge?
Els fons d’inversió són un actor econòmic més a la ciutat. La nostra feina, més que considerar si ens agraden més o menys, és posar límits a aquells fons que només volen especular, com vam fer en el cas del Bloc Llavors, i arribar a acords amb aquells que vegin que el seu benefici privat pot beneficiar també la ciutat, com en el cas de les Tres Xemeneies. Poden ser part en la transformació de determinades zones que necessiten una inversió forta que no es pot assumir només amb recursos públics. El que no s’ha de fer és posar catifes vermelles, com diu Trias, sinó preguntar a aquests tipus d’actors què poden fer per a la ciutat i arribar-hi a acords.

Una altra qüestió que li ha portat maldecaps com a regidor del Districte ha estat el futur tanatori de Sants. Li sap greu no haver tingut marge per aturar el projecte?
Sempre hem sigut molt honestos amb els veïns, dient-los que aquest no és el projecte que hauria volgut l’Ajuntament, però que, tractant-se de sòl privat i amb els informes favorables tant de l’Ajuntament com de la Generalitat, no podíem aturar-lo. Els nostres esforços s’han centrat a evitar que l’espai públic del voltant del tanatori acabés privatitzat per aquesta activitat. Finalment, i gràcies als veïns, hem aconseguit transformar-lo en la futura plaça de Can Climent, un espai de trobada i d’activitat esportiva.

També volíem parlar d’una de les grans artèries del districte: el Paral·lel. Té la sensació que, fa uns anys, la ciutat hi va deixar de creure i encara es nota?
Els anteriors governs volien intervenir en el Paral·lel només des de la mirada de la pedra. Això era un error, perquè també calien inversions en els àmbits cultural i social. Nosaltres ens hem concentrat en això, amb un Pla de Barris per lluitar contra les desigualtats i amb una aposta ferma per la cultura. En aquest sentit, celebrem la regeneració de projectes privats, com la nova direcció del Teatre Victòria amb el Mago Pop, però no ens hem quedat aquí: hem desbloquejat la compra del Molino i hem recuperat la gestió de la sala Paral·lel 62 [antiga Sala Barts].

“Amb els desnonaments hem espremut totes les eines municipals”

Ha quedat pendent, però, el Teatre Arnau.
Ho hem deixat tot a punt perquè la transformació del Teatre Arnau sigui un dels grans projectes del mandat vinent. Ja hi ha el projecte executiu fet, d’acord amb el veïnat i amb les plataformes que reivindicaven la seva recuperació. Només falta que hi hagi disponibilitat pressupostària. El mandat vinent podrem comptar amb un tercer gran equipament cultural amb lideratge públic al Paral·lel, que se suma a tota l’oferta privada que hi ha, que cada vegada és millor.

Ha volgut fer aquesta entrevista a Can Batlló, una zona que es troba en plena transformació. Precisament, fa unes setmanes ens va deixar l’activista veïnal Josep Maria Domingo, que va ser una peça clau en la recuperació de Can Batlló…
Sí, Can Batlló porta el segell de Josep Maria Domingo. Si s’ha arribat a un projecte com aquest, que compleix una funció social –amb el 50% d’habitatge protegit, amb un nou parc i equipaments–, és gràcies a persones com ell, que combinava una actitud mediadora i dialogant amb unes arrels i unes conviccions insubornables. Sense contrapoders ciutadans, no s’hauria aconseguit una transformació com aquesta.

Per acabar, li volíem preguntar sobre la reivindicació que fa l’Eix Comercial Creu Coberta respecte dels equipaments previstos al solar de Diputació. L’entitat demana tenir-hi un equipament. Creu que serà possible?
Vam generar un espai de debat ciutadà al voltant d’aquesta qüestió i hi va haver consens entre la majoria dels grups municipals i les entitats: el futur d’aquesta peça ha de ser per fer-hi un casal de gent gran i una escola bressol, però també ha de servir com a infraestructura al servei de tot el teixit associatiu, cultural i comercial de la zona. Per tant, sí, hi haurà infraestructura i local per a l’associació de comerciants.