Foto: Ajuntament
Els mercats barcelonins de l’Abaceria Central i la Boqueria han estat guardonats enguany per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. Aquest reconeixement vol posar en valor l’extensa trajectòria d’aquests dos espais emblemàtics de la ciutat, que acumulen conjuntament més de 300 anys d’història.
Aquests mercats són dos del total de 33 comerços i equipaments municipals guardonats en l’edició d’aquest 2021 dels premis, que convoca anualment el departament d’Empresa i Treball amb l’objectiu de distingir els establiments comercials en actiu que al llarg de cent anys o més han ofert un servei de qualitat i personalitzat als clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats que s’han produït al llarg de les seves dècades d’existència.
La història de la Boqueria es remunta al 19 de març del 1840, quan es va posar la primera pedra d’aquest espectacular espai projectat a la Rambla per l’arquitecte Josep Mas i Vila. La primera de les grans actuacions que es va fer per ampliar el mercat va ser l’adquisició del solar adjacent on s’ubicava un antic convent. Anys més tard, pels volts del 1913, s’introduïa en l’esquelet de la Boqueria l’icònic arc modernista que encara presideix actualment l’entrada i també es cobria l’espai amb una teulada metàl·lica.
Amb el pas del temps, la Boqueria –que és el mercat municipal del barri del Raval– s’ha convertit en una icona i en un referent indiscutible de la gastronomia de la ciutat. Amb més de 22.000 productes diferents a la venda, és un aparador d’aquesta gran diversitat d’aliments. Un recinte únic on els barcelonins sempre han pogut trobar el que no trobaven enlloc.
Per la seva banda, la trajectòria de l’Abaceria arrenca a finals del segle XIX a la plaça de la Revolució com un mercat a l’aire lliure. La construcció d’un mercat cobert al costat d’aquestes parades va impulsar el trasllat progressiu dels venedors a l’espai on actualment s’ubica l’equipament. L’Abaceria va ser reconstruïda el 1965 i amb els anys ha canviat força la seva estructura interior, que abans comptava amb taulells de fusta i de marbre en comptes de parades. Malgrat la seva evolució, molts dels actuals comerciants són nets o besnets dels primers venedors de la plaça de la Revolució.
