Jaume Collboni Línia

Jaume Collboni, just abans de l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona arriba amb puntualitat alemanya a la nova redacció dels diaris Línia, i la referència a Alemanya no és fortuïta. Ell mateix cita aquest país en la conversa informal inicial per celebrar que la socialdemocràcia recupera terreny arreu. Socialista de pedra picada, Jaume Collboni fa equilibris per marcar perfil propi i alhora no caure en la crítica al govern del qual forma part. Diu que no governa amb la calculadora electoral a la mà, però a la vegada es proclama com el millor candidat que pot presentar el PSC a Barcelona el 2023 i està convençut que els socialistes guanyaran les eleccions.

“Barcelona lidera la recuperació postpandèmia a Espanya. L’atur millora respecte del 2019. Som un pol d’inversió internacional, capital tecnològica del sud d’Europa i cocapital cultural i científica de l’Estat”. Escoltant-lo sembla que Barcelona va com un coet.
Barcelona va com un coet. Una altra cosa és que la percepció que hi hagi sigui una altra, sobretot després de la crisi de la pandèmia. Però jo el que intento explicar, per combatre un cert desànim que probablement hi ha a la ciutat i al conjunt del país, és que les dades que tenim avui són molt bones. I fer-ho és fonamental per recuperar part de l’autoestima que hem perdut.

Per tant, del missatge que Madrid ens està passant la mà per la cara, res de res?
És evident que Catalunya ha viscut uns anys molt complicats des del punt de vista de l’estabilitat institucional i de no haver-se centrat en les coses reals i en el dia a dia de la gent. I això ha provat frustració i desatenció envers les polítiques concretes que necessitava el país i la ciutat. Actualment, però, tornem a tenir un to institucional normal, correcte. I això ens ha de permetre centrar-nos en la gent i recuperar l’autoestima que citava abans.

Ja s’està superant, per tant, “la destrucció de la imatge internacional de Barcelona com a ciutat admirada arreu” que vostè denunciava literalment no fa pas tant?
S’està superant, sí. En aquests moments la ciutat està preparant i presentant 90 candidatures internacionals de tota mena. Seus de grans fires i congressos, capitalitats d’esdeveniments culturals, grans esdeveniments esportius internacionals… Estem rellançant la projecció exterior de la ciutat, que havia quedat malmesa per la conjuntura política i econòmica de la darrera dècada.

Aquesta situació malmesa l’atribueix, per tant, al context català, en cap cas a la gestió del govern municipal anterior –dels comuns en solitari–.
Si demanen a qualsevol veí que els digui les quatre imatges negatives de la ciutat dels darrers quatre o cinc anys, segurament els citarà els aldarulls, els missatges contradictoris, la inestabilitat… I això s’explica pel context català, sí. Quan no tens ordenada la casa, difícilment pots sortir a fora a vendre res.

“La ciutat és pacte i estabilitat; cal fugir del dogmatisme”

Hi ha sectors que veuen Barcelona en un escenari de decadència, segons diuen. Un exemple és el de Foment i el seu president Josep Sánchez Llibre. S’equivoquen en el seu diagnòstic?
Jo no negaré el que la gent sent o percep, de vegades amb fonaments objectius i de vegades sense. Soc conscient que la gent està fatigada, decebuda o que té l’autoestima col·lectiva baixa. Però per voler criticar algunes polítiques no s’ha d’acabar criticant i perjudicant la imatge de la ciutat. Qualsevol líder econòmic, social, sindical… hauria de saber distingir entre una cosa i l’altra. Actualment, Barcelona és la campiona d’Espanya en creació de llocs de treball i d’empreses. La reactivació econòmica de la ciutat va com un coet.

Ja només faltaria tornar a les xifres de turistes que la ciutat tenia abans de la pandèmia?
No necessàriament. Jo vull millor turisme, no més turisme. Que respecti la destinació i que deixi llegat en positiu. Jo defenso la indústria del turisme, però no es tracta de tornar mimèticament a les xifres del 2019. Es tracta d’aprofitar el reset pandèmic per fer-ho millor. Cosa que també vol dir diversificar l’economia de la ciutat, com ja estem fent.

Què li diria a un veí d’algun dels barris més turístics de la ciutat que ha patit el fort increment del preu del lloguer i la gentrificació i n’ha hagut de marxar?
[Pensa] Que el creixement en algunes zones de la ciutat s’havia de limitar, i s’ha limitat. Però que, tanmateix, hi ha barris en què ens passa al revés. Que ens diuen que volen més turisme. Per tot plegat, estem fent un esforç per desconcentrar i desestacionalitzar l’oferta turística. Resumint, a aquest veí li diria que per això és important que es prenguin decisions. Barcelona no es pot deixar anar.

Precisament el regidor de Turisme, Xavier Marcé, deia en una entrevista recent al Línia que cal admetre amb naturalitat que, tot i ser socis de govern, amb els comuns no coincideixen en qüestions com la del turisme. Més enllà d’aquest mandat, veu recorregut al pacte actual?
Jo crec que el que necessita la ciutat és un alcalde socialista. A Barcelona, la recepta socialista ha funcionat molt bé històricament. Ara bé, fins i tot quan en aquesta ciutat hi ha hagut majories àmplies del PSC, hi ha hagut governs de coalició. I fins i tot quan hi ha hagut governs de coalició, hem buscat consensos més enllà de la majoria governamental. La ciutat és pacte i estabilitat; cal fugir del dogmatisme.

Jaume Collboni Línia

Jaume Collboni, a la nova redacció del Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

En una entrevista al Línia pocs mesos abans de les últimes eleccions municipals, vostè deia que “governar Barcelona no és apte per a activistes”…
… Saben qui també ho diu això? Manuela Carmena. Perquè un dels seus problemes a dins del seu espai va ser justament aquest.

És compatible tenir aquesta opinió i governar conjuntament amb els comuns?
Per descomptat. Si no, no hi estaríem governant. El que jo volia dir amb aquesta afirmació és que crec que no es pot governar una ciutat des d’un apriorisme ideològic i polític. I penso que en aquesta última etapa en cap cas ho hem fet. Amb els socialistes al govern s’ha obert l’espectre.

El fet d’estar governant amb els comuns no el pot perjudicar de cara a les eleccions?
Jo no governo amb la calculadora electoral a la mà. Mai. Jo faig el que crec que he de fer en cada moment. Després de les últimes eleccions, creia que Barcelona havia de tenir un govern progressista centrat en els problemes reals de la gent, i això Esquerra Republicana no ho donava. El candidat Maragall no ho donava. Ell volia posar la ciutat al servei de l’independentisme, i nosaltres vam dir que havíem de posar la ciutat al servei de la gent. Amb qui ho podíem fer? Amb els comuns. Doncs vam fer un pacte, que, per cert, crec que és indubtable que està donant bons resultats. I penso que els ciutadans ho apreciaran a les urnes.

Es veu guanyador de les eleccions del 2023?
Sí. Em sento preparat, i això és molt important per a un candidat. Conec l’Ajuntament, que no és fàcil, i tinc una visió molt clara de cap a on ha d’anar la ciutat els pròxims anys. I crec que aquesta visió és compartida per la majoria de barcelonins i barcelonines. El que nosaltres proposarem de cara al 2023 pot concitar una majoria àmplia a la ciutat, fins i tot independentment de la ideologia política que es tingui.

Per tant, cap dubte que serà vostè el candidat del PSC.
Cap dubte. Però queda molt per a les eleccions i és normal que la gent especuli i faci comentaris. Sé tot el que es diu i el que no es diu, però no em preocupa gens.

“Soc el millor candidat que pot presentar el PSC a Barcelona”

Vostè estaria disposat a fer un gest com el que va fer Miquel Iceta amb Salvador Illa, apartant-se si hi hagués un candidat socialista que tingués millors perspectives a Barcelona?
És que jo soc el candidat socialista que té millors perspectives, perquè conec la ciutat, l’he governat, he estat a l’oposició, l’estimo… Soc autèntic. No soc un paracaigudista ni un experiment. Soc una persona que ha treballat molt per aquesta ciutat i que la coneix molt bé. Per tant, soc el millor candidat que pot presentar el PSC a Barcelona. Si no, no em presentaria. És que ho crec.

Ara que parla de paracaigudistes, creu que el 2023 el PSC pot recollir tota la bossa de vots que el 2019 va aconseguir Manuel Valls?
Quan un partit socialdemòcrata està ben assentat i fort, i el PSC ara ho està, té capacitat d’atraure molts electors que a priori podrien o ser més moderats o estar més a l’esquerra. Això dependrà que l’oferta que faci el PSC sigui molt nítida, molt clara. I penso que si tot plegat es fa bé, tindrem capacitat d’atraure votants d’altres forces. De fet, estic convençut que guanyarem les eleccions a Barcelona.

Li agradaria poder sumar alguna cara visible de ‘Barcelona és imparable’ a la seva candidatura? El seu discurs de “la Barcelona del sí” encaixa amb el que fa el PSC.
Si “la Barcelona del sí” vol dir construir un projecte de ciutat en positiu, en afirmatiu, jo represento “la Barcelona del sí”. L’Hermitage, l’ampliació de l’aeroport… Jo hi estic a favor, ja ho he dit. I, per tant, puc estar d’acord amb la base o amb el sentit d’algunes d’aquestes plataformes. De fet, els he ofert diàleg, però de moment no he obtingut resposta. Jo entenc un cert malestar, però alerta amb la protesta per la protesta. Protestar és absolutament legítim i està molt bé si es fa de manera constructiva i per aportar solucions.

No és el cas d’aquesta plataforma?
De moment, no. Nosaltres els hem ofert diàleg en dues ocasions i encara no hem obtingut resposta. Veurem com evoluciona.

“ERC pateix una desorientació molt greu; el cas del pressupost és inversemblant”

Deixem les eleccions, que encara queden molts mesos, i tornem a l’actualitat. Estava al corrent de l’acord entre els comuns i ERC per als pressupostos de la Generalitat i l’Ajuntament?
Jo sabia que se n’estava parlant, per descomptat. I sobre aquest tema només criticaré una cosa pel que fa a Esquerra Republicana. Tot just una setmana abans, el senyor Maragall deia frases grandiloqüents sobre el subjecte polític de Barcelona i la insubordinació de la ciutat respecte de la política catalana. I resulta que quatre dies després, donde dije digo, digo Diego i el més important ja era el pressupost de la Generalitat. Però no només això, sinó que a més no vol ni fer aportacions al pressupost de Barcelona. “Ja us ho fareu”, diu. Jo mai havia vist una cosa igual. És absolutament inversemblant.

Creu que Maragall ha quedat desacreditat per tornar a encapçalar la llista d’ERC a Barcelona el 2023?
Això és una decisió que ha de prendre Esquerra Republicana. Crec que pateixen una confusió i una desorientació molt greu. No respecte al govern municipal, sinó respecte als seus postulats i als seus electors. Sé els debats que estan fent en aquests moments sobre els candidats, però no em pertoca a mi opinar al respecte. Sí que penso que és bo que els partits estiguin ordenats i ben dirigits, i aquest no és el cas d’Esquerra Republicana avui a Barcelona.

És molt dur amb ERC i, en canvi, l’hem notat molt suau amb els comuns al llarg de tota l’entrevista. No creu que hauria de marcar més perfil propi respecte de Colau?
Ja ho faig. El perfil no es predica, s’aplica. I crec que ha quedat demostrat que tenim posicions diferents en moltes qüestions: en el debat sobre l’aeroport, amb l’Hermitage, en el cas del PEUAT i les llars compartides, amb les terrasses… Tenim posicions i perfils diferents. Ara bé, això és normal, i crec que la cultura de coalició és aquesta. Jo no vull que a l’Ajuntament de Barcelona succeeixi el que passa a la Generalitat. Que de nosaltres ningú esperi els espectacles lamentables que ens dona el Govern català: declaració i contradeclaració, paralització de decisions… A mi el que em preocuparia seria que, per marcar perfil o fer politiqueria, es paralitzés l’acció de govern. Nosaltres hem fet un esforç, des dels perfils diferenciats, per construir solucions per a la ciutat. I estic convençut que això és el que la ciutadania espera de nosaltres. La gent està molt cansada de tanta tonteria.

SANTS-MONTJUÏC

La Marina arrossega una manca històrica d’equipaments. Es podria anar més de pressa per solucionar-ho?
Durant el mandat passat, amb nosaltres al govern, vam acabar i inaugurar el poliesportiu de la Marina. Avui dia estem a punt de millorar el camp de futbol de l’Iberia, l’estiu vinent posarem la gespa nova a la Báscula i, si tot va bé, d’aquí a poc podrem iniciar les obres de la nova piscina i de la sala de fitness que completaran el poliesportiu.

És suficient?
És veritat que a la Marina falten equipaments. N’hi haurà més, també al nou barri. Continuarem treballant per impulsar-hi nous equipaments i per millorar els existents, de la mateixa manera que ho hem fet amb equipaments com la Sagi, que acull un poliesportiu i una escola bressol a Sants-Badal, o amb la modernització del CAP del mateix barri, que s’ha portat a terme gràcies a la nostra insistència.

Tornant a la Marina, però…
… Estaria bé que la Generalitat acabés amb el seu abandonament del barri i planifiqués d’una vegada per totes les dues residències de gent gran que hi té pendents, una de les quals amb el sòl ja cedit per l’Ajuntament a Can Ferrero.