Foto: Ajuntament
Si els seus veïns diuen que tenen la sensació de viure en un poble… serà veritat. Envoltat de natura i situat en un dels extrems de Pedralbes, el barri de la Mercè està format per un conjunt de cases blanques de teulades roges enjardinades.
Travessat sinuosament pel carrer del Torrent de les Roses i delimitat pels carrers d’Ardena, de Joan d’Alòs, del torrent de la Barrina i el camí de Finestrelles, la seva construcció es remunta a l’època franquista (per les necessitats de càrrecs de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS que manaven a la ciutat) i, de fet, va ser la primera acció que va dur a terme l’Obra Sindical del Hogar a Barcelona. Les feines de construcció, que comprenien també la urbanització de la zona (que abans eren terrenys rurals que separaven la ciutat i Esplugues), van posar-se en marxa a finals de la dècada de 1940 i durarien més de 10 anys.
En arribar la democràcia, els seus veïns i veïnes van apostar fermament per un canvi de denominació que arraconés la vinculació amb la història recent de la dictadura, decidint batejar-lo amb el nom que té actualment. Moltes cases, de planta baixa i un pis, se situen en petits carrers de traçat irregular per salvar el desnivell. Aquesta disposició és força peculiar a la ciutat, fins al punt que passejar-hi provoca la sensació d’haver-se traslladat per un moment a un espai allunyat de la metròpoli.
Com no podia ser d’una altra manera pel nom que té, el barri viu les festes de la copatrona de la ciutat, que se celebren el 24 de setembre, amb una especial devoció.
