Adeu Núria Feliu

Més de 1.500 persones van passar per la capella ardent el passat 24 de juliol. Foto: Laura Fíguls/ACN

La cantant santsenca Núria Feliu va passar gran part de la seva infantesa a la polleria que la seva mare tenia al Mercat de Sants. Tal com explica el periodista local Albert Torras, una part clau de la dona en la qual es va convertir amb els anys es va forjar allà. “La seva mare li deia que per ser una bona botiguera s’havia de saber escoltar, perquè la gent anava al mercat a comprar i desfogar-se. Va aprendre a escoltar, i això li va donar després, com a artista, la capacitat de ser propera i empàtica amb la gent”, diu Torras.

Aquestes paraules són una manera de recordar Feliu, de fer un petit homenatge a la seva implicació amb Sants després que morís el passat 22 de juliol amb 80 anys. Una pèrdua que es va sentir amb força al barri, a tota Barcelona i a Catalunya. Prova de l’estima que l’artista va despertar al llarg de la seva vida és la capella ardent de diumenge passat, on van assistir més de 1.500 persones, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès i l’alcaldessa Ada Colau.

Una altra prova d’aquest sentiment és la cerimònia de comiat que se li va fer el mateix dia al vespre a l’església de Santa Maria de Sants. Els centenars de persones que hi van acudir van recordar-la entre actuacions d’Elèctrica Dharma, Marina Rossell, grups de coral, dels castellers i de la seva família i, paral·lelament, dels Segadors i cançons com La Santa Espina o la Cançó de Sants. Aquesta última recorda el sacrifici i esforç que tants treballadors de la zona van fer en el passat per tirar endavant.

Una lluitadora incansable

No hi ha dubte que Feliu ha marcat a foc tota la ciutat, i és per això que l’alcaldessa Colau va anunciar que tindrà una plaça al barri pel qual va lluitar durant anys amb la idea de convertir-lo en un lloc millor. No se sap quin serà l’emplaçament, però un dels fundadors del Centre Social de Sants, Pere Ribas, té clar quin seria un dels “més adequats”: la plaça Osca. Les raons que defensa són tant pures com simples: “És on va néixer i viure durant molts anys”. Tot i això, reconeix, hi ha un lloc encara millor: el Centre Cívic Cotxeres de Sants, que es va convertir fa dècades en un equipament gràcies a una lluita veïnal en la qual Feliu va participar.

El seu paper a les lluites del Centre Social de Sants va ser molt important. Tal com indica Ribas, durant els anys setanta i vuitanta organitzava festivals, als quals convidava a reconeguts cantants que coneixia, per recaptar diners per a l’entitat veïnal. Es feien servir, entre altres, per fer cartells i propaganda, organitzar mobilitzacions o finançar al·legacions.

Un exemple, recorda Ribas, és el pla comarcal de Sants, que va provocar 30.000 al·legacions perquè suposava diverses afectacions que repercutien a veïns. “Feliu es va preocupar que arribessin els diners per poder-les traslladar”, afirma Ribas. Per part seva, un altre membre del Centre Social de Sants, Jordi Falcó, recorda que també va ajudar a fer realitat espais públics necessaris per al veïnat, com la millora de la plaça de Sants o la creació del parc de l’Espanya Industrial.

És evident que Feliu no hauria fet res d’això si no hagués tingut la capacitat de veure el que realment importava. Tal com afirma Falcó, “tenia un do, un caràcter especial, per saber identificar què faltava al barri”. Aquesta implicació la mostrava amb total naturalitat als diferents llocs on tenia visibilitat, com per exemple a tertúlies de televisió en les quals recordava quina era la realitat dels carrers santsencs.“Alguna vegada havia arribat a dir: ‘He de marxar perquè hi ha una manifestació’”, assenyala Falcó sobre una espontaneïtat que també es veia en relacionar-se amb la gent. “Tractava tothom amb proximitat, fos un líder polític o un veí corrent”, afegeix.

Últims anys

Les lluites també van formar part de la vida de Feliu en els darrers anys. Un exemple, recalca Ribas, és un dels conflictes que va generar els disturbis més grossos que Sants recorda en la darrera dècada: els de Can Vies. Feliu, com altres persones, volia una solució, i és per això que va fer de mediadora entre els seus integrants i l’Ajuntament “perquè es poguessin quedar al centre social”, diu aquest veí.

Pocs anys abans també es va bolcar en l’activisme independentista. A partir de l’any 2012 va anar per tot Catalunya amb l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i va recitar poemes a diversos llocs. Ni tan sols la pandèmia va impedir que l’11 de setembre del 2020 participés en un acte a la plaça dels Països Catalans. Pocs dies després, va partir l’ictus que la va deixar diversos mesos lluny dels escenaris, de l’activisme i de la gent que sempre havia intentat cuidar. La seva aportació, però, va perviure en els cors dels veïns i del seu, per sempre estimat, barri de Sants.