Ada Colau: “El model de Superilla Barcelona es reconeix arreu del món”

Aquesta entrevista s’havia de fer el 30 de juny, però finalment es va haver d’ajornar una setmana per un imprevist de l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB. I en el context actual, en set dies poden canviar moltes coses. Tant és així que el 7 de juliol Ada Colau ens rep a la Sala Tàpies de l’Ajuntament barceloní en plena cinquena onada d’una pandèmia que a finals de juny semblava entrar a la recta final. Com un déjà-vu diabòlic, tornem a parlar de coronavirus, i potser per això ni l’alcaldessa es treu la mascareta durant la conversa. És la tossuda realitat.

Hi ha hagut algun moment que s’hagi vist superada per tot el que hem viscut des de l’esclat de la pandèmia?
No, no m’he vist superada, perquè he vist una ciutat, malgrat tot, molt forta. Tinc la sort que, com a alcaldessa, veig les situacions més difícils però també la resposta ciutadana exemplar. Barcelona es creix en els moments difícils. Ho vaig veure en els atemptats de la Rambla i amb la pandèmia he viscut el mateix. Efectivament, hem passat moments duríssims, sobretot durant els primers mesos. Amb la situació de les residències vam patir moltíssim. Però també he vist com aquest Ajuntament es reinventava i tothom s’oferia per ajudar on fes falta, encara que no fos la seva feina habitual.

Hi ha hagut crítiques de Serveis Socials, els bancs d’aliments i les xarxes de suport mutu s’han vist desbordats, en el vessant econòmic els restauradors han estat molt crítics… L’Ajuntament podria haver fet més?
És clar que sempre penses que has de poder fer més, però crec que la reacció d’aquest Ajuntament ha estat a l’altura i que hem donat resposta fins i tot en àmbits que no eren competència nostra. Ho hem donat tot, i jo només puc tenir paraules d’agraïment per a tots els treballadors públics i també per a la resta de grups municipals, perquè hem anat tots a l’una en els moments més difícils.

“La unitat antidesnonaments n’ha aturat 10.000, un a un”

En alguns sectors, com l’empresarial, es repeteix el missatge que Barcelona pateix un moment de decadència. La ciutat està perdent pistonada a nivell internacional?
Jo crec que Barcelona està preparada per liderar la sortida d’aquesta crisi. I no només per liderar-la a nivell de la recuperació, sinó de la transformació que hem de fer sí o sí. No es tracta de recuperar-nos i tornar a l’antiga normalitat, sinó de transformar-nos i innovar. Barcelona té un ecosistema científic, tecnològic, universitari… que fa que estiguem especialment ben preparats. I vull recordar que als rànquings internacionals sortim com una de les ciutats millor posicionades.

En què creu que és pionera actualment Barcelona al món?
Se’ns reconeix internacionalment, per exemple, que som una de les ciutats que estem fent més per donar resposta a grans reptes com el canvi climàtic o l’habitatge. El nostre Pla Clima ha estat reconegut i premiat a Europa i el model de Superilla Barcelona es reconeix arreu del món com una de les solucions més interessants contra la contaminació.

La zona de baixes emissions, en canvi, no ha suposat un efecte “apreciable” en la reducció de la contaminació, segons l’Agència de Salut Pública.
És evident que la zona de baixes emissions s’havia de tirar endavant, perquè si no ara estaríem pitjor que com estem. Hem de pensar que hi ha més de 500.000 desplaçaments de vehicles contaminants que no s’estan fent. Per tant, aquesta mesura s’havia de fer segur. I de fet, la prova és que Catalunya i Espanya l’estendran a tot el territori. Ara bé, que s’hagués de fer no vol dir que sigui suficient. Ho hem dit sempre. Necessitem moltes més coses. Hem de transformar l’espai públic i la mobilitat, i fer-ho no només en clau de ciutat, sinó també en clau metropolitana.

Fa dies avisava d’un 2022 complicat a causa de les obres. S’acabaran les Glòries, començarà la unió del tramvia, la superilla de l’Eixample… Està satisfeta amb el ritme que porta la transformació de la ciutat que vostè buscava?
Sempre voldries anar més de pressa, però imagini’s tot el que ens ha passat: la inestabilitat política del Procés, els atemptats, la pandèmia… I malgrat tot estem fent més habitatge públic que mai i estem impulsant totes aquestes obres que ara vostè citava. Aquesta ciutat no s’ha aturat i avui estem liderant la inversió social, la resposta al canvi climàtic, la reacció a la crisi de l’habitatge…

Pel que fa a l’habitatge, tem que el recurs de l’Estat contra la llei catalana del lloguer i la sortida de la pandèmia portin un nou escenari d’augment de preus i, per tant, més exclusió?
Per descomptat. Em preocupa moltíssim. Som l’administració de tot l’estat que està fent més política d’habitatge. Hem fet una unitat que està intervenint per aturar milers de desnonaments; estem fent més habitatge públic que mai; s’estan fent cooperatives d’habitatge en sòl municipal; hem fet un operador metropolità de col·laboració publicoprivada perquè a més d’habitatge públic n’hi hagi de lloguer assequible… Estem fent tot el possible, a nivell municipal, però no és suficient perquè la legislació és sobretot catalana i estatal. Nosaltres estem apretant perquè el PSOE desbloquegi el que és un acord de govern a l’Estat i puguem fer una llei d’habitatge que, entre altres coses, ha de regular els preus del lloguer.

No era més fàcil no posar pals a les rodes a la llei catalana? Vostès també estan al govern espanyol.
Nosaltres ho vam dir públicament: érem contraris a posar aquest recurs. Segons el PSOE, els advocats de l’Estat els deien que era un imperatiu legal per una qüestió de competències. Davant d’això, nosaltres vam insistir que com a mínim no havíem de demanar la suspensió de l’aplicació, i al final vam arribar a aquesta solució intermèdia. En tot cas, això és una qüestió conjuntural. Jo el que vull és una llei forta que empari la regulació dels lloguers i que aturi l’especulació.

“En el debat de l’aeroport no es pot anar amb ultimàtums”

L’habitatge era la seva gran bandera quan va arribar a l’Ajuntament i avui dia segueix sent un dels problemes més greus de Barcelona. Què pot dir a la ciutadania que tant ho pateix?
Jo li puc dir que tenim l’orgull de ser l’única ciutat de tot l’Estat que té una unitat antidesnonaments que n’ha aturat 10.000, que es diu ràpid, eh! Amb noms i cognoms, un a un. I precisament aprenent de l’experiència de moviments socials com la PAH. Som l’única ciutat de Catalunya i de tot l’Estat que ho ha fet, quan la competència en habitatge és exclusiva de la Generalitat. Durant aquests 6 anys hem estat sols, i tot i això no hem fet victimisme, sinó que no hem parat de treballar i d’innovar. Aquest any estem fent més de 2.300 habitatges públics a Barcelona. La Generalitat, 36. És només un exemple, però crec que molt clarificador. Com li deia abans, a nivell europeu se’ns reconeix aquest lideratge en polítiques d’habitatge.

Parlant d’Europa, vostè ha demanat que una part dels esperats fons europeus es destini als barris que més ho necessiten, com els de l’eix Besòs. Amb quins projectes concrets arribaran, però, aquests diners en aquests barris?
És una pregunta molt interessant i que nosaltres traslladem a la Generalitat i a l’Estat, que són els que gestionaran aquests fons. Jo el que li diré és que seria inacceptable que els fons europeus acabessin només en grans empreses. Per exemple, si volem que arribin a llocs com el Besòs, també s’han de destinar a la rehabilitació energètica d’edificis, però amb una mirada específica que no deixi fora precisament les finques dels barris més vulnerables que més ho necessiten. Per això també és molt important que es compti amb els ajuntaments per gestionar aquests fons, perquè coneixem el territori al detall.

L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, es queixava en una entrevista amb el diari Línia a l’abril que Barcelona no es preocupa de la pobresa que hi ha a les seves fronteres. Deia que no veia “sensibilitat” de vostè al respecte. El pla de barris metropolità que han plantejat fa poc és una resposta a aquestes demandes?
El primer que he de dir és que crec que els municipis del Besòs tenen tota la raó de queixar-se i de sentir-se abandonats. De reivindicar que no s’ha comptat amb ells i que no s’ha invertit prou al Besòs. Això és un deute històric. Ara bé, també he de dir que Barcelona sí que té aquesta sensibilitat envers el Besòs, i per això hem dit que ara fa falta un pla de barris a escala metropolitana, perquè els diners que aporta Barcelona a l’AMB vagin on més es necessiten. No només, però sobretot als barris del Besòs. Ara cal que aquesta mirada també la tinguin la Generalitat i l’Estat.

El debat sobre aquesta mirada metropolitana i la necessitat de pensar Barcelona més enllà fins i tot de l’AMB cada cop agafa més força. Creu que des del seu govern s’estan fent prou passes decidides en aquest sentit? Li pregunto perquè també se li ha criticat un cert autarquisme com a capital.
Nosaltres tenim molt clar que la mirada ha de ser aquesta i que la ciutat real és metropolitana. Aquest pla de barris metropolità que comentàvem ara mateix n’és només un exemple. Hem impulsat polítiques que no s’havien fet mai a l’àrea metropolitana amb aquesta mirada, com per exemple l’elèctrica municipal. Hem fet l’operador en l’àmbit de l’habitatge per a tota l’àrea metropolitana. Aquest és el camí. I l’estem impulsant amb el procés de reflexió Barcelona Demà a escala de regió metropolitana. Ara falta, un cop més, que les administracions que després tenen més competències es creguin aquesta realitat metropolitana.

El president Aragonès ha parlat d’aquesta governança metropolitana en les seves primeres conferències públiques.
Però venim de l’herència de Convergència i Unió. Pujol va voler frenar l’àrea metropolitana perquè la veia com una amenaça, com un contrapoder, i encara avui patim les conseqüències d’aquella visió. L’AMB té unes competències molt limitades i una governança també limitada. Aragonès ha dit, efectivament, que està disposat a obrir aquest debat per reforçar una governança metropolitana que estigui a l’altura dels reptes que s’han d’entomar des d’aquest àmbit. I benvinguda sigui aquesta nova mirada.

Un element clau d’absoluta actualitat en tot aquest debat metropolità és l’ampliació o no de l’aeroport. El seu posicionament i el de Jaume Collboni al respecte han estat diferents. Quina acabarà sent la posició de l’Ajuntament?
Nosaltres volem reduir les emissions i al mateix temps que es millori la nostra connectivitat. No volem renunciar a cap dels dos objectius. El plantejament inicial d’AENA crec que no compleix clarament això. A partir d’aquí, el que cal és diàleg i fugir de la confrontació política. I la nova Taula que s’ha convocat per parlar-ne és una bona via. Aquest debat ha començat enverinat per com s’ha plantejat d’entrada. No es pot anar amb ultimàtums com ha fet el senyor Lucena. I encara menys a través dels mitjans de comunicació. Cal més rigor i seriositat. Les administracions públiques han de liderar aquest debat i els operadors, com AENA, han d’estar al seu servei.

“Tornar-me a presentar? El que li puc dir és que ara mateix estic molt il·lusionada”

Ara que parlàvem de Jaume Collboni, com valora la seva relació amb ell?
És bona. Evidentment tenim discrepàncies. Liderem dues formacions diferents i, per tant, no sempre coincidim. Però parlem i arribem a acords, que és el que cal fer en política. Crec que al nostre govern hi ha lleialtat. Hem sabut gestionar les discrepàncies, tenint en compte també la proporció de regidors que té cada partit. I ho hem fet sempre des del diàleg i buscant els punts en comú. Com ho hem fet, per cert, també amb l’oposició i especialment amb ERC, com a soci preferent, a qui vull agrair l’estabilitat i els grans acords als quals hem arribat.

Collboni ja ha dit que es veu alcalde d’aquí a dos anys. Vostè encara no ha aclarit si es tornarà a presentar o no, i segur que no ho farà en aquesta entrevista.
Jo el que li puc dir és que estic molt il·lusionada. Ara mateix per a mi és un moment bonic, perquè, malgrat les dificultats que hem d’entomar, després de tota la feina de 6 anys que hem fet per reorientar el model de ciutat i per canviar l’agenda de prioritats es comencen a veure els resultats. Per això jo ara estic sobretot il·lusionada per treballar amb cos i ànima durant els pròxims dos anys perquè tot aquest esforç s’evidenciï en fruits concrets. També li puc dir, categòricament, que el meu compromís és amb Barcelona i que no estic pensant a fer altres coses.

Perdre de la primera línia persones com Joan Subirats la poden influir en la seva decisió de presentar-se o no a la reelecció?
[Sospira]. No, perquè tot el grup de Barcelona en Comú és excepcional.