Ada Colau Línia

Arnau Nadeu i Albert Ribas entrevisten Ada Colau a Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Encara té penjat aquell cartell al seu despatx que deia “no oblidem mai qui som, d’on venim ni per què som aquí”?
Sí, encara el tinc penjat. El mateix.

Creu que la gent que va fer possible que arribés a l’alcaldia continua reconeixent qui són vostès, d’on venen i per què són aquí?
Sí. A peu de carrer és el que percebo. Amb la pluja de querelles que ens han posat alguns sectors privilegiats, la gent ho veu i em diu que aguanti i que està al meu costat.

Fa set anys que és alcaldessa. Què queda de l’Ada Colau del 2015 i en què nota que ha canviat?
Crec que de l’Ada Colau del 2015 queda tot. La il·lusió i la motivació per canviar el model de ciutat són les mateixes. El que ha canviat és que ara tinc més coneixement de la institució i dels procediments.

Canviar les coses potser no és tan fàcil com podia semblar des de fora de la política…
Sí. Quan entres a dins veus la complexitat de les coses. Des de fora és difícil imaginar-s’ho. Però alhora hem confirmat que coses que ens deien que eren impossibles en realitat eren possibles, com ara la política antidesnonaments malgrat no tenir-ne competències. Així i tot, es triga, perquè entre que decideixes una cosa i s’acaba fent sovint passa molt més temps del que voldries.

“Hem tingut un govern a tres, amb el PSC a dins i ERC a fora”

Optarà a un tercer mandat. El realisme polític ha pesat més que els postulats estrictes que marcava el que es va anomenar “nova política”?
Jo estic complint amb el nostre codi ètic, que permet dos mandats o, com a molt, tres. El tercer mandat, i l’últim, em fa molta il·lusió per consolidar la transformació. Les Glòries, la Meridiana, la Marina, el tramvia per la Diagonal… Són projectes que necessiten un tercer mandat.

Si ho tenia tan clar, com és que ha trigat tant a resoldre la incògnita?
Jo no tenia pressa, perquè he de fer d’alcaldessa i governar la ciutat, no pensar en les eleccions. I també perquè per a mi era molt important que fos l’organització la que fes la reflexió i ho validés. Jo no tinc cap mena d’ànsia d’allargar-me en el càrrec.

Tot i que l’últim Baròmetre de l’Ajuntament la dona guanyadora de les pròximes eleccions, també hi treu la pitjor nota des que és alcaldessa (4,1). Això després que una enquesta del Gesop apuntés que tres de cada quatre barcelonins volen un canvi a l’alcaldia. Sembla una mala tendència…
L’única certesa que apunten totes les enquestes és que Barcelona és una ciutat d’esquerres i progressista. Les formacions que liderem tots els sondejos som Barcelona en Comú, ERC i el PSC. De fet, aquest mandat ja hem governat de forma estable amb un govern d’esquerres a tres, amb el PSC a dins i ERC a fora. Dit això, el que interessa a la ciutadania és que parlem del model de ciutat. Tot apunta a un govern d’esquerres, però el fet que marcarà la diferència serà qui el lideri. Amb Barcelona en Comú al capdavant s’han fet coses que no s’havien fet mai.

Ada Colau Línia

Ada Colau, entrevistada a Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

A la recent jornada municipalista d’En Comú Podem va afirmar que multiplicaran la seva força. Realment creu que pot millorar els resultats de les últimes eleccions?
Ho crec totalment, perquè és el que em trobo a peu de carrer des que vaig dir que optaria a un tercer mandat. Molta gent m’ha dit que no m’havia votat en el passat i que ho farà ara perquè ha vist que estàvem determinats a fer segons quines polítiques. Són ciutadans que, amb tota la legitimitat, al principi no tenien clar que sabéssim gestionar o que fóssim fiables i que ara pensen que sí. Fins i tot hi ha molts ciutadans que em diuen: “En altres eleccions voto altres coses, però a Barcelona tinc clar que ningú defensarà la ciutat més que tu”.

Vostè sap que la seva figura genera posicions als antípodes. Creu que el que s’anomena “anticolauisme” fa servir un argumentari que l’acaba reforçant?
Qui es posiciona com a anticolauista, com ara Junts per Catalunya, demostra que no té projecte. Si en tens, no parles de Colau sí o Colau no. Situar-se en l’anticolauisme, o en qualsevol altre anti, és una feblesa. Dit això, hi ha molta crítica legítima. Però jo vull reivindicar l’orgull de ciutat, perquè hi ha hagut una autèntica campanya de desprestigi finançada on han participat alguns grups de l’oposició i alguns mitjans que s’han abonat a les fake news, al descrèdit i a les mentides. Em sembla inacceptable en termes morals i no ho hem de permetre.

Quan diu una campanya finançada, a què es refereix?
A formacions polítiques que destinen recursos a fer campanyes per diferents mitjans i vies per desprestigiar i alimentar fake news sobre mi i sobre la ciutat. I això molta gent ho veu, perquè m’ho diu. Jo només demano que parlem a partir de les dades, que mostren que Barcelona està liderant la recuperació econòmica i la sortida de la crisi, o que mirem els esdeveniments estratègics que hem captat, com ara la Copa Amèrica de vela o la capitalitat mundial de l’arquitectura. No hem d’acceptar que es menteixi per motius partidistes, i en aquestes campanyes ho hem vist.

“A la ciutat no hi ha un problema generalitzat amb la neteja”

Quan reivindica el bon moment de Barcelona ens recorda Jaume Collboni. Com és compartir govern amb qui serà un dels seus màxims rivals a les eleccions? Sembla que el PSC ha apostat per fer visibles les discrepàncies amb vostès…
Jo matisaria això de màxims rivals. Per a mi el màxim rival és la dreta política i econòmica, que s’ha manifestat clarament en les querelles que ens han posat els fons voltor o l’empresa privada de l’aigua. Respecte al PSC, entenc que marqui les diferències mentre ho faci des de la lleialtat. Hem vist altres governs on les punyalades volen, com a l’altre costat de la plaça Sant Jaume.

Ara que citava la Copa Amèrica de vela, de vegades crida l’atenció l’Ada Colau que veiem en un acte com el de la seva presentació, per exemple, i l’Ada Colau que veiem a l’estrena de la biblioteca García Márquez, per posar-ne un altre. En un sembla que no s’hi troba del tot a gust i en l’altre se la veu molt més contenta. És així?
És normal, perquè vinc de ser activista i no hi ha res que em faci més il·lusió que les inversions en els barris eternament oblidats. M’hi reconec plenament, en aquesta imatge. Però el fet que sigui molt més feliç a la García Márquez o que em posi a plorar a la Marina perquè inaugurem un metro que fa dècades que s’esperava no vol dir que diem que no a altres esdeveniments internacionals. El que hem dit és que volem triar. Vam dir que no, per exemple, a l’Hermitage perquè era un pelotazo en tota regla.

Hem parlat del PSC. El seu altre rival és ERC. Creu que després de les pròximes eleccions és moment que els comuns i ERC s’entenguin i puguin formar govern junts?
Crec que serà moment de govern ampli d’esquerres. El més important és que nosaltres traiem el millor resultat per poder liderar aquest govern. En les darreres eleccions ja vaig proposar un govern a tres, però en termes nacionals el PSC i ERC volien presentar-se com a enemics irreconciliables. A la ciutat, però, coincideixen molt, de vegades més que amb nosaltres. Les propostes que es fan ara és perquè liderem nosaltres el govern. No he vist ERC confrontant els fons voltor, aturant la massificació turística… A la Generalitat han liberalitzat el lloguer d’habitacions. Si no liderem nosaltres el govern, el PSC i ERC acaben cedint a les pressions d’alguns sectors que no havien trobat aturador als seus privilegis.

Ada Colau Línia

Ada Colau, just després de l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Parlant de governar, l’aposta per transformar la ciutat des de la mobilitat i l’urbanisme genera molts titulars. Creu que d’aquí a uns anys els canvis que ha impulsat tindran més consens?
Les transformacions que s’estan fent ara crec que ja tenen molt de consens. La superilla de Sant Antoni, les Glòries, la Meridiana… Hem doblat els carrils bici, estem posant més verd i espais més saludables… Es parla molt de la superilla de l’Eixample, però ho estem fent a la Marina, al Besòs… A tot arreu. Tots els Baròmetres diuen que el 80% de la gent demana que es pacifiqui la ciutat i que hi hagi més verd. El que queda pendent és la mobilitat metropolitana, perquè Barcelona està fent els deures però hi ha altres administracions que no. Ho veiem a Rodalies o amb la Línia 9 del metro. Barcelona no es pot resignar a respirar verí perquè altres no han fet els deures.

Un altre tema que genera controvèrsia és la neteja. Què està passant? Molta gent s’ho pregunta…
En el període de transició del canvi d’una contracta es van avaluant quines millores cal fer. Dit això, no diria que a la ciutat hi ha un problema generalitzat amb la neteja. Hi ha punts, com ara Ciutat Vella, on cal intensificar la neteja. Però som la ciutat que hi destina més diners. Ara bé, també cal cuidar la ciutat, perquè hi ha gent que ens diu que netegem més que mai però que se segueix embrutant i que hi ha molt incivisme.

La preocupa aquesta qüestió de cara a les eleccions?
Més que pensar en les eleccions, el que ens convé és resoldre-ho. Però no ho hem de demanar tot a l’administració. El primer que cal fer per a la neteja és no embrutar tant. De neteja en fem més que mai, però és cosa de tots.

“Hi ha hagut una campanya de desprestigi de la ciutat finançada”

Un altre tema important és el del turisme. Fa poc una vintena d’entitats, com ara Foment, van demanar que no s’instrumentalitzi aquest sector des de la política, fent referència a l’Ajuntament. Les entén aquestes peticions?
Hi ha sectors econòmics que mai en tenen prou i que volen treure el màxim benefici a curt termini, però l’Ajuntament ha de defensar l’interès general i pensar en un model sostenible. El turisme és positiu? Sí, però no pot ser il·limitat i massificat. S’hi ha de posar normes. A nosaltres no només ens arriba el que diu Foment, sinó també el que diuen els veïns dels barris afectats. A Ciutat Vella, per exemple, hi ha molta preocupació pel retorn massiu del turisme. Per això estem reactivant la lluita contra els pisos turístics il·legals, entre altres mesures.

Parlant de Foment, és un dels actors que fa més bandera del discurs metropolità i advoca per una institució que vagi més enllà de l’AMB. En canvi, el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, creu que això està abocat al fracàs. Vostè què n’opina?
Tal com està dissenyada l’administració metropolitana, aquesta és insuficient. Quina és la millor manera d’evolucionar? El debat és aquest. Els municipis tenen molta por que això es faci des de dalt i que es dilueixin les identitats locals. S’han de conservar, no diluir-les. Barcelona no ha de ser arrogant ni devorar els municipis. Dit això, ha d’augmentar la governança i fer-ho amb cooperació, no amb imposició. La millor manera de fer-ho és construint a poc a poc. Generant projectes concrets d’èxit, com per exemple el que hem fet amb el primer operador metropolità d’habitatge.

Un altre projecte concret és la proposta de Balmón de fer un nou sistema de seguretat metropolità. Ha de ser prioritari això?
El que cal és avançar en la coordinació entre les policies locals i els Mossos, però sempre amb el lideratge de la Generalitat, que és qui té les competències en aquest àmbit.

Sobre la seguretat, l’esquerra i l’augment de l’extrema dreta, l’escriptor Kiko Amat deia en una entrevista al Línia que a la perifèria hi ha molta gent desenganyada…
El problema és el clima d’antipolítica i els errors comesos des de la política institucional. La polarització també ha fet molt mal. I és evident que l’esquerra també ha de fer autocrítica. Hem de millorar moltes coses.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram