Foto: Aj.
Passejar pel barri de la Clota és fer-ho per un escenari gairebé rural, on sembla que el temps no hagi avançat a la mateixa velocitat que en altres barris del districte i de la ciutat. De fet, ja és lògic que molts dels seus veïns siguin fills i nets d’agricultors, de les bugaderes d’Horta (clau al segle XVIII, per l’abundància d’aigua corrent que hi havia a les cases del barri, en detriment de la manca que patia la ciutat) i d’artesans que sempre havien viscut a la zona.
De fet, es creu que un antic mas del segle XIII és l’edifici que va donar origen a aquest lloc popular de casetes baixes, tallers i horts. La seva llunyania respecte del centre de la ciutat ha afavorit que es conservi aquesta manera de viure anterior a la industrialització.
Pel barri de la Clota passaven els torrents de Sant Genís, de les Catorze Plomes i de la Genissa. Això va generar la instal·lació d’un gran nombre de sistemes hidràulics, com ara pous, fonts i sèquies, que van possibilitar la producció agrícola a la zona, l’avituallament d’aigua a la ciutat i l’aparició dels populars safareigs.
