Foto: Ajuntament

En entrar a la parròquia de Sant Pacià, al barri de Sant Andreu de Palomar, la mirada de seguida se’n va al terra. El mosaic que el decora, elaborat pel marbrista Luigi Pellerin, és un disseny d’Antoni Gaudí que té molt poc a veure amb la seva etapa modernista –la més coneguda– però que crida igualment l’atenció de tothom qui el veu. Està fet de marbre i gres de diferents colors seguint formes geomètriques: s’hi poden trobar motius florals i la representació de les lletres alfa i omega, símbols del principi i la fi segons l’Apocalipsi.

Projectada l’any 1879 per l’arquitecte andreuenc Joan Torras Guardiola, mestre de Gaudí a l’Escola Provincial d’Arquitectura, la parròquia de Sant Pacià es va acabar el 1881 en estil neogòtic. Inicialment, aquest temple situat al número 27 del carrer Monges era la capella del convent-col·legi de la Congregació de Religioses de Jesús i Maria. En marxar a Sant Gervasi, les religioses van vendre l’edifici als Germans de les Escoles Cristianes, els maristes, que hi van instal·lar el seu noviciat i una escola per a nois.

La parròquia de Sant Pacià es va cremar durant la Setmana Tràgica i va ser un menjador popular durant la Guerra Civil

TESTIMONI DE LA HISTÒRIA
Però la història tenia altres plans per a l’edifici: durant la Setmana Tràgica de 1909, l’endemà de la crema de la parròquia de Sant Andreu, els revoltats el van assaltar, el van saquejar i, finalment, el van incendiar. Després, els maristes van vendre tota la finca i la capella es va utilitzar com a magatzem de gra i llegum fins al 1923, en què el bisbat de Barcelona va comprar el temple. L’any següent, per la festivitat de Sant Pacià, va inaugurar-se la nova tinença parroquial, dependent de la parròquia de Sant Andreu. Sant Pacià, finalment, va esdevenir parròquia el 1930.

El 1936, el comitè revolucionari local de Sant Andreu va confiscar els locals parroquials i el temple es va convertir en menjador popular amb el nom de Menjadors Durruti, funció que va acomplir fins al final de la Guerra Civil. A la façana principal de l’edifici, sota diverses capes de pintura, encara s’hi poden distingir les sigles de la CNT i la FAI.

Finalment, el 1985 van inaugurar-se les pintures murals d’Eudald Serrasolsas i el Crist Ressuscitat, tallat per l’escultor Juan Maria Medina Ayllón, a la capella del Santíssim. Els mosaics de Gaudí van ser restaurats el 1988 per Lluís Bru.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram