Foto: Aj.
El barri del Congrés de Sant Andreu va ser aixecat de nova planta arran de la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona el 1952. La iniciativa va sorgir de la mà del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que, alertat per la situació dramàtica de la immigració que arribava a la ciutat, va estimular la construcció d’habitatges dignes per a les classes modestes.
L’objectiu d’aquestes noves construccions no era només erradicar el barraquisme i donar una solució a l’arribada de noves onades migratòries, sinó que també es buscava aconseguir crear un barri autosuficient que incorporés nombroses zones verdes, ventilació creuada i un assolellament òptim.
UN MODEL D’ILLA DIFERENT
Els edificis del Congrés no segueixen el model d’illa tancada típicament barceloní. Amb la construcció d’aquests blocs de nova planta es va voler introduir altres models de construcció, com el de l’illa oberta o semitancada, propi de moltes ciutats europees, la qual cosa permetia incorporar-hi serveis, jardins i instal·lacions esportives. El projecte, presentat l’any 1952 i aprovat l’any següent, va veure la col·locació de la primera pedra el 1953 al carrer Felip II.
